Es posa en marxa una nova edició del projecte Theatrum Sapientiae dedicada a Pius Font i Quer
Ja sʼha fet la preestrena del darrer espectacle del projecte Theatrum Sapientiae, que dedica lʼedició dʼenguany al botànic Pius Font i Quer. La representació, titulada Pius Font i Quer, passió per la botànica, repassa la vida dʼaquest botànic vocacional que, tot i ser químic de formació, quan tenia vint anys, després dʼassistir a un curset que impartia el doctor Manuel Llenas, va descobrir la seva veritable passió: estudiar les plantes i transmetre aquest coneixement. Autor, entre dʼaltres, dels llibres Plantas medicinales. El Dioscórides renovado i del Diccionario de botánica, la seva obra científica va suposar un gran avenç per a la botànica catalana i espanyola. En el camp docent, la seva metodologia pedagògica, rigorosa i apassionada, va crear escola, i projectes iniciats per ell, com ara lʼInstitut Botànic, el Jardí Botànic de Montjuïc i la Flora dels Països Catalans, van ser continuats pels seus alumnes i deixebles.
Ja sʼha fet la preestrena del darrer espectacle del projecte Theatrum Sapientiae, que dedica lʼedició dʼenguany al botànic Pius Font i Quer. La representació, titulada Pius Font i Quer, passió per la botànica, repassa la vida dʼaquest botànic vocacional que, tot i ser químic de formació, quan tenia vint anys, després dʼassistir a un curset que impartia el doctor Manuel Llenas, va descobrir la seva veritable passió: estudiar les plantes i transmetre aquest coneixement. Autor, entre dʼaltres, dels llibres Plantas medicinales. El Dioscórides renovado i del Diccionario de botánica, la seva obra científica va suposar un gran avenç per a la botànica catalana i espanyola. En el camp docent, la seva metodologia pedagògica, rigorosa i apassionada, va crear escola, i projectes iniciats per ell, com ara lʼInstitut Botànic, el Jardí Botànic de Montjuïc i la Flora dels Països Catalans, van ser continuats pels seus alumnes i deixebles.
Durant els mesos de gener i febrer es programaran noves sessions dʼaquesta obra, que són gratuïtes però requereixen inscripció prèvia mitjançant un formulari del web del projecte.
Lʼespectacle repassa la vida dʼaquest botànic singular
Lʼobra situa lʼacció en el moment en què Pius Font i Quer surt de la presó, després de dos anys de reclusió, acompanyat de la seva dona, Emília. De fet, ella narra als espectadors gran part de la vida del marit, mentre espera que sigui alliberat. I amb lʼajuda del recurs del salt enrere, en diversos moments, sʼescenifiquen molts dels episodis de la seva carrera professional.
Font i Quer era professor auxiliar de Botànica a la Universitat de Barcelona i naturalista del Museu de Ciències Naturals quan va presentar una tesi doctoral sobre la flora de la comarca del Bages per accedir a una plaça de catedràtic. A Madrid, però, el van suspendre al·legant que era un professor poc convencional i que no volien que la seva afició pel treball de camp interferís en la tasca docent.
Després del fracàs, Font i Quer abandona la Universitat i comença a impartir classes a lʼEscola Superior dʼAgricultura, sense descuidar mai les seves sortides de camp. De fet, com que formava part del cos de Sanitat Militar com a farmacèutic, aprofita totes les destinacions per als seus estudis botànics i per anar fent créixer el seu apreciat herbari.
Tal com queda palès a lʼobra, amb el govern progressista de la Segona República, el 1933, Font i Quer torna a la Universitat de Barcelona com a professor permanent (un any abans havia estat nomenat president de la Institució Catalana dʼHistòria Natural).
El rumb de la vida de Font i Quer fa un gir inesperat durant una sortida de camp amb alumnes a Terol, el juliol del 36, després que Saragossa es declari afí a lʼalzamiento. La situació obliga el professor a tornar irregularment a territori republicà. Per això, quan acaba la Guerra Civil, Font i Quer és jutjat i condemnat per rebel•lió militar i passa dos anys a la presó, on aprofita per fer classes de botànica als reclusos i sʼinventa un joc: el Botanicón, que fa passar lʼestona els presos.
Després dels seu pas per la presó, no pot tornar a la Universitat, ni tampoc al Museu de Ciències Naturals. No el deixen formar part de cap institució oficial, i es dedica a escriure articles i llibres per recollir tot el seu coneixement i poder-lo llegar a les generacions futures.
Durant el règim franquista, de manera clandestina reinicia les sessions de Botànica de la Institució Catalana dʼHistòria Natural, que es duien a terme en domicilis privats i en centres excursionistes, i continua organitzant sortides de camp. Els seus deixebles i amics van fer el possible per ajudar-lo i per donar-li rellevància. Finalment, el 1948 li va ser concedit un càrrec honorífic al CSIC que li permetia anar oficialment a lʼInstitut Botànic com a cap de la secció de Flora Hispànica. Uns anys més tard, va ser nomenat president de lʼInstitut dʼEstudis Catalans i va exercir com a cap de redacció científica de lʼeditorial Labor. Tot i que després de la guerra no va tornar a exercir mai oficialment de professor, sempre va ser considerat, per deixebles i seguidors, com el seu gran mestre.
Assessorament científic i documental
Lʼassessorament científic de lʼactivitat Pius Font i Quer, passió per la botànica sʼha vehiculat a través dels experts Ramon Maria Masalles i Josep Vigo (Facultat de Biologia), Joan Vallès Xirau (Facultat de Farmàcia) i Roser Guàrdia Rúbies (Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal), tots ells de la Universitat de Barcelona.
El projecte Theatrum Sapientiae
Aquesta activitat té lʼobjectiu dʼacostar a la societat personatges destacats de la ciència catalana. A través dʼuna experiència guiada i teatralitzada, el públic del Theatrum Sapientiae descobreix aspectes personals i professionals dʼuna personalitat rellevant i alhora coneix de més a prop la recerca i el coneixement que es generen a la Universitat. Aquest és el tercer espectacle del projecte Theatrum Sapientiae, que es va engegar el 2013 amb Ramon Margalef i lʼaventura de la vida i que el 2014 va produir Jordi Rubió i lʼesperit del llibre.
El projecte té el suport de la Fundació Espanyola per al Coneixement i la Tecnologia (FECYT) - Ministeri dʼEconomia i Competitivitat.