Notícies

Inici  >  Notícies > La Universitat de Barcelona participa en la seqüenciació del genoma de la paparra...

La Universitat de Barcelona participa en la seqüenciació del genoma de la paparra

Els investigadors Alejandro Sánchez Gracia i Julio Rozas, de l'IRBio-UB.

Els investigadors Alejandro Sánchez Gracia i Julio Rozas, de l'IRBio-UB.

L’<i>Ixodes scapularis</i>, una espècie de paparra.

L’Ixodes scapularis, una espècie de paparra.

El genoma d’aquesta espècie està format per 2,1 Gbp (els humans tenen 3 Gbp), i els investigadors hi han identificat prop de 20.500 gens.

El genoma d’aquesta espècie està format per 2,1 Gbp (els humans tenen 3 Gbp), i els investigadors hi han identificat prop de 20.500 gens.

09/02/2016

Recerca

Un consorci internacional en el qual participen els investigadors Julio Rozas i Alejandro Sánchez Gracia, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, ha seqüenciat el genoma nuclear de l’Ixodes scapularis, una espècie de paparra. L’estudi, publicat a Nature Communications, és el primer en què es descriu el genoma d’un quelicerat —un grup d’organismes que inclouen les aranyes, les paparres o els àcars, entre d’altres— amb importància en salut pública i en veterinària.

 

Una espècie rellevant per a la salut pública
L’Ixodes scapularis és un ectoparàsit, és a dir, un paràsit que viu a la part exterior del seu hoste, i vector de molts patògens, com ara els que causen la malaltia de Lyme, l’anaplasmosi granulocítica humana o la babesiosi, que afecten els humans i altres espècies d’interès agropecuari.

Segons apunta Julio Rozas, catedràtic del Departament de Genètica i investigador ICREA Acadèmia a l’IRBio-UB, «l’anàlisi de la informació genòmica obtinguda proporciona recursos importants per establir de quina manera les paparres parasiten i transmeten els patògens. En el futur, això pot permetre desenvolupar noves metodologies per controlar els vectors; per exemple, identificant fàrmacs que puguin actuar selectivament sobre l’organisme».

En la recerca s’ha obtingut la seqüència genòmica de la paparra, i s’han determinat els gens que codifica. El genoma d’aquesta espècie està format per 2,1 Gbp (els humans tenen 3 Gbp), i els investigadors hi han identificat prop de 20.500 gens. També han pogut determinar que el genoma de la paparra conté una gran acumulació d’ADN repetitiu, format per còpies de la mateixa seqüència de nucleòtids, i molts retrotransposons —un element genètic mòbil de l’ADN—, que representen al voltant del 70 % del genoma.

D’altra banda, els investigadors han dut a terme unes primeres anàlisis de l’estructura genòmica de l’espècie, de famílies de gens importants en la biologia i processos específics del parasitisme, i n’han realitzat una anàlisi poblacional. Rozas remarca que, «fonamentalment, l’estudi proporciona recursos per determinar la base genètica del parasitisme, de la preferència d’hostes, o de les infeccions de virus que transmet la paparra».

El sistema quimiosensorial, clau en el reconeixement de l’hoste

L’equip de la Universitat de Barcelona ha tingut un paper rellevant en aquest treball de recerca i ha coordinat la secció d’estudi del sistema quimiosensorial de la paparra, concretament en relació amb les famílies de gens del gust i l’olfacte. Segons l’investigador Alejandro Sánchez-Gracia (IRBio-UB), «estudiar l’evolució d’aquestes famílies de gens del sistema quimiosensorial és molt important per conèixer la biologia d’aquestes especies, atès que participen en el reconeixement de l’hoste».

Les dades confirmen que en aquests organismes el sistema olfactori està basat en famílies de gens diferents dels d’insectes. «De fet, sabem que els quelicerats (àcars, paparres i aranyes), els miriàpodes (centpeus) i els insectes van colonitzar la Terra de manera independent, i va ser en aquestes transicions quan es van originar, com una innovació evolutiva, els sistemes olfactoris d’aquestes especies», apunta Rozas. «El que hem vist és que al llarg de l’evolució, els quelicerats han seguit estratègies moleculars diferents per adaptar-se a la detecció de noves molècules químiques (odorants)», conclou l’investigador.

Els investigadors han determinat que no existeixen membres de les famílies dels receptors olfactius típics d’insectes (OR), ni de les proteïnes d’unió a odorants (OBP o CheB), i només han identificat una proteïna de la família quimiosensorial (CSP). D’altra banda, el genoma d’Ixodes conté 62 gens de receptors gustatius (GR) i 29 receptors ionotròpics i de glutamat ionotròpics (IR/iGLuR), tots ells implicats en la percepció dels senyals químics en insectes.

En el treball, liderat per la Universitat de Purdue (Indiana, EUA), també hi han participat investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (Ciudad Real), el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (Madrid), la Universitat de Santiago de Compostel·la i l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago de Compostel·la.

El projecte està finançat per institucions dels Estats Units: Instituts Nacionals de Salut (NIH), Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses i Departament de Salut i Serveis Humans.


Referència de l’article:
Gulia-Nuss, M. et al. «Genomic insights into the Ixodes scapularis tick vector of Lyme disease». Nature Communications, febrer de 2016. Doi: 10.1038/NCOMMS10507

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona