Lʼabellaïta, la primera nova espècie mineral descoberta a Catalunya
La llista oficial de minerals és ara una mica més llarga gràcies a lʼabellaïta, la primera nova espècie mineral que es descobreix i descriu a Catalunya. El nou compost ha estat acceptat i reconegut com a nova espècie mineral per la Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i Classificació (CNMNC) de lʼAssociació Mineralògica Internacional (IMA). Investigadors de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) i el Museu Nacional dʼArt de Catalunya (MNAC) han caracteritzat i descrit les propietats físiques i químiques del mineral, un procés imprescindible per certificar-lo com a nova espècie.
La llista oficial de minerals és ara una mica més llarga gràcies a lʼabellaïta, la primera nova espècie mineral que es descobreix i descriu a Catalunya. El nou compost ha estat acceptat i reconegut com a nova espècie mineral per la Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i Classificació (CNMNC) de lʼAssociació Mineralògica Internacional (IMA). Investigadors de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) i el Museu Nacional dʼArt de Catalunya (MNAC) han caracteritzat i descrit les propietats físiques i químiques del mineral, un procés imprescindible per certificar-lo com a nova espècie.
El nom del nou mineral prové del cognom del seu descobridor, el mineralogista i gemmòleg català Joan Abella i Creus, que va trobar les primeres mostres del nou mineral a la mina Eureka, a Castell-estaó, al municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Lʼabellaïta és un carbonat bàsic de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH). Es forma per lʼexsudació i precipitació dʼaigües meteòriques, enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Eureka, molt coneguda entre els mineralogistes per la seva riquesa en espècies minerals rares, que apareixen com a crostes a les superfícies de les galeries.
Un procés llarg i complex per caracteritzar el nou mineral
La caracterització i descripció del nou mineral es va iniciar lʼany 2012. En concret, el professor de la UB de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica Joan Viñals, traspassat el 2013, va començar a descriureʼl i a estudiar-ne les associacions minerals. En col·laboració amb lʼexpert Xavier Llovet, dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), Viñals va fer-ne les primeres mesures analítiques mitjançant microscòpia de rastreig (SEM), microanàlisi RX (EDS) i microsonda electrònica, que van permetre determinar que el mineral contenia sodi i plom.
En paral·lel, els investigadors Jordi Ibáñez i Josep J. Elvira, de lʼInstitut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), van fer la caracterització estructural i òptica del mineral mitjançant diferents tècniques analítiques (per exemple, difracció de raigs X i espectroscòpia Raman), i van poder determinar que el compost és efectivament un carbonat bàsic de plom i sodi, anàleg al compost sintètic NaPb2(CO3)2(OH). Núria Oriols, conservadora del MNAC i experta en tècniques dʼespectroscòpia dʼinfraroig, també va col·laborar activament en el procés de caracterització del nou mineral.
A finals del 2013, després de la mort del professor Viñals, el Dr. Jordi Ibáñez (ICTJA-CSIC) va passar a liderar les tasques dʼanàlisi. Ibáñez va redactar lʼexpedient de proposta del nou mineral per sotmetreʼl al veredicte de la IMA. A finals del 2015, lʼabellaïta va ser acceptada finalment com a nova espècie mineral. Segons explica lʼinvestigador Jordi Ibáñez, «la caracterització i descripció dʼuna nova espècie mineral no és una tasca gens fàcil, sobretot tenint en compte que el mineral està format per petits microcristalls que són difícils de manipular i analitzar».
«Tot el procés —continua Ibáñez— ha requerit un equip multidisciplinari per poder aportar tota la informació que exigeix el protocol de la IMA per reconèixer un nou mineral. La llavor de tot plegat la van posar el mateix Joan Abella, gran erudit en mineralogia i descobridor del mineral, i el professor Joan Viñals, que era un veritable pou de ciència i gran mestre».
La mostra tipus del nou mineral ja forma part de la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) amb el número de registre MGB 26.350 però la feina dels investigadors continua. Un cop rebuda lʼacceptació oficial de la IMA, ara preparen un article per descriure el nou mineral, que és imprescindible perquè sigui acceptat definitivament.