ʻLa ciència en la literaturaʼ, de Xavier Duran, guardonat amb el Premi Crítica Serra dʼOr

El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, d'Edicions de la UB.
El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, d'Edicions de la UB.
Cultura
(02/05/2016)

La ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015), de Xavier Duran, ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra dʼOr dʼenguany, en la categoria de Recerca (Ciències). El premi, que atorga la revista Serra dʼOr, de lʼAbadia de Montserrat, es va lliurar el dilluns 2 de maig al Palau Moja.

El llibre proposa un viatge per la història de la ciència a través de la literatura de tots els temps, en un recorregut que comença amb Homer i arriba fins a lʼactualitat, passant per una amplíssima sèrie dʼautors que inclou, entre molts altres, Shakespeare, Dickens, Tolstoi, Verne, Melville, Salvat-Papasseit, Foix, Kerouac i Mann.

El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, d'Edicions de la UB.
El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, d'Edicions de la UB.
Cultura
02/05/2016

La ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015), de Xavier Duran, ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra dʼOr dʼenguany, en la categoria de Recerca (Ciències). El premi, que atorga la revista Serra dʼOr, de lʼAbadia de Montserrat, es va lliurar el dilluns 2 de maig al Palau Moja.

El llibre proposa un viatge per la història de la ciència a través de la literatura de tots els temps, en un recorregut que comença amb Homer i arriba fins a lʼactualitat, passant per una amplíssima sèrie dʼautors que inclou, entre molts altres, Shakespeare, Dickens, Tolstoi, Verne, Melville, Salvat-Papasseit, Foix, Kerouac i Mann.

El volum aplega referències a obres de tots els gèneres, tant de lʼàmbit de la narrativa, la poesia i el teatre, com de les memòries i lʼassaig. Ofereix un panorama literari molt ampli, dels orígens a lʼactualitat, que abasta gairebé trenta segles. Atès que la relació entre la ciència i la literatura és un aspecte poc conegut -malgrat que en les darreres dècades ha estat objecte de molts estudis, sobretot en lʼàmbit anglosaxó-, lʼautor ha fet un esforç de contextualització de lʼentorn científic, social i cultural per tal dʼexplicar la influència de la ciència en un escriptor o en una obra determinada. Estructurat cronològicament, el llibre no renuncia a seguir un fil temàtic quan convé: per exemple, quan es parla de les teories geocèntrica i heliocèntrica o quan sʼexposa lʼevolució de la medicina entre els segles XV i XVIII, sʼesmenta Shakespeare, un autor que es va referir sovint a lʼastronomia i la medicina en les seves obres.

Per bé que repassa de manera exhaustiva la literatura anglosaxona, Duran també sʼatura en autors i obres dʼaltres tradicions occidentals, com lʼespanyola i la llatinoamericana, la francesa, la italiana, la portuguesa, lʼalemanya i la russa. Pel que fa a la literatura catalana, sʼhi esmenten exemples tan significatius com Tirant lo Blanc, Narcís Oller, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Josep Pla o Llorenç Vilallonga.

Dʼaltra banda, Xavier Duran apunta que, si bé les edicions dʼobres literàries solen incloure informació -al pròleg, a les notes a peu de pàgina...- sobre la vida dels autors i el seu entorn per poder comprendre i valorar millor les seves obres, no és gaire habitual trobar-hi una anàlisi del context científic que, en molts casos, contribuiria a facilitar-ne la lectura. Per exemple, per entendre els versos de Shelley és important conèixer la situació de la ciència al segle XVIII i principis del XIX i la passió que despertava en aquest poeta; o, en el cas dʼalgunes obres del segle XIX amb referències mèdiques, costarà dʼaprofundir-hi si no tenim present el marc científic i mèdic que va portar a plantejar certs arguments i personatges. És per això que la ciència ajuda a entendre la literatura, però també a la inversa: moltes obres literàries ajuden els historiadors de la ciència en les seves recerques, i els lectors en general a reflexionar sobre els problemes ètics que suscita la recerca.

En la conclusió, lʼautor posa en evidència la relació ―i de vegades la tensió― entre la creació científica i la literària al llarg dels darrers tres mil anys. Finalment, el llibre inclou una àmplia bibliografia de les obres consultades i referenciades.

El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, iniciada el 2007 sota la direcció de David Bueno amb lʼobjectiu de fomentar lʼaccés a la cultura científica dʼun públic ampli, tant dʼespecialistes com de no especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la nostra vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a lʼabast dels lectors la recerca que es du a terme en lʼàmbit universitari. Els darrers títols publicats són Els ritmes de la vida, de Trinitat Cambras i Antoni Díez; La Terra, un planeta inquiet, de Meritxell Aulinas, Guillem Gisbert i Maria Ortuño; Lʼexactitud que fa funcionar el món, de Concepció Arenas; La saviesa combinada, de Joandomènec Ros, i La química de cada dia, de Claudi Mans.

Xavier Duran és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes. Del 1999 al 2014 va dirigir el programa «El medi ambient» a TV3 i actualment és redactor especialitzat en temes científics als serveis informatius dʼaquesta cadena. Ha guanyat diversos premis literaris dʼassaig —el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i el Joaquim Xirau—, de narrativa —el Marià Vayreda— i de divulgació —Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. Autor de més dʼuna trentena de llibres, recentment ha publicat Les històries que les paraules amaguen; Lʼartista en el laboratori. Pinzellades sobre art i ciència; Franquisme via satèl·lit. «Sputnik», «Apollo» i guerra freda a la premsa de Barcelona; Molècules en acció. Del big bang als materials del futur; Per què les lleones no els prefereixen rossos (i seixanta curiositats científiques més), i 100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història.

La revista Serra dʼOr de lʼAbadia de Montserrat atorga anualment els Premis Crítica Serra dʼOr, unes distincions sense dotació econòmica que han assolit un gran prestigi i renom en lʼàmbit cultural català. Instituïts el 1967, es concedeixen en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil. Lʼany passat, el volum Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, de Joan Vallès (dir.), amb la coordinació editorial d'Edicions de la Universitat de Barcelona, va ser guardonat en la categoria de recerca (altres ciències).