Els horaris dels àpats poden afectar la pèrdua de pes de pacients obesos operats

Lʼestudi es basa en el seguiment fet durant sis anys a 270 pacients del Servei dʼEndocrinologia i Nutrició de lʼHospital Clínic de Barcelona, dirigit pel Dr. Josep Vidal, que és professor del Departament de Medicina de la UB. Tots presentaven un grau sever dʼobesitat i havien estat sotmesos a cirurgia bariàtrica, és a dir, a un conjunt de procediments quirúrgics per reduir el pes. Durant aquest període, a més dʼanalitzar els paràmetres que avaluen la pèrdua de pes en els pacients, lʼequip de recerca també en va valorar la ingesta alimentària, lʼactivitat física, el cronotip —per saber si un subjecte era més matutí, vespertí o indefinit—, les hores de son i els horaris dels àpats.

Diferent evolució en la pèrdua de pes

Després de la cirurgia bariàtrica, els pacients poden classificar-se en tres grups segons l'evolució que tenen en la pèrdua de pes. Així, el primer grup (un 70 % dels pacients) estaria format per persones que perden el 80 % de l'excés de pes després de la cirurgia i que ho mantenen al llarg dels anys (són classificats com a bons responedors). Un altre grup dels pacients operats (un 20 %) també perd un important percentatge de pes els dos primers anys, però el van recuperant lentament al llarg del temps. Per últim, un tercer grup, que representa un 10 % dels pacients operats, només perden un percentatge baix de lʼexcés de pes des del principi (són els anomenats fracassos primaris).

Segons la principal conclusió de lʼestudi, el 70 % dels pacients operats classificats com a fracassos primaris dinen després de les tres de la tarda, i tot indicaria que lʼhorari de lʼàpat influeix en la pèrdua de pes. Tal com explica la professora Maria Izquierdo, que també és membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de lʼObesitat i Nutrició (CIBEROBN), «es va comprovar que no hi influïa ni el gènere (ser home o dona), ni lʼedat ni el tipus de cirurgia utilitzat». «El més sorprenent —remarca— és que entre aquests tres grups no es van trobar diferències en la ingesta alimentària ni tampoc en el nivell dʼactivitat física ni en les hores de son».

Quan lʼhorari de lʼàpat marca diferències

Els horaris dels àpats influeixen en el funcionament correcte dels nostres ritmes circadiaris. Recentment, sʼha determinat que lʼalteració dels ritmes circadiaris —la cronodisrupció— pot influir en el desenvolupament de lʼobesitat i la síndrome metabòlica. Així, la Dra. Garaulet, en un estudi previ, ja havia comprovat que en població obesa moderada, després dʼun tractament dietètic de vint setmanes, lʼhora del dinar podia ser determinant, ja que els pacients que dinaven després de les tres de la tarda perdien menys pes que els que dinaven abans de les tres.

«Els mecanismes de la influència de lʼhorari dels àpats sobre la pèrdua de pes poden estar associats —assenyala la Dra. Garaulet— a alteracions en el metabolisme de la glucosa, disminució de la despesa energètica basal i alteracions en els patrons circadiaris del cortisol o de la temperatura». Aquests mecanismes podrien explicar, en part, per què dinar tard sʼassocia a alteracions metabòliques pròpies de lʼobesitat amb una menor pèrdua de pes corporal.

El nou treball publicat a la revista Clinical Nutrition amplia resultats en aquesta línia de recerca sobre la interacció entre cronobiologia, nutrició i impacte sobre la salut. «En lʼestudi, hem comprovat el mateix que el que sʼobservava en població obesa moderada, amb la diferència que la població aquí estudiada tenia obesitat severa, i que el tractament aplicat —la cirurgia bariàtrica— és molt més dràstic. Malgrat això, lʼhora de lʼàpat principal continua influint-hi, i això és molt interessant», conclou la Dra. Izquierdo.