Notícies

Inici  >  Notícies > Els horaris dels àpats poden afectar la pèrdua de pes de pacients obesos operats...

Els horaris dels àpats poden afectar la pèrdua de pes de pacients obesos operats

Segons la principal conclusió de l’estudi, el 70 % dels pacients operats classificats com a fracassos primaris dinen després de les tres de la tarda, i tot indicaria que l’horari de l’àpat influeix en la pèrdua de pes.

Segons la principal conclusió de l’estudi, el 70 % dels pacients operats classificats com a fracassos primaris dinen després de les tres de la tarda, i tot indicaria que l’horari de l’àpat influeix en la pèrdua de pes.

10/03/2016

Recerca

Els horaris dels àpats poden incidir en la pèrdua de pes en pacients amb obesitat severa després d’una cirurgia bariàtrica, segons revela un nou estudi publicat a la revista Clinical Nutrition. La recerca, que s’ha fet a la Universitat de Barcelona i a l’Hospital Clínic en col·laboració amb la Universitat de Múrcia, l’ha dirigit Maria Izquierdo, professora de la Facultat de Farmàcia de la UB, i Marta Garaulet, professora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Múrcia.

L’estudi es basa en el seguiment fet durant sis anys a 270 pacients del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic de Barcelona, dirigit pel Dr. Josep Vidal, que és professor del Departament de Medicina de la UB. Tots presentaven un grau sever d’obesitat i havien estat sotmesos a cirurgia bariàtrica, és a dir, a un conjunt de procediments quirúrgics per reduir el pes. Durant aquest període, a més d’analitzar els paràmetres que avaluen la pèrdua de pes en els pacients, l’equip de recerca també en va valorar la ingesta alimentària, l’activitat física, el cronotip —per saber si un subjecte era més matutí, vespertí o indefinit—, les hores de son i els horaris dels àpats.

 

Diferent evolució en la pèrdua de pes

 

Després de la cirurgia bariàtrica, els pacients poden classificar-se en tres grups segons l'evolució que tenen en la pèrdua de pes. Així, el primer grup (un 70 % dels pacients) estaria format per persones que perden el 80 % de l'excés de pes després de la cirurgia i que ho mantenen al llarg dels anys (són classificats com a bons responedors). Un altre grup dels pacients operats (un 20 %) també perd un important percentatge de pes els dos primers anys, però el van recuperant lentament al llarg del temps. Per últim, un tercer grup, que representa un 10 % dels pacients operats, només perden un percentatge baix de l’excés de pes des del principi (són els anomenats fracassos primaris).

 

Segons la principal conclusió de l’estudi, el 70 % dels pacients operats classificats com a fracassos primaris dinen després de les tres de la tarda, i tot indicaria que l’horari de l’àpat influeix en la pèrdua de pes. Tal com explica la professora Maria Izquierdo, que també és membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), «es va comprovar que no hi influïa ni el gènere (ser home o dona), ni l’edat ni el tipus de cirurgia utilitzat». «El més sorprenent —remarca— és que entre aquests tres grups no es van trobar diferències en la ingesta alimentària ni tampoc en el nivell d’activitat física ni en les hores de son».

 

Quan l’horari de l’àpat marca diferències

 

Els horaris dels àpats influeixen en el funcionament correcte dels nostres ritmes circadiaris. Recentment, s’ha determinat que l’alteració dels ritmes circadiaris —la cronodisrupció— pot influir en el desenvolupament de l’obesitat i la síndrome metabòlica. Així, la Dra. Garaulet, en un estudi previ, ja havia comprovat que en població obesa moderada, després d’un tractament dietètic de vint setmanes, l’hora del dinar podia ser determinant, ja que els pacients que dinaven després de les tres de la tarda perdien menys pes que els que dinaven abans de les tres.

 

«Els mecanismes de la influència de l’horari dels àpats sobre la pèrdua de pes poden estar associats —assenyala la Dra. Garaulet— a alteracions en el metabolisme de la glucosa, disminució de la despesa energètica basal i alteracions en els patrons circadiaris del cortisol o de la temperatura». Aquests mecanismes podrien explicar, en part, per què dinar tard s’associa a alteracions metabòliques pròpies de l’obesitat amb una menor pèrdua de pes corporal.

 

El nou treball publicat a la revista Clinical Nutrition amplia resultats en aquesta línia de recerca sobre la interacció entre cronobiologia, nutrició i impacte sobre la salut. «En l’estudi, hem comprovat el mateix que el que s’observava en població obesa moderada, amb la diferència que la població aquí estudiada tenia obesitat severa, i que el tractament aplicat —la cirurgia bariàtrica— és molt més dràstic. Malgrat això, l’hora de l’àpat principal continua influint-hi, i això és molt interessant», conclou la Dra. Izquierdo.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona