Nabatu, el mite dʼOrient gravat en pedra
El professor Francisco del Río és un descobridor de mons oblidats fa milers dʼanys. Treu a la llum inscripcions escrites a les roques del desert del Pròxim Orient per pobles desapareguts pel desguàs de la història fa molt de temps. El mèrit, per si aquest sol no fos poc, és que no tan sols és capaç de fer reviure una civilització sencera a través de les paraules que va deixar gravades en pedra, sinó que, en aquest procés de ressuscitació, ens relliga passat i present, i ens dóna les claus per entendre la complexa actualitat dʼun territori devastat des de sempre, exemplificant de manera fefaent quina és lʼautèntica missió de lʼhistoriador: fer comprensible lʼactualitat explicant el passat.
El professor Francisco del Río és un descobridor de mons oblidats fa milers dʼanys. Treu a la llum inscripcions escrites a les roques del desert del Pròxim Orient per pobles desapareguts pel desguàs de la història fa molt de temps. El mèrit, per si aquest sol no fos poc, és que no tan sols és capaç de fer reviure una civilització sencera a través de les paraules que va deixar gravades en pedra, sinó que, en aquest procés de ressuscitació, ens relliga passat i present, i ens dóna les claus per entendre la complexa actualitat dʼun territori devastat des de sempre, exemplificant de manera fefaent quina és lʼautèntica missió de lʼhistoriador: fer comprensible lʼactualitat explicant el passat.
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona acaba de publicar el seu darrer treball Nabatu. The Nabateans through their inscriptions, un llibre certament singular: publicat en anglès, en edició no venal, finançat pels fons europeus del programa ENPI CBC Mediterranean Sea Basin, i amb el desig confés dʼarribar a un públic de cultura mitjana. «Els llibres han de reptar els lectors», manifesta Del Río. I en aquest, tot està pensat per fer-ho. Des dels colors, intensos i terrosos, amb matisos de blau, gris i verd, que són, en paraules del professor, «els mateixos que trobem en la pedra i el paisatge de Petra, la capital dels nabateus», fins a la mateixa fisicitat —lʼolor, el tacte, el disseny— del volum, ell mateix gairebé objecte dʼexposició. «No és un llibre científic, és un llibre pensat per a gent activa, pensat per produir curiositat, i amb lʼobjectiu de trencar amb el tòpic del lector passiu», insisteix Del Río.
La gènesi prové dʼun projecte de recerca iniciat el 1997 amb lʼobjectiu de buscar i catalogar la totalitat de les inscripcions nabatees existents (en àrab i arameu), principalment situades al territori en guerra que és avui Síria. «Nosaltres ja vam avisar, en una data tan pretèrita com el 1995, que aquesta tasca de preservació del patrimoni era urgent perquè ja albiràvem el conflicte. I sʼha demostrat que no anàvem errats», es plany ara el professor Del Río. LʼInstitut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la UB ha reunit un total de gairebé 6.000 inscripcions, que signifiquen el llegat escrit de la desapareguda civilització nabatea, que des del segle III aC fins al II dC va ensenyorir un ampli i pròsper territori del que avui conformen Jordània, Síria, Aràbia, Israel i Palestina. Un poble de comerciants que dominava les rutes de transport i els pous dʼaigua a través del desert. La porta que comunicava Orient i Occident. «Els romans van tolerar-los fins que van decidir controlar ells mateixos aquests recursos. La conquesta militar va significar la seva fi», puntualitza Del Río.
La fascinació pels nabateus obeeix a una doble raó. Dʼuna banda, la fascinació occidental per Orient, nascuda de dos fets seminals: lʼexpedició a Egipte de Napoleó el 1799, i el descobriment de Petra per Johann Ludwig Burckhardt el 1813, que han conformat lʼimaginari fins pràcticament avui. Lʼaltra raó obeeix a qüestions més científiques, atès que algunes línies de recerca contemporànies comencen a apuntar que les arrels de la civilització àrab enfonsen els seus orígens —alfabet, territori, cultura, i fins i tot religió— en els nabateus.
El redescobriment del poble nabateu, doncs, sʼerigeix aleshores com la clau de volta imprescindible per entendre tota lʼevolució posterior dʼun dels territoris més sacsejats pel conflicte i la violència de tot el planeta. Del Rio desplega al llarg de les pàgines del llibre tot el saber acumulat sobre aquesta civilització: lʼalfabet i lʼescriptura, els seus reis i sistema polític, els seus déus i deesses, i els seus temples i edificis, però no ho fa a la manera clàssica dels historiadors, narrant amb perícia un relat històric, sinó que els fa emergir un a un dels textos, de les inscripcions que ens han arribat fins avui, acarant literalment el lector a les fonts, per tal de mostrar-li el procés nu dʼhistoriar. Fent explícit el mandat principal de tot historiador que esmentàvem suara: fer conèixer el passat per entendre el present.
El projecte del professor Del Río és completar aquest primer llibre amb dos més dedicats a les ciutats, recentment destruïdes, de Palmira i Hatra, per fixar un retrat de la seva esplendor abans que la immisericorde acció dels homes les faci desaparèixer per sempre.
Edicions de la Universitat de Barcelona edita amb lʼIPOA la col·lecció Barcino. Monographica Orientalia, de la qual han sortit publicats ja Poderes colectivos en la Siria del Bronce Final, de Bárbara E. Solans, Diversidad de formaciones políticas en Mesopotamia y el Cercano Oriente, de Cristina Di Bennardis, Eleonora Ravenna i Ianir Milevski (ed.), i actualment està en preparació Estudios de intertextualidad semítica noroccidental (hebreo y ugarítico) y La Biblia hebrea en la literatura. Guía temática y bibliográfica, de Gregorio del Olmo. Així mateix, Edicions UB coedita amb Trotta Editorial la col·lecció Pliegos de Oriente, de la qual són directors Gregorio del Olmo i Adelina Millet, dedicats a lʼedició dʼobres dʼalta divulgació a lʼentorn de la cultura i la història dʼOrient i Àsia, en què darrerament han aparegut Enuma eliš y otros relatos babilónicos de la Creación, de Lluís Feliu Mateu i Adelina Millet Albà (trad.), i El judeo-cristianismo. Perspectivas y divergencias, de Javier Teixidor.