Notícies

Inici  >  Notícies > Nabatu, el mite d’Orient gravat en pedra

Nabatu, el mite d’Orient gravat en pedra

El projecte del professor Del Río és completar aquest primer llibre amb dos més dedicats a les ciutats, recentment destruïdes, de Palmira i Hatra.

El projecte del professor Del Río és completar aquest primer llibre amb dos més dedicats a les ciutats, recentment destruïdes, de Palmira i Hatra.

08/02/2016

Cultura

El professor Francisco del Río és un descobridor de mons oblidats fa milers d’anys. Treu a la llum inscripcions escrites a les roques del desert del Pròxim Orient per pobles desapareguts pel desguàs de la història fa molt de temps. El mèrit, per si aquest sol no fos poc, és que no tan sols és capaç de fer reviure una civilització sencera a través de les paraules que va deixar gravades en pedra, sinó que, en aquest procés de ressuscitació, ens relliga passat i present, i ens dóna les claus per entendre la complexa actualitat d’un territori devastat des de sempre, exemplificant de manera fefaent quina és l’autèntica missió de l’historiador: fer comprensible l’actualitat explicant el passat.

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona acaba de publicar el seu darrer treball Nabatu. The Nabateans through their inscriptions, un llibre certament singular: publicat en anglès, en edició no venal, finançat pels fons europeus del programa ENPI CBC Mediterranean Sea Basin, i amb el desig confés d’arribar a un públic de cultura mitjana. «Els llibres han de reptar els lectors», manifesta Del Río. I en aquest, tot està pensat per fer-ho. Des dels colors, intensos i terrosos, amb matisos de blau, gris i verd, que són, en paraules del professor, «els mateixos que trobem en la pedra i el paisatge de Petra, la capital dels nabateus», fins a la mateixa fisicitat —l’olor, el tacte, el disseny— del volum, ell mateix gairebé objecte d’exposició. «No és un llibre científic, és un llibre pensat per a gent activa, pensat per produir curiositat, i amb l’objectiu de trencar amb el tòpic del lector passiu», insisteix Del Río.

La gènesi prové d’un projecte de recerca iniciat el 1997 amb l’objectiu de buscar i catalogar la totalitat de les inscripcions nabatees existents (en àrab i arameu), principalment situades al territori en guerra que és avui Síria. «Nosaltres ja vam avisar, en una data tan pretèrita com el 1995, que aquesta tasca de preservació del patrimoni era urgent perquè ja albiràvem el conflicte. I s’ha demostrat que no anàvem errats», es plany ara el professor Del Río. L’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la UB ha reunit un total de gairebé 6.000 inscripcions, que signifiquen el llegat escrit de la desapareguda civilització nabatea, que des del segle III aC fins al II dC va ensenyorir un ampli i pròsper territori del que avui conformen Jordània, Síria, Aràbia, Israel i Palestina. Un poble de comerciants que dominava les rutes de transport i els pous d’aigua a través del desert. La porta que comunicava Orient i Occident. «Els romans van tolerar-los fins que van decidir controlar ells mateixos aquests recursos. La conquesta militar va significar la seva fi», puntualitza Del Río.

La fascinació pels nabateus obeeix a una doble raó. D’una banda, la fascinació occidental per Orient, nascuda de dos fets seminals: l’expedició a Egipte de Napoleó el 1799, i el descobriment de Petra per Johann Ludwig Burckhardt el 1813, que han conformat l’imaginari fins pràcticament avui. L’altra raó obeeix a qüestions més científiques, atès que algunes línies de recerca contemporànies comencen a apuntar que les arrels de la civilització àrab enfonsen els seus orígens —alfabet, territori, cultura, i fins i tot religió— en els nabateus.

El redescobriment del poble nabateu, doncs, s’erigeix aleshores com la clau de volta imprescindible per entendre tota l’evolució posterior d’un dels territoris més sacsejats pel conflicte i la violència de tot el planeta. Del Rio desplega al llarg de les pàgines del llibre tot el saber acumulat sobre aquesta civilització: l’alfabet i l’escriptura, els seus reis i sistema polític, els seus déus i deesses, i els seus temples i edificis, però no ho fa a la manera clàssica dels historiadors, narrant amb perícia un relat històric, sinó que els fa emergir un a un dels textos, de les inscripcions que ens han arribat fins avui, acarant literalment el lector a les fonts, per tal de mostrar-li el procés nu d’historiar. Fent explícit el mandat principal de tot historiador que esmentàvem suara: fer conèixer el passat per entendre el present.

El projecte del professor Del Río és completar aquest primer llibre amb dos més dedicats a les ciutats, recentment destruïdes, de Palmira i Hatra, per fixar un retrat de la seva esplendor abans que la immisericorde acció dels homes les faci desaparèixer per sempre.

Edicions de la Universitat de Barcelona edita amb l’IPOA la col·lecció Barcino. Monographica Orientalia, de la qual han sortit publicats ja Poderes colectivos en la Siria del Bronce Final, de Bárbara E. Solans, Diversidad de formaciones políticas en Mesopotamia y el Cercano Oriente, de Cristina Di Bennardis, Eleonora Ravenna i Ianir Milevski (ed.), i actualment està en preparació Estudios de intertextualidad semítica noroccidental (hebreo y ugarítico) y La Biblia hebrea en la literatura. Guía temática y bibliográfica, de Gregorio del Olmo. Així mateix, Edicions UB coedita amb Trotta Editorial la col·lecció Pliegos de Oriente, de la qual són directors Gregorio del Olmo i Adelina Millet, dedicats a l’edició d’obres d’alta divulgació a l’entorn de la cultura i la història d’Orient i Àsia, en què darrerament han aparegut Enuma eliš y otros relatos babilónicos de la Creación, de Lluís Feliu Mateu i Adelina Millet Albà (trad.), i El judeo-cristianismo. Perspectivas y divergencias, de Javier Teixidor.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona