La Universitat de Barcelona revoca totes les sancions als implicats en la Caputxinada i les imposades fins a lʼany 1978 per motius polítics

Moment de la signatura de la resolució de revocació de les sancions imposades a diversos professors i estudiants de la Universitat de Barcelona.
Moment de la signatura de la resolució de revocació de les sancions imposades a diversos professors i estudiants de la Universitat de Barcelona.
Institucional
(11/03/2016)

«Com a homenatge a tots i totes els que vau arriscar tres dies de les vostres vides, els vostres expedients acadèmics i la consideració social dʼanar contra el règim, anuncio, en nom de tota la Universitat de Barcelona, una decisió i resolució que no només és simbòlica, sinó que té una significació política profunda: la concessió formal dʼuna revocació de totes les sancions acadèmiques». Dʼaquesta manera ha anunciat el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, lʼeliminació de totes les sancions imposades a estudiants i professors implicats en els fets de la Caputxinada. Sancions que van anar des de multes econòmiques fins a lʼexpulsió del centre. En total, es beneficiaran dʼaquesta mesura 28 estudiants i 67 professors. La revocació també es fa extensible a tots aquells sancionats per motius polítics durant lʼèpoca preconstitucional. La notícia sʼha donat a conèixer durant lʼacte de commemoració del 50è aniversari de lʼassemblea constituent del Sindicat Democràtic dʼEstudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), una cerimònia que ha tingut lloc avui, 11 de març, al Paranimf de lʼEdifici Històric i que ha encapçalat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

 
Moment de la signatura de la resolució de revocació de les sancions imposades a diversos professors i estudiants de la Universitat de Barcelona.
Moment de la signatura de la resolució de revocació de les sancions imposades a diversos professors i estudiants de la Universitat de Barcelona.
Institucional
11/03/2016

«Com a homenatge a tots i totes els que vau arriscar tres dies de les vostres vides, els vostres expedients acadèmics i la consideració social dʼanar contra el règim, anuncio, en nom de tota la Universitat de Barcelona, una decisió i resolució que no només és simbòlica, sinó que té una significació política profunda: la concessió formal dʼuna revocació de totes les sancions acadèmiques». Dʼaquesta manera ha anunciat el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, lʼeliminació de totes les sancions imposades a estudiants i professors implicats en els fets de la Caputxinada. Sancions que van anar des de multes econòmiques fins a lʼexpulsió del centre. En total, es beneficiaran dʼaquesta mesura 28 estudiants i 67 professors. La revocació també es fa extensible a tots aquells sancionats per motius polítics durant lʼèpoca preconstitucional. La notícia sʼha donat a conèixer durant lʼacte de commemoració del 50è aniversari de lʼassemblea constituent del Sindicat Democràtic dʼEstudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), una cerimònia que ha tingut lloc avui, 11 de març, al Paranimf de lʼEdifici Històric i que ha encapçalat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

 

«Els congregats al convent van parlar de la universitat, un debat que va transcendir perquè tenien molt clar que la penúria de la vida acadèmica durant el franquisme era un dels grans obstacles per assolir una societat millor», ha afirmat el rector. Ramírez ha apuntat també: «Els participants en la Caputxinada reclamaven una universitat nova, lliure, moderna, que fos casa de llibertat, i que alhora no donés tan sols coneixements, sinó que fos també casa dʼacollida, espai de reunió: una institució capaç de donar respostes a la seva societat». El rector sʼha referit a la famosa fotografia en què es veu la policia franquista envoltant els frares caputxins durant els fets del 1966: «No se mʼacut millor representació al·legòrica per il·lustrar la societat catalana dels anys seixanta. Una societat viva i amb ganes de volar lliure, però al mateix temps encerclada per la foscor».

 
«Una aberració més del règim franquista»
 
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha començat el seu discurs destacant que «no hi ha un lloc millor [la universitat] per escoltar, dialogar i aprendre». En un homenatge a tots els que es van comprometre amb la defensa dels valors democràtics, Puigdemont ha qualificat «dʼuna aberració més del règim franquista» la repressió dels estudiants i professors que van participar en lʼassemblea constituent de lʼSDEUB: «Va ser especialment punyent cap a la Universitat pel que podia representar de voluntat de canvi».

