El llibre ʻMorir en libertadʼ posa sobre la taula el debat sobre lʼeutanàsia
Morir en libertad, coordinat per Albert Royes, és el nou títol de la col·lecció Bioètica d'Edicions de la Universitat de Barcelona. En aquest treball, diferents especialistes reflexionen sobre el tema, sempre polèmic, del dret a una mort digna, i aporten arguments en favor de la despenalització de lʼeutanàsia i el suïcidi assistit, com a drets fonamentals que lʼEstat hauria de garantir als ciutadans dʼacord amb la tendència de la major part dels països del nostre entorn.
Morir en libertad, coordinat per Albert Royes, és el nou títol de la col·lecció Bioètica d'Edicions de la Universitat de Barcelona. En aquest treball, diferents especialistes reflexionen sobre el tema, sempre polèmic, del dret a una mort digna, i aporten arguments en favor de la despenalització de lʼeutanàsia i el suïcidi assistit, com a drets fonamentals que lʼEstat hauria de garantir als ciutadans dʼacord amb la tendència de la major part dels països del nostre entorn.
L'obra està dividida en dues parts. En la primera, el lector hi trobarà els textos que ha publicat lʼObservatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona sobre aquest tema des del 1994 fins a lʼactualitat. En la segona, sʼhi apleguen textos de l'entitat EXIT ADMD Suisse Romande, una de les organitzacions que faciliten ajuda al suïcidi a Suïssa, país on aquesta pràctica, supervisada per professionals de lʼàmbit sanitari, és perfectament legal. Lʼobjectiu dʼincloure aquests materials en la segona part del llibre, com a complement il·lustratiu i necessari de la primera, és donar a conèixer el funcionament i els propòsits dʼaquestes entitats, així com la importància de la tasca que duen a terme com a garants del ple exercici de la llibertat individual. En un dels textos que recull el llibre sʼexplica, per exemple, que el sol fet de saber que hi ha lʼopció de recórrer a lʼeutanàsia ja dóna tranquil·litat als malalts.
El llibre també exposa quin és lʼestat de la qüestió pel que fa a la problemàtica ètica, jurídica i política que suscita aquest tema, ja que la reivindicació del dret a morir amb dignitat comporta la necessitat dʼassegurar-ne les garanties legals, sanitàries, etc., i també dʼobrir un debat social que determini lʼabast dels canvis que cal promoure. Moltes són les preguntes que demanen resposta, tant per la repercussió social del problema com pels efectes, a vegades devastadors, que té sobre les persones; preguntes com la següent, que planteja Albert Royes: «Si aquestes persones reuneixen els mateixos requisits de llibertat, voluntarietat i capacitat per prendre decisions que sʼexigeixen als qui desitgen formular una petició dʼeutanàsia o dʼajuda al suïcidi, per quina raó són excloses dʼaquesta possibilitat quan el fonament bàsic de tals peticions és el sentit de la dignitat propi de cadascun i lʼelevat patiment que seguir amb vida els ocasiona?».
Aquest títol pertany a la col·lecció Bioètica, que promou una concepció de la bioètica flexible i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans. Una col·lecció impulsada per lʼObservatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, que dirigeix María Casado, titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, professora de Filosofia del Dret i creadora i directora del màster de Bioètica i Dret, també de la UB. Els títols publicats a la col·lecció Bioètica són: La confidencialitat en lʼassistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, dʼEleonora Lamm; ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coord.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega, i Morir en libertad, dʼAlbert Royes (coord.).
Albert Royes i Qui, doctor en Filosofia, és membre de la Junta de lʼObservatori de Bioètica i Dret, i professor i coordinador del màster de Bioètica i Dret: Problemes de Salut i Biotecnologia, de la Universitat de Barcelona. També és secretari de la Comissió de Bioètica de la mateixa Universitat i membre del Comitè dʼÈtica Assistencial de lʼHospital Clínic de Barcelona. Entre altres títols, ha publicat Diferentes metodologías para la resolución de conflictos en bioética (Edika, 2003) i El malalt en situació terminal (Signo, 1995).