Un estudi científic revela la desaparició del permagel als cims més alts de Sierra Nevada
Un article científic publicat a la revista Science of the Total Environment constata la desaparició del permagel —subsòl permanentment gelat— als cims més alts de Sierra Nevada (Granada). El treball recull els resultats de la recerca en què participa un equip del Grup de Recerca Consolidat (GRC) Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània, encapçalat pels professors Antonio Gómez Ortiz, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona, i Marc Oliva, del Centre dʼEstudis Geogràfics de la Universitat de Lisboa.
Un article científic publicat a la revista Science of the Total Environment constata la desaparició del permagel —subsòl permanentment gelat— als cims més alts de Sierra Nevada (Granada). El treball recull els resultats de la recerca en què participa un equip del Grup de Recerca Consolidat (GRC) Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània, encapçalat pels professors Antonio Gómez Ortiz, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona, i Marc Oliva, del Centre dʼEstudis Geogràfics de la Universitat de Lisboa.
El GRC Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània, dirigit pel catedràtic Josep Antoni Plana Castellví, està centrat en lʼestudi de la dinàmica i lʼevolució dels sistemes naturals en diverses àrees culminants de muntanya (Sierra Nevada, Pirineus, etc.), particularment des dʼuna perspectiva geomorfològica i ambiental. Els resultats de la nova recerca, inèdits fins avui, enllacen amb els treballs que aquest grup va iniciar el 1998 per estudiar la dinàmica ambiental a Sierra Nevada i lʼevolució del gel glacial fòssil des que els gels van ocupar la serra durant lʼúltima glaciació fins als nostres dies. En el nou estudi també hi participen experts de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat dʼAlcalá, la Universitat dʼOviedo i la Universitat Mykolas Romeris (Lituània).
Estudi de lʼevolució dels gels fòssils i el permagel
Les muntanyes ibèriques han experimentat un augment de temperatura dʼentre 0,8 i 1 ºC des de finals del segle XIX, quan el continent europeu sortia de la fase freda coneguda com la petita edat de gel (segles XIV-XIX dC). Des de llavors, els ecosistemes de lʼalta muntanya peninsular han respost en conseqüència: reculada i desaparició de les glaceres, creixement de les espècies vegetals a més altura, degradació del permagel, etc. Des de finals del segle XIX, lʼincrement de temperatura a Sierra Nevada sʼha quantificat en 0,93 ºC. Aquest fet ha comportat la desaparició de la glacera que hi havia al Corral del Veleta, així com el desplaçament a més altura dels processos ecològics i geomorfològics vinculats al fred.
Amb lʼobjectiu de determinar lʼexistència de condicions de permagel a les culminacions de Sierra Nevada, lʼany 2000 es va fer una perforació de 114,5 m al cim del Picacho del Veleta, a 3.380 m. Des de llavors, membres del GRC Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània han monitoritzat de manera continuada la temperatura del sòl fins a 60 m de profunditat.
Segons els resultats, entre el 2003 i el 2013, la temperatura anual al Picacho del Veleta ha augmentat 0,12 ºC, de manera que sʼha situat de mitjana en 0,6 ºC. Per tant, no existeixen temperatures mitjanes de lʼaire negatives en tota la serra, a diferència del que passava fa dècades i del que ocorre avui en muntanyes de cota semblant, com els Pirineus o els Alps. No obstant això, lʼincrement de les temperatures registrat durant aquesta última dècada a Sierra Nevada és menor que lʼaugment registrat en aquestes altres muntanyes.
Un clima més càlid i menys neu en el futur
La recerca també revela que en els pics culminants de Sierra Nevada no existeixen temperatures del sòl negatives (permagel) durant tot lʼany, amb lʼexcepció dʼalguns circs on hi havia glaceres durant la petita edat de gel (com succeeix puntualment al Corral del Veleta, on encara en perduren restes sota paquets de roques). Al Picacho del Veleta, a partir dʼuns 10 m de profunditat, les temperatures sʼestabilitzen en 2º C. Tot i que sʼha evidenciat un lleuger increment en les temperatures de lʼaire, les del sòl del Picacho —dels 2 als 20 m— han mostrat un refredament a partir de 2006-2007. Des de llavors, sʼha constatat una successió dʼanys amb més neu que durant els anys anteriors, la qual cosa ha refredat la roca en profunditat.
En lʼactualitat, a la península Ibèrica només es trobava permagel als cims més alts dels Pirineus, Sierra Nevada i, possiblement, els Picos de Europa. Per a finals del segle XXI, els experts preveuen escenaris climàtics més càlids i amb menys neu a Sierra Nevada. Els resultats de la nova recerca mostren que, durant lʼúltima dècada, als cims dʼaquest massís les temperatures de lʼaire han augmentat per sota de les projeccions climàtiques. A partir dʼara, futures línies de recerca hauran de dilucidar si la tendència divergent observada entre les temperatures de lʼaire i les del sòl al Picacho del Veleta respon a un patró puntual o sʼemmarca dins dʼuna tendència de llarg abast.