Científics alerten a la revista ʻScienceʼ del perill de la salinització de lʼaigua si no es planifiquen accions preventives

A més, la salinització pot tenir costos econòmics molt elevats, tant per la pèrdua de serveis ecosistèmics com per costos directes relacionats amb el tractament de lʼaigua per a consum humà. El treball també avisa que, en la gran majoria dels casos, les accions preventives sʼenfoquen únicament cap als usos humans de lʼaigua i ignoren la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En aquest sentit, alguns països com ara Austràlia i els Estats Units han fet alguns avenços per regular el nivell de salinització permès sobre la base de criteris ecològics. Malgrat això, el nivell de protecció és insuficient. Tal com explica lʼinvestigador Miguel Cañedo Argüelles, «en la majoria dels casos es parla de recomanacions (sense vinculació legal) que estan fetes sobre la base de la quantitat total de sals (salinitat), sense tenir en compte la composició iònica de lʼaigua». Per contra, està demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat i, per això, els científics que signen lʼarticle reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi, etc.) als nostres rius i llacs.

Davant dʼaquestes evidències, lʼarticle a la revista Science, que també signen el director del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, Sergio Ponsà, i la investigadora ICREA a la UVIC-UCC Sandra Brucet Balmaña, així com el director del Grup de Recerca FEM de la UB, Narcís Prat, entre dʼaltres, reclama solucions i polítiques preventives globals sorgides del consens científic i que tinguin en compte els efectes socials, econòmics i mediambientals per tal de protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir lʼaccés de generacions futures als béns i serveis que aquests ecosistemes ens proporcionen. A més, apunten que, amb el canvi climàtic, aquesta situació empitjorarà, ja que augmentarà lʼevaporació de lʼaigua, de manera que disminuirà la capacitat de rius i llacs per diluir les sals, i a més lʼaigua salada entrarà en els espais costaners dʼaigua dolça actuals com a conseqüència de la pujada del nivell del mar.

Tal com explica el catedràtic Narcís Prat, «aquest és un problema global que sʼha estudiat de manera pionera a Catalunya a causa de les mines de sal presents a la conca del Llobregat. A més dels molts problemes de potabilització que això ha comportat, els efectes sobre la biodiversitat del riu són importants». Aquests efectes avui es coneixen millor gràcies a un treball conjunt de Prat amb Cañedo Argüelles al riu Llobregat en què es van fer servir uns canals experimentals construïts per a lʼocasió per aclarir el paper de la salinitat tant en la biodiversitat com en la funcionalitat de lʼecosistema aquàtic del riu.

Lʼarticle proposa que es donin incentius a totes aquelles bones pràctiques i a lʼús de tecnologies que disminueixin les càrregues salines. Per exemple, defensa que cal implementar noves pràctiques a lʼagricultura a través de la creació de cultius que facilitin un ús racional de lʼaigua. També es recomana pactar permisos i controls a les empreses responsables dels abocaments salins per tal de descarregar els residus en determinats períodes (en funció de la capacitat dels rius per diluir les sals) i en determinades concentracions, tal com sʼestà desenvolupant a Austràlia. Lʼarticle admet que els grans desastres ecològics causats per la salinització, tot i que són pocs, han significat pèrdues de diversitat enormes i patiment per a les poblacions afectades, com la salinització i contaminació del mar dʼAral o la impossibilitat de tenir aigua dolça per a la població del delta del Ganges a Bangladesh.

Lʼarticle considera que encara sʼestà a temps de prevenir desastres més grans dʼaquest tipus si es posen en marxa accions preventives i de gestió adequades. De tota manera, lʼafectació als aqüífers salins o lʼincrement de la salinitat dels conreus que fan impossible cultivar certs aliments (com ja passa a la vall de lʼEbre) sʼincrementarà, la qual cosa farà més difícil la producció dʼaliments i la potabilització de lʼaigua. Això, a més dʼarruïnar moltes famílies, podria incrementar les migracions entre països. Els països del sud dʼEuropa seran els que més patiran aquesta situació i on les activitats econòmiques quedaran més afectades, especialment lʼagricultura.