Els planetes similars a la Terra són la millor opció per trobar vida extraterrestre?
El nostre planeta, la Terra, no és una representació precisa dels planetes amb possibilitat de tenir éssers vius, i la humanitat no és un reflex acurat dʼespècies intel·ligents. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi signat per Fergus Simpson, investigador a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, IEEC-UB), que s'ha publicat a Monthly Notices Letters of the Royal Astronomical Society.
El nostre planeta, la Terra, no és una representació precisa dels planetes amb possibilitat de tenir éssers vius, i la humanitat no és un reflex acurat dʼespècies intel·ligents. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi signat per Fergus Simpson, investigador a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, IEEC-UB), que s'ha publicat a Monthly Notices Letters of the Royal Astronomical Society.
Mitjançant un càlcul estadístic, Simpson estima que la majoria dʼespècies extraterrestres conscients pesen més de 300 kg, semblant a la massa dʼun ós polar adult. Aquest resultat es basa únicament en la premissa que, de mitjana, els organismes físicament més grans formen poblacions més petites. Seguint una línia de raonament similar, Simpson també conclou que la majoria dels planetes amb éssers vius són de menor dimensió que la Terra. Aquests resultats representen les primeres valoracions constatables sobre la naturalesa de vida extraterrestre.
«Aquest resultat sʼassoleix per la mateixa raó que una persona a lʼatzar probablement viu en un país amb més de sis milions de persones, malgrat que la majoria de països tenen una població inferior», afirma lʼinvestigador de lʼICCUB (IEEC-UB). «Quan es tracta de grups —afegeix Simpson—, hem dʼesperar que estiguin en un d'altament poblat i no en un dʼordinari. Els planetes més grans tenen capacitat per acollir poblacions més grans, fet que suggereix que la Terra és anormalment gran». Dins de la mateixa línia de raonament, les espècies més petites són capaces de sustentar poblacions més grans, ja que cada individu necessita menys energia i menys espai. «Això indica que tenim més probabilitats de ser formigues entre les espècies intel·ligents», assenyala Simpson. Per arribar a aquesta conclusió, lʼinvestigador no fa cap suposició sobre com progressa lʼevolució en altres planetes, ni si hi ha cap correlació entre la mida del cos i la intel·ligència.
Les implicacions van més enllà de la cerca dʼintel·ligència extraterrestre. Les formes de vida primitives són un prerequisit per al desenvolupament dʼespècies intel·ligents, per tant, esperem que els seus hàbitats també canviïn. Això pot ajudar a decidir quins exoplanetes cal seleccionar a lʼhora de buscar signatures químiques de vida en les seves atmosferes.
Per calcular la mida esperada dʼun extraterrestre intel·ligent, lʼautor aprofita el fet que, en general, els organismes més grans necessiten més energia per sobreviure. La tendència més notable, coneguda com la llei de Kleiber, es pot observar en totes les formes de vida, des de bacteris fins a balenes. Una limitació fonamental pel que fa a la mida de la població dʼespècies la imposa la necessitat dʼenergia, dʼacord amb les lleis de la termodinàmica. Aquest fet implica que la tendència de les espècies més grans de tenir densitats de població més baixes és universal, i no una característica única de la vida en el nostre planeta.
Article de referència
F. Simpson «The size distribution of inhabited planets». Monthly Notices Letters of the Royal Astronomical Society, desembre de 2015. Oxford University Press. Doi: 10.1093/mnrasl/slv170