Un estudi pioner avalua lʼimpacte de la introducció de la ciència ciutadana a les escoles

La ciència ciutadana és una pràctica que implica la participació del públic en les activitats pròpies dʼuna recerca científica. Dʼaquesta manera, la ciutadania contribueix activament en la recerca, tant amb esforç intel·lectual com en coneixement, eines o recursos. Els participants proporcionen dades, plantegen noves preguntes i creen col·lectivament una nova cultura científica.  

En lʼàmbit de lʼeducació formal, el projecte Ciència ciutadana: educació i recerca sʼha centrat a demostrar que la pràctica de la ciència ciutadana és un mecanisme innovador en lʼaprenentatge de la ciència, la tecnologia i la matemàtica, i permet plantejar a lʼalumnat la ciència com una activitat social i viva. Per aconseguir-ho, ha ofert i analitzat una sèrie de proves pilot en què han participat 560 alumnes i setze professors. Lʼaplicació dʼun model de rúbriques dissenyat per al projecte ha permès mostrar que la iniciativa ha aconseguit millorar de manera més que notable les competències científiques, comunicatives i en TIC dels alumnes, i també la seva actitud i motivació en més dʼun 80 % dels casos.  

Tant els alumnes com el professorat i els investigadors que han participat en els pilots han valorat lʼexperiència molt positivament, que han classificat amb puntuacions de 7,8, 9 i 8,22 (sobre 10) respectivament. El 75 % de lʼalumnat ha expressat la intenció de continuar duent a terme projectes de ciència ciutadana en el futur. El 82 % del professorat considera que lʼexperiència ha estat positiva o molt positiva per a lʼalumnat, i una gran majoria creu que la resposta dels alumnes ha superat les seves expectatives. Dʼaltra banda, tots els investigadors han expressat la seva voluntat de continuar col·laborant amb les escoles, i afirmen que lʼexperiència i la relació amb els centres educatius els ha ajudat a millorar els projectes de ciència ciutadana.  

Concretament, el projecte ha permès treballar en col·laboració amb vint-i-un investigadors vinculats a cinc projectes de ciència ciutadana ja existents:

• RIU.net, del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la Universitat de Barcelona, és una aplicació per a telèfons mòbils que permet avaluar de manera intuïtiva i senzilla lʼestat ecològic dʼun riu.
• Bee-Path, del Grup de Recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona i Dribia Data Research, és una eina que permet estudiar la mobilitat humana de manera conscient, participada i col·laborativa, registrant-la a través dʼuna aplicació per a dispositius mòbils.
• Mosquito Alert, del Laboratori dʼEcologia del Moviment del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), és una plataforma de participació ciutadana per a la recerca i la gestió de mosquits vectors de malalties globals.
• Observadors del Mar, de lʼInstitut de Ciències del Mar (CSIC), és un punt de trobada entre ciutadans i científics per investigar junts lʼestat actual del mar. En les propostes pilot sʼha triat treballar amb el subprojecte Plàstic 0, en col·laboració amb la  Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yveline
• Flora Urbana i Al·lèrgies, del Punt dʼInformació Aerobiològica (PIA) de la Universitat Autònoma de Barcelona, és un projecte en el qual els participants informen sobre les plantes al·lergògenes que hi ha al seu entorn, de manera que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen al·lèrgia.

La ciència ciutadana, un mecanisme innovador per a lʼaprenentatge

La iniciativa que s'ha ofert als centres de secundària ha consistit en una sèrie de proves pilot relacionades directament amb els cinc projectes esmentats. Totes sʼhan desenvolupat amb una metodologia comuna i acompanyades dʼun estudi del seu impacte a les aules dissenyat per Josep Perelló, juntament amb la investigadora Núria Ferran, de la Universitat Oberta de Catalunya, i lʼempresa de recursos educatius de ciència Eduscopi.

Lʼestudi sʼha dut a terme mitjançant qüestionaris abans, durant i al final de les proves pilot, i ha proposat un model de rúbriques per avaluar les competències adquirides. El treball és pioner tant pel fet dʼhaver analitzat en un mateix marc un ampli ventall de projectes de ciència ciutadana que sʼocupen de diverses problemàtiques i que utilitzen diverses estratègies temàtiques, com pel fet dʼhaver recollit dades de manera sistemàtica de més de mig miler dʼalumnes.

També analitza com es poden incloure els diversos projectes de ciència ciutadana en els diversos currículums, i arriba a la consideració que lʼeducació secundària és lʼetapa òptima per treballar aquest projecte, atès que es tracta dʼuna etapa crítica a lʼhora de despertar vocacions científiques. Els pilots sʼhan centrat concretament en alumnat de primer a quart dʼESO, i han tingut una durada de deu a vint hores lectives al llarg de dos o tres mesos. Lʼobjectiu ha estat fomentar el treball autònom del grup classe només amb el suport puntual dels científics.

Els centres participants, que han estat seleccionats a través dʼuna convocatòria oberta i han treballat els projectes en un ampli ventall dʼassignatures, han estat els següents:

• FEDAC Sant Andreu (Barcelona)
• Institut Bosc de Montjuïc (Barcelona)
• Institut XXV Olimpíada (Barcelona)
• Escola Regina Carmeli Horta (Barcelona)
• Institut Enric Borràs (Badalona)
• Col·legi Sant Gabriel (Viladecans)
• Institut de Tordera (Tordera)
• Escola Garbí Pere Vergés (Esplugues de Llobregat)
• Maristes Champagnat (Badalona)
• Escola Sant Gervasi Cooperativa (Mollet del Vallès)
• FEDAC Cerdanyola (Cerdanyola del Vallès)

Valoració de lʼestudi

A més de les enquestes als participants, lʼestudi ha aplicat un model de rúbriques inspirat en la LOMCE i les directives del Departament dʼEducació de la Generalitat de Catalunya per donar suport i mostrar evidència de lʼaprenentatge i les competències adquirides a través de les proves pilots. Aplicant aquest model, els resultats han mostrat el següent:

• Competències científiques: un 83 % dels estudiants són capaços de fer, de manera com a mínim notable, una anàlisi crítica de la realitat que ens envolta fent servir mètodes i coneixements científics.
• Competències comunicatives: un 76 % dels estudiants són capaços de comunicar-se en diferents canals i contextos i a diferents nivells en un grau més que solvent.
• Competències en TIC: Un 85 % dels estudiants han assolit les competències més que notables per utilitzar de manera segura i crítica les TIC amb diferents finalitats.
• Actituds i motivació: Un 81 % dels estudiants es troben molt vinculats al projecte de recerca en què participaven.

Enllaç a lʼinforme dʼavaluació de lʼimpacte i lʼaprenentatge