Trobada de científics i gestors per avaluar lʼestat ecològic dels rius temporals
Els rius temporals són els cursos dʼaigua en què es produeix una interrupció recurrent del cabal, o que fins i tot sʼ assequen en determinades èpoques de lʼany. Encara que són molt comuns a la conca del Mediterrani i tenen un gran valor per a la conservació de la biodiversitat, és molt difícil establir lʼestat ecològic dʼaquest tipus de rius, perquè bona part de les eines dʼanàlisi estan pensades per als rius permanents.
Els rius temporals són els cursos dʼaigua en què es produeix una interrupció recurrent del cabal, o que fins i tot sʼ assequen en determinades èpoques de lʼany. Encara que són molt comuns a la conca del Mediterrani i tenen un gran valor per a la conservació de la biodiversitat, és molt difícil establir lʼestat ecològic dʼaquest tipus de rius, perquè bona part de les eines dʼanàlisi estan pensades per als rius permanents.
El projecte europeu LIFE TRivers, finançat per la Unió Europea, liderat per la Universitat de Barcelona, i en el qual participen lʼInstitut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), lʼAgència Catalana de lʼAigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), té com a meta aportar eines per diagnosticar correctament lʼestat ecològic dels rius temporals i millorar-ne la gestió dʼacord amb els objectius de la Directiva marc de lʼaigua (DMA) de la Unió Europea. Per això, sʼha desenvolupat el programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status). Gestors i experts involucrats en la gestió fluvial han pogut provar per primera vegada aquesta eina durant la segona reunió del projecte, que va tenir lloc el 28 de gener a la seu central de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS), a Múrcia.
Determinar si un riu és temporal de manera natural
Els rius temporals passen per diferents etapes, que transiten des del flux abundant de la primavera, fins a èpoques en què el cabal es redueix i queden basses dʼaigua desconnectades, o temporades en què sʼarriben a assecar completament. Aquesta variabilitat fa molt difícil caracteritzar-ne lʼestat ecològic amb les metodologies habituals. «Un dels problemes més importants és saber en quin moment sʼha de mostrejar; ja que el cabal dʼaigua és intermitent depenent de lʼèpoca de lʼany, la meteorologia i també els efectes de la intervenció humana», explica Narcís Prat, catedràtic del Departament dʼEcologia, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB i coordinador del projecte LIFE TRivers.
Per ajudar a descriure lʼevolució de les característiques hidrològiques de cada riu en funció del temps i determinar dʼaquesta manera la probabilitat que es trobi sec en diferents moments de lʼany, TREHS incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, així com dades de simulacions fetes a partir de models dʼescorrentia dʼaigua. A més, permet obtenir o completar aquesta informació a partir dʼentrevistes amb veïns. «Aquestes estadístiques ens permetran determinar lʼestat hidrològic del riu, saber si és temporal de manera natural o no, i ajudar en la selecció del calendari de mostreig més adequat al règim temporal i també en la interpretació de les mostres biològiques», explica Francesc Gallart, investigador de lʼIDAEA-CSIC.
En aquest sentit, durant la reunió també es van presentar els resultats dels mostreigs de camp realitzats el 2015, tant les dades hidrològiques com els resultats preliminars de les dades biològiques. «Les dades indiquen una clara disminució de la qualitat biològica a partir del moment en què el riu deixa de fluir i només queden basses», explica Núria Cid, investigadora postdoctoral del Departament dʼEcologia de la Universitat de Barcelona.
Durant la jornada, també es va presentar una aproximació per a lʼavaluació de lʼestat dels rius temporals efímers (rambles que estan sense aigua la major part de lʼany), a càrrec de Teodoro Estrela, cap de lʼOficina de Planificació Hidrològica de la CHJ.
Taller i visita sobre el terreny
Representants de la Confederació Hidrogràfica del Segura, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, lʼAgència Catalana de lʼAigua, la Universitat de Múrcia, la Fundació Nova Cultura de lʼAigua i lʼAgència Portuguesa de Medi Ambient, entre altres institucions, van participar en una jornada que va ser molt pràctica. Els participants van poder utilitzar lʼúltima versió de lʼeina TREHS, analitzar les seves pròpies dades de rius temporals i resoldre els dubtes sobre el funcionament del programari. A més, el dia abans van poder visitar una de les masses dʼaigua temporals de la província de Múrcia: el riu Chícamo, declarat recentment reserva fluvial, i que es veu afectat per detraccions del reg que el fan desaparèixer durant el seu recorregut.
Segons els participants, la jornada va ser molt satisfactòria i va servir per il·lustrar les problemàtiques que troben els gestors a lʼhora de definir objectius mediambientals i avaluar lʼestat ecològic dels rius temporals. «Encara estan molt poc reconeguts; però per lʼinterès ecològic sʼhaurien de valorar més. Caldria protegir-los i gestionar-los adequadament», conclou Núria Cid.