Joan Vallès, catedràtic de Botànica i Premi Crítica Serra dʼOr de Recerca: «La gent se sent orgullosa de transmetre tot el que sap de les plantes»
El llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, de Joan Vallès (dir.), Joan Veny, Josep Vigo, M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià i Joan Carles Villalonga, ha rebut el Premi Crítica Serra dʼOr 2015 de Recerca en altres ciències.
Coordinat editorialment per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona i editat pel Centre de Terminologia (Termcat), el llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana recull més de 35.000 denominacions documentades arreu dels territoris de parla catalana, corresponents a més de 5.800 espècies de plantes vasculars, en bona part autòctones, així com un nombre important de noms catalans dʼespècies exòtiques amb interès comercial, cultural o científic. Lʼobra ha estat possible gràcies a la iniciativa i el suport de la Universitat de Barcelona, tant pel que fa a la tasca investigadora dels autors com a la coordinació editorial duta a terme per Publicacions i Edicions de la UB.
En aquesta entrevista parlem amb Joan Vallès, catedràtic de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, membre de lʼInstitut de Recerca de Biodiversitat (IRBIO) i director científic de lʼobra, sobre el valor del premi i la feina ingent que ha comportat el projecte.
El llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, de Joan Vallès (dir.), Joan Veny, Josep Vigo, M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià i Joan Carles Villalonga, ha rebut el Premi Crítica Serra dʼOr 2015 de Recerca en altres ciències.
Coordinat editorialment per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona i editat pel Centre de Terminologia (Termcat), el llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana recull més de 35.000 denominacions documentades arreu dels territoris de parla catalana, corresponents a més de 5.800 espècies de plantes vasculars, en bona part autòctones, així com un nombre important de noms catalans dʼespècies exòtiques amb interès comercial, cultural o científic. Lʼobra ha estat possible gràcies a la iniciativa i el suport de la Universitat de Barcelona, tant pel que fa a la tasca investigadora dels autors com a la coordinació editorial duta a terme per Publicacions i Edicions de la UB.
En aquesta entrevista parlem amb Joan Vallès, catedràtic de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, membre de lʼInstitut de Recerca de Biodiversitat (IRBIO) i director científic de lʼobra, sobre el valor del premi i la feina ingent que ha comportat el projecte.
Abans que res vull manifestar que trobo molt bé que Serra dʼOr atorgui premis no només en lʼàmbit literari o humanístic, sinó també en el científic. És una mostra del concepte que lʼentitat té de la cultura, que comparteixo plenament. A part dʼaixò, el premi al llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana és, certament, una mica per als sis autors, els editors i força altres col·laboradors, però, sobretot, per a totes aquelles persones que, al llarg de la historia, han anomenat ―i ho continuen fent― les plantes en català. El fet que aquest llibre hagi estat premiat vol dir, doncs, que es valora de manera positiva ―cosa que agraeixo molt en nom de tots els autors― aquesta recerca multidisciplinària, a cavall de la botànica i la lingüística, i, sobretot, la informació científica ―i, doncs, cultural― que conté.
2. Heu dirigit un equip interdisciplinari de botànics i lingüistes. Com ha estat aquesta col·laboració?
Sembla molt tòpic, però he de dir que ha estat enriquidora. Tots els autors hem après coses els uns dels altres. Encara que dʼentrada pugui semblar que la lingüística i la botànica estiguin molt allunyades, hi ha hagut força gent interessada en tots dos àmbits; però, sigui com sigui, la formació i les maneres de treballar són diferents i això ha significat haver-nos dʼadaptar recíprocament. El Termcat, amb el qual hem col·laborat o col·laborem, en diferents graus, tots els autors del llibre, ha fet de nexe dʼunió i ha facilitat lʼentesa (que ja no era pas dificilíssima dʼentrada) entre els qui provenim dels dos bàndols dʼallò que sʼhavia anomenat les dues cultures. Vull remarcar que ha estat importantíssim ―per a mi, i crec que també per a la resta dʼautors fora dels dos que ara esmentaré― poder treballar amb dos grans mestres, cadascú en el seu àmbit: en Joan Veny i en Josep Vigo.
Ha estat un projecte llarg i complex, que ha durat vint-i-un anys (set dels quals a molt baix ritme i els altres catorze amb treball continuat i més o menys intens). El 1993 vam constatar que lʼobra del mestre i botànic Francesc Masclans Els noms de les plantes als Països Catalans (publicada, en segona edició, el 1981) era dʼun gran interès, però feia temps que no es trobava a lʼabast, si no era en algunes biblioteques. Llavors vam tenir la idea, que el Termcat va acollir amb gran interès, dʼactualitzar-la. Una de les seves directores, Rosa Colomer ―que esmento perquè ja no és entre nosaltres―, va ser fonamental en moments difícils del procés. Així, doncs, vam buidar més de 300 obres i llistes de noms. Es tractava de llistes fornides per alguns botànics o botanòfils, o bé de llibres o articles publicats, en el benentès que, per ser considerades, havien de contenir tant el nom català com el nom científic al qual corresponia. Després, es van elaborar les llistes i es van revisar els noms científics i els catalans. En aquest procés, una bona quantitat de noms catalans han estat desats perquè, per algun motiu, no els hem trobat prou clars; aquestes denominacions podran ser més treballades en el futur, i les que es resolguin podran engruixir el diccionari en línia que complementa lʼobra, com també aportacions noves que sʼhi puguin fer.
Sens dubte que ho són. En general, lʼàmbit ibericobalear (Pirineu inclòs) és un dels punts més rellevants de biodiversitat vegetal dʼEuropa, i les terres de parla catalana constitueixen una part important dʼaquesta àrea. La flora dʼaquests territoris està formada per uns 3.600 tàxons (en els nivells dʼespècie i subespècie), una xifra certament important. Complementàriament, la zona on es parla la nostra llengua també és rica en coneixement popular sobre la flora, com ho mostren els 35.000 noms recollits en el llibre al qual ara ens referim, aplicats a uns 6.500 tàxons vegetals (de casa nostra i de fora).
5. Creieu que coneixem i valorem prou ―tant lingüísticament com botànicament― les plantes del nostre entorn?Podria semblar (i ser cert) que, temps enrere, no ens en preocupàvem gaire, del patrimoni vegetal, si ens fixem en les destrosses fetes en el paisatge del nostre país. Darrerament ―de fet ja fa prou temps―, sʼhi nota un respecte més gran, fins i tot en molts casos podria dir ―potser sent un pèl optimista― que hi ha una complicitat entre lʼespècie humana i les altres que constitueixen la biodiversitat. Em sembla que molta gent té empatia amb la natura i interès per conèixer-la i fer-la servir racionalment. Pel que fa a la valoració lingüística, tot i que la nostra ha estat i és una llengua amb dificultats per fer una vida plena, em fa lʼefecte que les persones que lʼhan parlada i la parlen han estat sempre contentes de poder-la fer servir per anomenar els vegetals. Sempre que fem treball de camp etnobotànic, arreu de les terres catalanes, experimentem la satisfacció de parlar amb gent orgullosa de poder-nos transmetre tot el que sap de les plantes, i un dels aspectes més importants és, sens dubte, els noms. Per això, no dubto pas que el llibre de què parlem serà ben aviat obsolet, i considero que això serà un bon indicador de la vitalitat de la nostra cultura. Lʼedició en línia el podrà actualitzar, i vés a saber si dʼaquí trenta anys potser algú més no sʼanimarà a publicar-ne un altre de posat al dia.