El catedràtic Javier Tejada, Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física
Els Premis de Física, convocats per la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) i la Fundació BBVA, seleccionen cada any les fites més rellevants de la recerca en física que es fa a Espanya. En aquesta ocasió, la Medalla de l'RSEF ha recaigut en Javier Tejada Palacios, catedràtic de Física de l'Estat Sòlid de la Universitat de Barcelona, «pels seus descobriments essencials en l'àrea del magnetisme quàntic, que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria».
La Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física, dotada amb 15.000 euros, premia la tasca investigadora del candidat, la seva trajectòria científica i la seva col·laboració amb la Reial Societat Espanyola de Física.
Els Premis de Física, convocats per la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) i la Fundació BBVA, seleccionen cada any les fites més rellevants de la recerca en física que es fa a Espanya. En aquesta ocasió, la Medalla de l'RSEF ha recaigut en Javier Tejada Palacios, catedràtic de Física de l'Estat Sòlid de la Universitat de Barcelona, «pels seus descobriments essencials en l'àrea del magnetisme quàntic, que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria».
La Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física, dotada amb 15.000 euros, premia la tasca investigadora del candidat, la seva trajectòria científica i la seva col·laboració amb la Reial Societat Espanyola de Física.
Javier Tejada (Castejón, Navarra, 1948) és catedràtic de Física de l'Estat Sòlid a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en Ciències Físiques el 1970, i va obtenir el doctorat el 1975. Va dur a terme la recerca de la seva tesi a la Universitat de Munic, en col·laboració amb diversos premis Nobel. En tornar d'Alemanya, va crear a la Universitat de Barcelona un laboratori de magnetisme, que des de fa dues dècades s'ha convertit en un referent mundial en magnetisme quàntic.
Investigant el fenomen del magnetisme a la nanoescala —en tot just uns centenars d'àtoms de material—, Tejada ha descobert l'anomenat efecte túnel de l'spin, que es considera una de les fites de la recerca en mecànica quàntica. Aquest fenomen explica com en un nanoimant —format per uns pocs àtoms— els pols nord i sud s'inverteixen contínuament sense que hi hagi gairebé cost energètic. És un procés que determina el límit d'emmagatzematge de les memòries magnètiques, per exemple. També permet dissenyar bits quàntics magnètics per a computació quàntica.
Un altre dels seus descobriments és la deflagració magnètica quàntica. Es tracta d'un fenomen equivalent al de la combustió química, però magnètic i dictat per lleis quàntiques. Si la flama química es propaga emetent llum i calor —un paper que es crema, per exemple—, la flama magnètica es propaga pel material a força d'inversions de polaritat. Aquesta deflagració quàntica magnètica és l'únic cas que es coneix en la natura en què les lleis quàntiques dicten la velocitat de propagació de la flama.
Aquesta troballa ha donat lloc a altres descobriments amb aplicacions tecnològiques molt rellevants, com una nova tècnica per visualitzar stents coronaris una vegada implantats en l'organisme —la qual cosa permet estudiar com es deterioren—, o una tècnica que permet veure en un quadre la signatura de Goya que no havia estat mai detectada.
Tejada ha publicat més de 300 articles científics que han acumulat més de 9.000 citacions. És autor de vint patents, entre les quals n'hi ha una amb el Banc Central Europeu i una altra amb Xerox. També ha col·laborat amb el Museu Nacional del Prado. El jurat també reconeix la seva tasca de formació de joves investigadors i la seva activitat divulgativa.
Enllaç a la nota de premsa de l'RSEF.