La reducció de la velocitat màxima a 80 km/h no disminueix la contaminació atmosfèrica
Investigadors de lʼInstitut de Recerca dʼEconomia Aplicada (IREA) de la Universitat de Barcelona han publicat un estudi que analitza lʼimpacte sobre la contaminació atmosfèrica de les polítiques de la velocitat variable i de limitació màxima a 80 km/h a les vies dʼaccés de la ciutat de Barcelona.
El treball, que forma part de la tesi doctoral en curs de Jordi Rosell, dirigida pel catedràtic de la Facultat dʼEconomia i Empresa Germà Bel, compara lʼevolució dels contaminants de partícules en suspensió de menys de 10 µm (PM10) i dʼòxids de nitrogen (NOx) des de lʼany 2006 fins al 2010, tant en municipis amb aquestes limitacions de velocitat com en municipis sense limitacions.
Investigadors de lʼInstitut de Recerca dʼEconomia Aplicada (IREA) de la Universitat de Barcelona han publicat un estudi que analitza lʼimpacte sobre la contaminació atmosfèrica de les polítiques de la velocitat variable i de limitació màxima a 80 km/h a les vies dʼaccés de la ciutat de Barcelona.
El treball, que forma part de la tesi doctoral en curs de Jordi Rosell, dirigida pel catedràtic de la Facultat dʼEconomia i Empresa Germà Bel, compara lʼevolució dels contaminants de partícules en suspensió de menys de 10 µm (PM10) i dʼòxids de nitrogen (NOx) des de lʼany 2006 fins al 2010, tant en municipis amb aquestes limitacions de velocitat com en municipis sense limitacions.
Les principals conclusions són que la política de la velocitat variable aconsegueix reduir els contaminants de PM10 i NOx. Per contra, lʼefecte de la limitació de la velocitat màxima de 120 o 100 km/h a 80 km/h no té efecte, o fins i tot és contraproduent, ja que sʼhan trobat augments dels nivells de contaminació del 5 % en les PM10 i dʼentre un 1,7 i un 3,2 % en els NOx.
«Tal com sʼha vist en altres experiències europees, els impactes de reduir la velocitat màxima per sota dels 100 o 90 km/h en grans àrees metropolitanes no té un efecte sistemàtic de reducció dels nivells de contaminació», afirma Jordi Rosell. En canvi, afegeix lʼinvestigador, «lʼhomogeneïtzació en el flux del trànsit, evitant parades i arrencades, hi tindria un paper important, i la velocitat variable ho acaba aconseguint molt millor que la limitació a 80 km/h».
Una ampliació del treball, que incorpora les investigadores Catalina Bolancé i Montserrat Guillén, especialistes en risc, analitza lʼefecte de les polítiques segons el grau de contaminació: «Els dies de màxima contaminació, la mesura de la velocitat variable aconsegueix reduir els NOx en un 9,4 %, mentre que les PM10 disminueixen un 5,1%. Per contra, quan la contaminació és màxima, lʼactivació del límit de velocitat màxima a 80 km/h no tindria cap efecte sobre els contaminants», afirmen els investigadors.
Els dies que la contaminació es troba en la mitjana o bé molt per sota, la velocitat variable aconsegueix reduir la contaminació dels dos contaminants, mentre que els 80 km/h segueixen sense tenir efecte. Per Montserrat Guillén, directora del Riskcenter de la Universitat de Barcelona, «la principal contribució dʼaquest estudi és que permet saber com afecta la velocitat variable i la limitació a 80 km/h tant els dies de màxima contaminació com els dies que estem dins dels paràmetres que fixa la Comissió Europea».
Les implicacions dʼaquests resultats en la política pública són més que evidents en uns moments en què els episodis de contaminació atmosfèrica a les zones urbanes estan a lʼordre del dia. «El Govern de la Generalitat va encertar quan va abolir la mesura dels 80 km/h instaurada per lʼanterior Govern, però no té perquè seguir-la activant en els episodis de més contaminació si el que vol és reduir la contaminació de manera significativa», assegura Jordi Rosell. Segons lʼestudi, durant aquests anys de crisi econòmica, el menor nombre de viatges en transport privat ha amagat els problemes de contaminació a les grans ciutats. Però tal com remarca Rosell, «si lʼactivitat econòmica repunta, el trànsit també ho fa, tal com està passant en lʼactualitat, i la política de la velocitat variable acaba tenint un impacte limitat».
El problema de la contaminació atmosfèrica en les conurbacions urbanes anirà en augment i cal prendre mesures. «Per treure viatges del vehicle privat de manera significativa, implantar una taxa de congestió per entrar i sortir dʼuna ciutat pot ser una solució, com a Londres, Milà o Estocolm», afirma Germà Bel.
Estudis publicats
- Bel., G.; Bolancé, C.; Guillén, M.; Rosell, J. «The environmental effects of changing speed limits: a quantile regression approach». Transportation Research Part D: Transport and Environment, 2015, núm. 36, pàg. 75-85.
- Bel, G.; Rosell, J. «Effects of the 80km/h and variable speed limits on air pollution in the metropolitan area of Barcelona». Transportation Research Part D: Transport and Environment, 2013, núm. 23, pàg. 90-97.