En la seva intervenció, el president ha afirmat que «la Caputxinada va obrir els ulls a molta gent de dins i de fora». Ha afegit que, «avui, com fa cinquanta anys, la manera catalana és la més europea de defensar la democràcia i el seu exercici». «La història demostra que no hi ha violència que pugui evitar el desig de la majoria», ha conclòs Carles Puigdemont.


Reconeixement als Caputxins de Sarrià

«Pau i bé». Així ha començat la seva intervenció el Pare Guardià de la comunitat Caputxins de Sarrià, Enric Castells. El frare ha agraït la placa dʼhomenatge de la Universitat de Barcelona que li han lliurat el rector i el president per la defensa de la llibertat i els valors democràtics per part dʼaquesta congregació. «Avui us torno la visita. Vinc de puntetes», ha afirmat Castells, indicant que els protagonistes de la Caputxinada van ser, sobretot, els estudiants. El Pare Guardià ha apuntat que «tots els germans van estar a lʼalçada del que tocava», i ha incidit que el missatge que van voler transmetre era un missatge «dʼacolliment i de dignitat».

 

La Caputxinada, des dʼun punt de vista acadèmic, personal i de futur

El professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Borja de Riquer ha fet un repàs històric del que van significar aquells fets. «Aquest acte que avui recordem va ser el desafiament més espectacular dels estudiants de la Universitat de Barcelona contra la dictadura», ha afirmat De Riquer. La creació de lʼSDEUB i Comissions Obreres marquen una nova etapa en la lluita antifranquista, ha dit el professor. «La universitat dels seixanta i setanta va fer de caixa de ressonància de la lluita política».

Mariona Petit, professora dʼinstitut i delegada de la Facultat de Ciències dins de lʼSDEUB en el curs 1967-1968, ha qualificat aquest sindicat com «el moviment més profundament democràtic». «El setge al convent —no pas la tancada— va ser una anècdota que va servir dʼaltaveu per difondre el sindicat», ha apuntat. Petit ha conclòs, enmig dʼuna ovació del públic, que «el règim no va poder imposar la seva organització; nosaltres, en certa manera, havíem canviat la Universitat».

«Una de les missions més importants de la universitat és formar persones crítiques i compromeses capaces de canviar la realitat que ens envolta», ha dit Lluís Forcadell, estudiant de la Universitat de Barcelona i coordinador del Consell de lʼEstudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), en començar la seva intervenció. Forcadell ha recordat que actualment encara queden moltes reivindicacions per assolir i que els estudiants actuals continuen lluitant, «compromesos amb lʼavenç del país».

El professor de la Universitat de Barcelona Ramon Torrent ha recordat la seva participació en lʼassemblea constituent de lʼSDEUB: «Haver presidit lʼassemblea constituent és de les coses que em fan sentir més orgullós». Torrent ha desglossat en onze punts les principals característiques de la mobilització, i ha fet especial èmfasi en «la rigoríssima estructura democràtica interna dʼaquest moviment estudiantil únic al món». També ha destacat que va contribuir a la normalització del català entre lʼalumnat universitari i ha fet referència a la repercussió dʼaquell episodi històric a escala estatal i internacional.

També han assistit a lʼacte altres representats del Govern de la Generalitat, com el conseller dʼAfers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller dʼEmpresa i Coneixement, Jordi Baiget, a més dʼuna gran representació del món polític, social, acadèmic i econòmic de Catalunya. Lʼacte sʼha iniciat amb un minut de silenci amb motiu del Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme i quan es compleixen dotze anys dels atemptats de Madrid.

Les persones interessades a obtenir un certificat de revocació de les sancions hauran de contactar amb la Secretaria General de la Universitat de Barcelona: secretaria.general@ub.edu