Cervantes i Shakespeare, dues visions de lʼésser humà

Tal com explica el professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona Joseba Achotegui, que ha coordinat lʼacte, «el punt de partida de la jornada és que Cervantes i Shakespeare tenen dues perspectives pròpies de lʼésser humà molt profundes i de gran rellevància en la cultura universal». En el cas de Cervantes, aquestes perspectives sʼexpressen «a través de don Quixot i Sancho Panza i el contrast entre la visió idealista de lʼun i la visió basada en el sentit comú de lʼaltre», indica Achotegui. I en relació amb Shakespeare, «a través de personatges com Hamlet, Macbeth o Lear, en els quals lʼautor analitza en profunditat conceptes com el poder, lʼambició, la maldat». En la seva conferència, Achotegui tractarà la visió de la bogeria en lʼobra de Cervantes i Shakespeare, des de la perspectiva de Michel Foucault.

La catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona Rosa Navarro impartirà la primera conferència: «Viure la literatura: Don Quijote de la Mancha». Navarro explica que «la xerrada és una invitació a viure una estona literàriament gràcies al Quixot, aquesta creació única del gran Miguel de Cervantes». El personatge neix del cap dʼAlonso Quijano, lʼhidalgo manxec que, de tant llegir llibres de cavalleries, voldrà ser com els seus herois de ficció —és a dir, cavaller errant—, i haurà de donar una explicació literària a la realitat que veu i viu perquè sʼacomodi a la dels llibres que omplen el seu cap. «Això passa en la primera part del genial relat; però en la segona tot canvia, perquè el Quixot es trobarà ja amb lectors de la seva història, i el teatre envairà lʼespai de la novel·la », afegeix Navarro.
 

Per la seva banda, el filòleg, crític i editor de les obres de Shakespeare Andreu Jaume dedicarà la seva ponència, «Shakespeare, una nova aparició de la humanitat», a posar en relleu que lʼescriptor anglès il·lumina, en les seves obres, una nova aparició de lʼésser humà. Tal com explica lʼexpert, «recollint el testimoni de la tasca iniciada per Christopher Marlowe i aprofitant el desplaçament dels temes religiosos en lʼescena anglesa, Shakespeare aprofundeix en el problema humà des de totes les perspectives possibles, tant les de lʼamor, el bé i la felicitat, com les del mal, lʼhorror i la mort, i ofereix una nova formulació de lʼexperiència humana que progressivament es va emancipant de la idea de salvació cristiana, alhora que prova noves formes de transcendència».
 

Josep Maria Micó, catedràtic de Literatura de la Universitat Pompeu Fabra, impartirà la conferència «Cervantes i Shakespeare, 400 anys després», en la qual tractarà, fonamentalment, de les raons que han convertit Cervantes i Shakespeare en clàssics de la literatura universal, així com dels vaivens i matisos de la seva recepció: la diversitat de les seves carreres literàries, dels seus fonaments teòrics, dels gèneres que van conrear, del ressò que van tenir en vida. Aspectes, circumstàncies i contextos diversos, i fins i tot divergents, que no obstant això han afavorit la seva complementarietat en el cim del cànon literari.
 

A continuació, Emilio Cabezas, professor de Lingüística Hispànica de la Universitat Complutense de Madrid, analitzarà els aspectes pragmàtics en la construcció lingüística de Sancho i el Quixot. Cabezas explica que «els personatges protagonistes dʼEl ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha sorgeixen de la tècnica narrativa episòdica que caracteritza la novel·la moderna, de manera que presenten una disposició física i psicològica a partir de la seva naturalesa pragmalingüística». Dʼaquesta manera, mentre que el Quixot experimenta una evolució lingüística realitzativa-constatativa (des de lʼexpressió delirada del món fins a la descripció lúcida de la realitat), Sancho recorre el camí oposat: la constatació dʼuna realitat que condueix a la realització dʼuna quimera. «En aquest sentit —continua lʼexpert—, la parla de Sancho serveix de base i fonament al discurs del Quixot: locució i il·locució en perfecta harmonia».
 

Mitjançant la ponència «Una visió crítica de lʼobra de Cervantes i Shakespeare», el filòsof i artista plàstic Jorge de los Santos intentarà reflectir la noció de lʼart com un paradigma de resistència enfront dels sistemes ideològics dominants. Per això, abordarà breument alguns conceptes constitutius del fet artístic, com els dʼesdeveniment, erotisme i resistència, per centrar-se més en aquest últim. Tal com destaca De los Santos, «analitzaré si avui lʼart segueix oposant resistència al marc ideològic hegemònic manifestant-se com a exterioritat a aquest mateix marc i evitant la parasitació, o si per contra sʼha convertit en un dispositiu més de dominació ideològica». Amb aquesta finalitat, lʼautor revisarà les característiques essencials de lʼesmentat marc hegemònic, «per determinar —detalla— enfront de què podria resistir-se lʼart», i acabarà fent una brevíssima semblança de les aportacions de Cervantes i Shakespeare a aquest entramat dʼart i resistència.
 

Lʼacte es podrà seguir en directe a través dʼUBtv.