Identifiquen substàncies amb propietats antimalàriques obtingudes dʼorganismes marins
Investigadors de la unitat mixta de Nanomalària (IBEC-ISGlobal) i de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (IN2UB) mostren que certs sucres (polisacàrids sulfatats) obtinguts a partir d'organismes marins inhibeixen el creixement del Plasmodium falciparum, un dels paràsits que causa la malària, en inhibir la seva capacitat d'envair els glòbuls vermells (eritròcits). Els resultats, publicats a la revista Scientific Reports, obren noves vies per desenvolupar medicaments antimalàrics contra els quals el Plasmodium no sembla que s'hi resisteixi. En l'estudi també hi han participat investigadors de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.
Investigadors de la unitat mixta de Nanomalària (IBEC-ISGlobal) i de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (IN2UB) mostren que certs sucres (polisacàrids sulfatats) obtinguts a partir d'organismes marins inhibeixen el creixement del Plasmodium falciparum, un dels paràsits que causa la malària, en inhibir la seva capacitat d'envair els glòbuls vermells (eritròcits). Els resultats, publicats a la revista Scientific Reports, obren noves vies per desenvolupar medicaments antimalàrics contra els quals el Plasmodium no sembla que s'hi resisteixi. En l'estudi també hi han participat investigadors de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.
Quan el paràsit de la malària entra al torrent sanguini, envaeix les cèl·lules del fetge i produeix milers de merozoïts (una fase del cicle de vida del Plasmodium). Aquests merozoïts tornen a incorporar-se al torrent, on infecten els glòbuls vermells i aconsegueixen escapar a la vigilància del sistema immunitari. Des de fa temps, se sap que algunes biomolècules com l'heparina poden bloquejar l'adhesió i entrada dels merozoïts als glòbuls vermells; això no obstant, l'heparina no és un bon candidat terapèutic pel fet que les quantitats que se'n necessiten per tractar la malària podrien provocar hemorràgies internes.
En aquest estudi, els autors van explorar la capacitat antimalàrica de polisacàrids sulfatats semblants a l'heparina, derivats de cogombres de mar, algues vermelles i esponges marines, i van trobar que aquests compostos inhibeixen de manera significativa el creixement de P. falciparum, fins i tot en concentracions baixes en què no tenen activitat anticoagulant. A més, la majoria dels compostos analitzats van augmentar la supervivència de ratolins infectats amb una altra espècie de Plasmodium i, fins i tot en algun dels ratolins infectats, es va observar l'aparició d'anticossos contra el paràsit, la qual cosa suggereix que el fet de retardar la invasió dels glòbuls vermells afavoreix que es generi una resposta immunitària contra el paràsit.
Segons Joana Marques, investigadora de la unitat mixta IBEC-ISGlobal i primera autora de l'article, «els organismes marins són una font rica en polisacàrids sulfatats similars a l'heparina». «L'avantatge és que aquestes molècules tenen activitats anticoagulants prou petites per utilitzar-les en sang circulant en concentracions actives sense incórrer en el risc d'hemorràgia interna», afirma Marques.
«En els experiments in vitro que hem fet amb tots aquests compostos es va demostrar una inhibició significativa del creixement de Plasmodium falciparum, fins i tot en baixes activitats anticoagulants, i els assajos preliminars in vivo en ratolins són prometedors», explica Xavier Fernández-Busquets, responsable de la unitat mixta IBEC-ISGlobal i membre de l'IN2UB. «Aquests compostos alenteixen la invasió dels glòbuls vermells per Plasmodium, i potser la resultant exposició prolongada del paràsit als limfòcits circulants dóna al sistema immunitari més oportunitats de construir defenses», conclou l'investigador.
Aquest descobriment implica que les molècules relacionades amb l'heparina es poden considerar i explorar per dissenyar nous enfocaments terapèutics contra la malària en els quals els polisacàrids amb baixa activitat anticoagulant podrien tenir un doble paper; com a fàrmacs inhibint el creixement del paràsit i, alhora, promovent una resposta immunitària en contra.