Una tesi doctoral analitza lʼefecte imitació en els casos de feminicidi comesos a Barcelona entre el 2004 i el 2009
Una tesi doctoral defensada al desembre per Isabel Marzabal Manresa, i elaborada en col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la UNED, conclou que la probabilitat que es cometi un feminicidi és més elevada quan prèviament, en un període de deu dies, han aparegut notícies dʼassassinats de dones a mans de la seva parella a la premsa i la televisió. El treball també posa en relleu que hi ha tanta diversitat de perfils de feminicida de parella, que es fa molt difícil preveure aquest tipus de crims. La doctora Marzabal, que és funcionaria del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, explica que «és molt significatiu que, dels trenta casos sentenciats per lʼAudiència Provincial de Barcelona entre el 2006 i el 2011, només en dos no hi havia antecedents de dones mortes a mans de la seva parella publicats als mitjans de comunicació». Es tracta de lʼanomenat efecte imitació (copycat): el poder dels mitjans de comunicació per provocar una epidèmia de conductes similars.
Una tesi doctoral defensada al desembre per Isabel Marzabal Manresa, i elaborada en col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la UNED, conclou que la probabilitat que es cometi un feminicidi és més elevada quan prèviament, en un període de deu dies, han aparegut notícies dʼassassinats de dones a mans de la seva parella a la premsa i la televisió. El treball també posa en relleu que hi ha tanta diversitat de perfils de feminicida de parella, que es fa molt difícil preveure aquest tipus de crims. La doctora Marzabal, que és funcionaria del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, explica que «és molt significatiu que, dels trenta casos sentenciats per lʼAudiència Provincial de Barcelona entre el 2006 i el 2011, només en dos no hi havia antecedents de dones mortes a mans de la seva parella publicats als mitjans de comunicació». Es tracta de lʼanomenat efecte imitació (copycat): el poder dels mitjans de comunicació per provocar una epidèmia de conductes similars.
La tesi, dirigida pel catedràtic de Psicologia de la UB Antonio Andrés Pueyo i la professora titular de Dret Penal de la UNED Alicia Rodríguez, analitza i avalua el perfil psicològic de cada agressor condemnat i les circumstàncies concretes en què es va produir el crim. Es valora tota la informació disponible en cada cas, incloent-hi les sentències, informes forenses i psicològics duts a terme durant el procediment judicial i els informes redactats després de la sentència, elaborats pels professionals dels centres penitenciaris on els agressors es troben complint condemna. A més, sʼestudia la influència que tenen els feminicidis anteriors en els feminicidis estudiats, relacionant directament els dos casos.
Isabel Marzabal assegura que «el fet que algú altre hagi perpetrat un crim abans, li resta gravetat a lʼacte, el banalitza i li esborra una part del tabú». En els casos en què es detecta lʼefecte imitació, a més, el crim «sʼexecuta de manera similar». No en va, la tesi conclou que la probabilitat dʼun feminicidi és dotze vegades més elevada quan als mitjans de comunicació han aparegut notícies dʼaltres feminicidis en un interval inferior a quatre dies, i la probabilitat és vint-i-quatre vegades més elevada quan aquestes notícies han aparegut en els deu dies anteriors.
Segons exposa Marzabal a la tesi, el processament personal del que cada subjecte aprèn observant els altres es converteix en autorepresentacions mentals. Marzabal explica que «els observadors perceben una similitud entre la situació del model i la seva pròpia, i posteriorment tendeixen a identificar la conducta de lʼaltre com un possible comportament que poden dur a terme per ells mateixos». Lʼautora destaca que, com més semblances tinguin les dues situacions, més possibilitat dʼaprenentatge: «Quan es té apresa i assimilada una conducta de “matar la parella o lʼexparella”, si es produeix una situació de tensió, és més probable que es desencadeni el fatal desenllaç», afirma.
Marzabal adverteix que no cal deixar de publicar aquest tipus dʼinformacions als mitjans de comunicació; però opina que «sʼhauria dʼevitar donar informació massa detallada o difondre imatges que no serveixen per a res més que per donar idees a lʼagressor i que, alhora, provoquen més por a la víctima».