El recorregut per la mostra sʼinicia amb un exemplar del llibre de Ramon Llull Arbre de la ciència (Arbor scientiae), imprès lʼany 1515 i que es conserva al fons de reserva del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB. També sʼhi poden contemplar minerals de la Facultat de Geologia, peces del Museu de la Farmàcia Catalana, obres dʼautors contemporanis de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts, instruments científics antics, i objectes procedents de la col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA), entre moltes altres peces interessants.
Els àmbits de lʼexposició
Tal com sʼexplica en el primer àmbit de la mostra, la Universitat de Barcelona ha contribuït al coneixement humà «gràcies a lʼabast generalista del seu saber, al pes de la tradició i al compromís ineludible de futur, tot representant lʼinici dʼun procés continu de construcció de coneixement que no sʼatura». En aquest apartat, en què es tracta dels orígens històrics, el futur i els objectius principals de la institució, es poden veure, entre molts altres objectes, el Llibre de Consolat dels fets marítims, imprès el 1592, un fragment de meteorit del planeta Mart, un dibuix original de lʼartista Bill Viola, o la maça de plata que simbolitza el poder i autoritat del rector i la continuïtat de la tradició universitària. Aquests elements del patrimoni serveixen per reflexionar, mitjançant textos i recursos audiovisuals, sobre el dret a ser avaluat de manera justa, les noves fronteres del coneixement per a la humanitat, o el concepte de tradició.
El segon àmbit de la mostra es dedica a la recerca com a generació de coneixement. Es parla de la creació artística a partir dʼobjectes que fan referència a grans artistes vinculats a la UB com ara Dalí, Miró i Gaudí. En referència a les fonts del coneixement, els visitants podran contemplar diversos dibuixos i quaderns de camp de lʼetòleg Jordi Sabater Pi. Mitjançant la mostra de cartells editats durant la Guerra Civil i de moviments dʼoposició al franquisme, pertanyents al fons del CRAI Pavelló de la República, també es mostra com les influències de tot tipus que es donen en una època determinada marquen decisivament la trajectòria dels processos de recerca.
El tercer àmbit, «La transmissió del coneixement: lʼeducació, la comunicació i la informació», aplega peces dʼantic instrumental científic de diverses facultats, així com diferents recursos audiovisuals i fotografies que posen de manifest la transmissió de valors i la responsabilitat de qui ensenya i qui aprèn. Aquests recursos sʼacompanyen amb un monitor des del qual el visitant pot accedir al
Museu Virtual de la Universitat Barcelona.
Finalment, el darrer apartat està dedicat al factor humà. Hi trobem representat un grup de personatges dʼespecial rellevància que han estat o estan vinculats a la UB en representació del conjunt del patrimoni humà de la institució. La mostra es clou amb un audiovisual integrat per curtes entrevistes de vídeo a membres dels diferents col·lectius de la comunitat universitària que contribueixen a configurar el caràcter de la institució.
Lʼacord de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el Museu dʼHistòria de Catalunya
La mostra, que sʼinaugurarà oficialment el dimarts 29 de març a les 19.30 h en un acte amb la presència del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i del director general dʼArxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Jusèp Boya, té lloc en el marc dʼuna col·laboració entre les dues entitats per als propers quatre anys. El conveni signat, que preveu lʼorganització conjunta dʼuna exposició anual sobre el patrimoni artístic i cultural de la UB des dʼara fins al 2019, té la voluntat de potenciar i aprofundir en la divulgació del patrimoni, la ciència, lʼart i la cultura, àmbits naturals a les dues institucions.
La vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, Lourdes Cirlot, explica que amb aquesta primera mostra «cerquem la incidència del món universitari en el ciutadà». «Es tracta dʼuna exposició que fa visible lʼinvisible, permet contemplar el que no es veu quan entres a les facultats, i en aquest sentit fa que la Universitat sigui més propera al conjunt de la població», continua. La mostra vol posar en valor el patrimoni de la Universitat de Barcelona com a testimoni de la història no només de la institució sinó també de la ciutat de Barcelona. Aquest patrimoni reverteix en la ciutadania ja que és considerat un recurs que contribueix a consolidar la identitat local per la seva potencialitat educativa, formadora i científica, així com la seva capacitat de fomentar la participació, la cohesió social i la creació cultural».
