El seguiment de la virulència bacteriana: moduladors globals com a indicadors

Els investigadors han contribuït a definir un nou tipus de marcadors de virulència bacteriana que poden ajudar a detectar i prevenir els brots d'infeccions provocats per <i>Escherichia coli</i>.
Els investigadors han contribuït a definir un nou tipus de marcadors de virulència bacteriana que poden ajudar a detectar i prevenir els brots d'infeccions provocats per Escherichia coli.
Recerca
(17/05/2016)

Investigadors de la Universitat de Barcelona i de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han contribuït a definir un nou tipus de marcadors de virulència bacteriana que poden ajudar a detectar i prevenir els brots d'infeccions provocats per Escherichia coli. Els resultats de la recerca, desenvolupada juntament amb col·laboradors de la Universitat de Santiago de Compostel·la, l'Institut de Microbiologia Mèdica de la Universitat Justus Liebig (Giessen, Alemanya) i el Centre Alemany per a la Recerca d'Infeccions (DZIF, a Brunsvic), s'ha publicat a la revista Scientific Reports.

Els investigadors han contribuït a definir un nou tipus de marcadors de virulència bacteriana que poden ajudar a detectar i prevenir els brots d'infeccions provocats per <i>Escherichia coli</i>.
Els investigadors han contribuït a definir un nou tipus de marcadors de virulència bacteriana que poden ajudar a detectar i prevenir els brots d'infeccions provocats per Escherichia coli.
Recerca
17/05/2016

Investigadors de la Universitat de Barcelona i de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han contribuït a definir un nou tipus de marcadors de virulència bacteriana que poden ajudar a detectar i prevenir els brots d'infeccions provocats per Escherichia coli. Els resultats de la recerca, desenvolupada juntament amb col·laboradors de la Universitat de Santiago de Compostel·la, l'Institut de Microbiologia Mèdica de la Universitat Justus Liebig (Giessen, Alemanya) i el Centre Alemany per a la Recerca d'Infeccions (DZIF, a Brunsvic), s'ha publicat a la revista Scientific Reports.

La majoria de les soques bacterianes d'E.coli es troben a l'intestí humà de manera natural, i no representen cap risc per a la salut, tret de determinats tipus, alguns dels quals causen intoxicacions alimentàries que poden arribar a ser mortals. Una d'aquestes soques virulentes d'E. coli, del serotip O104: H4, va causar un important brot infecciós a Alemanya durant l'any 2011, associat a una alta prevalença de la síndrome hemoliticourèmica. Es tractava d'una soca d'evolució recent que va fer que es registrés el major índex de mortaldat per E. coli de tots els temps.

Els tipus virulents d'E. coli es classifiquen en patotipus, que es defineixen per una combinació de factors de virulència: molècules produïdes pels bacteris que contribueixen a la patogenicitat, fenotip i associacions clíniques. Una bona part dels patotipus d'E. coli ja es poden identificar i caracteritzar gràcies a l'estudi de la distribució dels gens de virulència en les soques aïllades dels pacients infectats. No obstant això, el fenotip de virulència no està associat estrictament a cada patotipus. És a dir: un mateix patotipus pot ser més o menys virulent en funció de la soca i el serotip, i presentar diferents factors de virulència.

En el seu estudi, els investigadors van examinar la correlació entre la presència de certs gens i el fenotip de virulència de les soques patògenes d'E coli, i van trobar que els genomes de diverses soques de patògens intestinals enteroagregatius d'E. coli alberguen dues variants d'un mateix gen que codifica per a un modulador global: el gen hha. Aquestes variants, anomenades hha2 i hha3, predominen en els aïllaments d'E. coli productors de toxines Shiga en pacients infectats, com passa en la soca O104: H4. Les variants hha2 i hha3 també predominen en les soques d'E. coli tipus ST131, que són resistents als antibiòtics, provoquen infeccions extraintestinals i són de distribució mundial.

«Hem posat de manifest que la detecció d'aquests tipus de proteïnes i dels seus gens pot ser una nova estratègia per identificar els serotips patògens bacterians», explica Antonio Juárez, investigador de l'IBEC-UB que ha dirigit l'estudi. «En el cas d'E. coli, si som capaços d'amplificar les variants hha2 i hha3 i establir-les com a indicadors de la virulència de les soques d'E. coli aïllades del medi ambient i dels pacients, podrem detectar fàcilment les variants patògenes, i així prevenir millor els brots infecciosos».

 

Referència de l'article:

A. Prieto, I. Urcola, J. Blanco, G. Dahbi, M. T. Muniesa, P. Quirós, L. Falgenhauer, T. Chakraborty, M. Hüttener i A. Juárez (2016). «Tracking bacterial virulence: global modulators as indicators». Science Report, abril de 2016. Doi: 10.1038/srep25973