Homenatge i llibre al geògraf Horacio Capel
El dimarts 3 de novembre, a les 18h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric (Gran Via, 585), es presentarà, dins lʼacte dʼhomenatge, el llibre Horacio Capel, geógrafo (Publicacions i Edicions de la UB, 2015), de Luis Urteaga i Vicente Casals (ed.), que no només recull la seva trajectòria acadèmica, sinó que traça també una autèntica recensió històrica i teòrica de la geografia a Espanya dels darrers cinquanta anys.
El llibre no és només una miscel·lània dʼarticles de deixebles —tant de la UB com de professors i investigadors dʼuniversitats europees i americanes— del professor Capel, sinó un treball que explora la trajectòria intel·lectual de lʼhomenatjat i aporta coneixement en els camps de la geografia on la seva contribució ha estat més substantiva.
El dimarts 3 de novembre, a les 18h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric (Gran Via, 585), es presentarà, dins lʼacte dʼhomenatge, el llibre Horacio Capel, geógrafo (Publicacions i Edicions de la UB, 2015), de Luis Urteaga i Vicente Casals (ed.), que no només recull la seva trajectòria acadèmica, sinó que traça també una autèntica recensió històrica i teòrica de la geografia a Espanya dels darrers cinquanta anys.
El llibre no és només una miscel·lània dʼarticles de deixebles —tant de la UB com de professors i investigadors dʼuniversitats europees i americanes— del professor Capel, sinó un treball que explora la trajectòria intel·lectual de lʼhomenatjat i aporta coneixement en els camps de la geografia on la seva contribució ha estat més substantiva.
Els materials de l'obra es disposen en sis seccions. Les tres primeres reuneixen estudis que aborden diferents camps d'investigació conreats de manera perseverant per lʼhomenatjat. Capel va començar treballant sobre geografia urbana, en particular estudiant els sistemes urbans i la morfologia de les ciutats. Després d'un llarg parèntesi dedicat a qüestions de pensament geogràfic, va tornar a la problemàtica urbana en la dècada dels noranta del segle passat, i es va interessar per la innovació tecnològica, les xarxes tècniques i les infraestructures urbanes. La primera secció del llibre, titulada «Ciudad, territorio, forma», recull un conjunt d'assajos que aborden les temàtiques esmentades, en què valora les seves contribucions en aquests àmbits.
L'interès de l'obra d'Horaci Capel sobre pensament geogràfic, i el motiu pel qual va cridar aviat l'atenció de la comunitat científica, deriven tant de la seva crítica radical de la geografia d'orientació historicista —un paradigma clarament dominant en la geografia universitària espanyola fins a la dècada de 1970— com del vigor de la seva pròpia aportació a la historiografia geogràfica ca. Recolzat en una sòlida formació històrica i filosòfica, Horaci Capel va realitzar una profunda i renovadora incursió en la història de la geografia que li ha valgut el reconeixement internacional. Els assajos reunits en la segona secció, «Teoría e historia de la geografía», exploren aquest aspecte del seu llegat, afegint dues preocupacions molt actuals del seu treball: la seva tasca com a promotor i editor de revistes acadèmiques, i el seu interès pel llenguatge de la comunicació científica i l'hegemonia de la llengua anglesa.
Horacio Capel ha mantingut amb particular fermesa dues idees al llarg de seva trajectòria professional: la utilitat social del coneixement geogràfic i la convicció que tal coneixement no és patrimoni exclusiu dels geògrafs acadèmics. Això explica el seu persistent interès per col·lectius professionals, com els enginyers militars, que han tingut un destacat protagonisme en la gestió del territori. La secció tercera, titulada «Saberes, prácticas, representaciones», explora la dimensió pràctica del saber geogràfic i la seva rellevància com a instrument de planificació, control i participació social. Tanquen aquesta secció dos estudis dedicats a la gestió del patrimoni cultural, un dels focus d'interès per a Horacio Capel en temps recents.
La secció quarta, «Relecturas», reprèn alguns dels llibres més influents del professor Capel, per oferir-ne una reconsideració analítica un cop han transcorregut ja diversos decennis des de la primera edició. A continuació, en la cinquena secció, «Recuerdos y semblanzas», es reuneixen un seguit de breus semblances d'Horaci Capel. La primera d'elles és un text de Joan Vilà Valentí, el seu mestre universitari, que traça un record dels anys de formació de Capel a la Universitat de Múrcia. L'últim és un text d'un dels seus deixebles més joves, el geògraf colombià Jeffer Chaparro, que evoca els seus anys com a doctorand a Barcelona. Entre tots dos, evocacions a càrrec d'amics i companys en la seva camí professional. Com a complement es presenta a la secció sisena, «Anexos», una cronologia intel·lectual i una selecció de les seves publicacions. Tanca l'obra una tria fotogràfica.
Horacio Capel (Málaga, 1941) es va llicenciar en Filosofia i Lletres (especialitat d'Història) a la Universitat de Múrcia. Allí va iniciar seva tasca docent com a professor ajudant de Geografia tot just complerts els vint-i-anys. El 1966, es va traslladar a Barcelona, on es va doctorar el 1972 amb una tesi dirigida pel doctor Joan Vilà Valentí. Professor a la Universitat de Barcelona des de 1967, es va jubilar el 2011, i actualment és professor emèrit.
És autor de centenars dʼarticles i treballs científics, publicats en castellà, català, anglès, italià, francès i alemany, i ha fundat i dirigit les revistes acadèmiques de renom: Geo Crítica. Cuadernos Críticos de Geografía Humana, editada entre 1976 i 1994, i Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, publicada des del 1998 i inclosa al Social Science Citation Index. Geògraf prestigiós per les seves innovadores investigacions en l'àmbit de la geografia urbana i de la teoria de la geografia des de la dècada de 1970, en els últims anys Horacio Capel ha estat reconegut com una de les figures més prominents de la geografia europea. En aquest sentit, ha rebut nombrosos premis i distincions. Entre d'altres, la Distinció a l'Activitat Investigadora de la Generalitat de Catalunya (2003), el Premi Preston James (2006), que atorga la Conferència de Geògrafs Llatinoamericans de lʼAssociació Americana de Geògrafs (AAG), el Premi Internacional de Geografia Vautrin Lud (2008) i el Premi Colombià de Geografia Francisco José de Caldas (2012). És acadèmic de l'Acadèmia Mexicana de Ciències (2013), i doctor honoris causa per la Universitat Nacional de San Juan, Argentina (1999), per la Universitat Nacional de Cuyo, Argentina (2002) i per la Universitat de Buenos Aires (2010).