Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi científic revela la desaparició del permafrost als cims més alts...

Un estudi científic revela la desaparició del permafrost als cims més alts de Sierra Nevada

El Grup Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània va iniciar el 1998 l'estudi de la dinàmica ambiental a Sierra Nevada i l’evolució del gel glacial fòssil des que els gels van ocupar la serra durant l’última glaciació fins als nostres dies.

El Grup Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània va iniciar el 1998 l'estudi de la dinàmica ambiental a Sierra Nevada i l’evolució del gel glacial fòssil des que els gels van ocupar la serra durant l’última glaciació fins als nostres dies.

Temperatures mitjanes a l'interior del sòl (0-60 metres).

Temperatures mitjanes a l'interior del sòl (0-60 metres).

08/03/2016

Recerca

Un article científic publicat a la revista Science of the Total Environment constata la desaparició del permafrost —subsòl permanentment gelat— als cims més alts de Sierra Nevada (Granada). El treball recull els resultats de la recerca en què participa un equip del Grup de Recerca Consolidat (GRC) Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània, encapçalat pels professors Antonio Gómez Ortiz, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona, i Marc Oliva, del Centre d’Estudis Geogràfics de la Universitat de Lisboa.

El GRC Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània, dirigit pel catedràtic Josep Antoni Plana Castellví, està centrat en l’estudi de la dinàmica i l’evolució dels sistemes naturals en diverses àrees culminants de muntanya (Sierra Nevada, Pirineus, etc.), particularment des d’una perspectiva geomorfològica i ambiental. Els resultats de la nova recerca, inèdits fins avui, enllacen amb els treballs que aquest grup va iniciar el 1998 per estudiar la dinàmica ambiental a Sierra Nevada i l’evolució del gel glacial fòssil des que els gels van ocupar la serra durant l’última glaciació fins als nostres dies. En el nou estudi també hi participen experts de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat d’Alcalá, la Universitat d’Oviedo i la Universitat Mykolas Romeris (Lituània).

 

Estudi de l’evolució dels gels fòssils i el permafrost

Les muntanyes ibèriques han experimentat un augment de temperatura d’entre 0,8 i 1 ºC des de finals del segle XIX, quan el continent europeu sortia de la fase freda coneguda com la Petita Edat de Gel (segles XIV-XIX dC). Des de llavors, els ecosistemes de l’alta muntanya peninsular han respost en conseqüència: reculada i desaparició de les glaceres, creixement de les espècies vegetals a més altura, degradació del permafrost, etc. Des de finals del segle XIX, l’increment de temperatura a Sierra Nevada s’ha quantificat en 0,93 ºC. Aquest fet ha comportat la desaparició de la glacera que hi havia al Corral del Veleta, així com el desplaçament a més altura dels processos ecològics i geomorfològics vinculats al fred.

Amb l’objectiu de determinar l’existència de condicions de permafrost a les culminacions de Sierra Nevada, l’any 2000 es va fer una perforació de 114,5 m al cim del Picacho del Veleta, a 3.380 m. Des de llavors, membres del GRC Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània han monitoritzat de manera continuada la temperatura del sòl fins a 60 m de profunditat.

Segons els resultats, entre el 2003 i el 2013, la temperatura anual al Picacho del Veleta ha augmentat 0,12 ºC, de manera que s’ha situat de mitjana en 0,6 ºC. Per tant, no existeixen temperatures mitjanes de l’aire negatives en tota la serra, a diferència del que passava fa dècades i del que ocorre avui en muntanyes de cota semblant, com els Pirineus o els Alps. No obstant això, l’increment de les temperatures registrat durant aquesta última dècada a Sierra Nevada és menor que l’augment registrat en aquestes altres muntanyes.

 

Un clima més càlid i menys neu en el futur

La recerca també revela que en els pics culminants de Sierra Nevada no existeixen temperatures del sòl negatives (permafrost) durant tot l’any, amb l’excepció d’alguns circs on hi havia glaceres durant la Petita Edat de Gel (com succeeix puntualment al Corral del Veleta, on encara en perduren restes sota paquets de roques). Al Picacho del Veleta, a partir d’uns 10 m de profunditat, les temperatures s’estabilitzen en 2º C. Tot i que s’ha evidenciat un lleuger increment en les temperatures de l’aire, les del sòl del Picacho —dels 2 als 20 m— han mostrat un refredament a partir de 2006-2007. Des de llavors, s’ha constatat una successió d’anys amb més neu que durant els anys anteriors, la qual cosa ha refredat la roca en profunditat.

En l’actualitat, a la península Ibèrica només es trobava permafrost als cims més alts dels Pirineus, Sierra Nevada i, possiblement, els Picos de Europa. Per a finals del segle XXI, els experts preveuen escenaris climàtics més càlids i amb menys neu a Sierra Nevada. Els resultats de la nova recerca mostren que, durant l’última dècada, als cims d’aquest massís les temperatures de l’aire han augmentat per sota de les projeccions climàtiques. A partir d’ara, futures línies de recerca hauran de dilucidar si la tendència divergent observada entre les temperatures de l’aire i les del sòl al Picacho del Veleta respon a un patró puntual o s’emmarca dins d’una tendència de llarg abast.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona