Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi revela l’impacte de la canya, una planta exòtica invasora de...

Un estudi revela l’impacte de la canya, una planta exòtica invasora de les lleres dels rius, sobre els artròpodes del sòl

La canya (<i>Arundo donax</i>) és una planta invasora capaç de créixer i reproduir-se en un ampla franja de condicions ambientals. Foto: Antoni Serra, CRBA-IRBio

La canya (Arundo donax) és una planta invasora capaç de créixer i reproduir-se en un ampla franja de condicions ambientals. Foto: Antoni Serra, CRBA-IRBio

L'escarabat daurat (<i>Carabus rutilans</i>) és una espècie endèmica de Catalunya. Foto: Antoni Serra, CRBA-IRBio

L'escarabat daurat (Carabus rutilans) és una espècie endèmica de Catalunya. Foto: Antoni Serra, CRBA-IRBio

Un exemplar d'artròpode del sòl (<i>Lithobius sp.</i>) del subfílum dels miriàpodes. Foto: Antoni Serra, CRBA-IRBio

Un exemplar d'artròpode del sòl (Lithobius sp.) del subfílum dels miriàpodes. Foto: Antoni Serra, CRBA-IRBio

Un col·lèmbol del gènere <i>Tomocerus</i>. Foto: Eduardo Mateos, UB-IRBio

Un col·lèmbol del gènere Tomocerus. Foto: Eduardo Mateos, UB-IRBio

(<i>Polydesmus sp.</i>), un altre exemple d’artròpode del sòl.  Foto: Antoni Serra, CRBA-IRBio

(Polydesmus sp.), un altre exemple d’artròpode del sòl. Foto: Antoni Serra, CRBA-IRBio

26/05/2016

Recerca

La canya, una planta molt abundant a la ribera de molts rius de la península Ibèrica, altera les comunitats d’artròpodes del sòl i redueix la mida corporal d’aquests invertebrats en els hàbitats naturals que colonitza, segons un estudi publicat a la revista Biological Invasions. El nou treball està signat pels experts Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), Gerard Lanzaco, Miquel Sala, Adolfo de Sostoa i Antoni Serra, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio, i Helena Basas, del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

 

La canya (Arundo donax), una gramínia originària del continent asiàtic i alguns països de l’àrea mediterrània, és una planta invasora capaç de créixer i reproduir-se en una àmplia franja de condicions ambientals, però principalment en zones humides. Aquesta espècie exòtica, que és una de les gramínies més grans del món, s’utilitza molt als països mediterranis per estabilitzar talussos, fer tancats d’horts i com a suport de plantes cultivades. Fora d’aquests entorns controlats, forma extensos canyars que alteren les característiques de la vegetació nativa i l’entorn natural.

 

Artròpodes més petits i escassos en els canyars

 

L’article publicat a la revista Biological Invasions és el primer estudi que relaciona la invasió de l’espècie A. donax amb els canvis en la comunitat d’artròpodes del sòl i en la seva mida corporal. En l’estudi, els autors comparen les comunitats d’artròpodes en tres tipus de vegetació de ribera —incloent-hi zones envaïdes per la canya— a les conques fluvials dels rius Ripoll i Llobregat i al Parc Natural de Collserola, en concret, a la riera de Vallvidrera.

 

Tal com explica el primer autor, Alberto Maceda Veiga, membre de l’IRBio i expert de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), «alguns estudis previs sobre l’A. donax mostraven menys abundància i diversitat dels artròpodes en ecosistemes de ribera als Estats Units, però sense un impacte clar sobre els artròpodes del sòl. També es coneixia, per un estudi de laboratori, que els artròpodes aquàtics alimentats amb A. donax tenen un creixement menor».

 

El nou estudi mostra que els artròpodes són més petits, més escassos i no tan diversos a les àrees colonitzades per aquesta planta exòtica. «Aquests canvis són originats per múltiples causes —directes i indirectes—, com ara la presència de compostos que fan de la canya un aliment poc nutritiu i de baixa palatabilitat, i també les alteracions de les propietats físiques i químiques del sòl, que afecten negativament tant la fauna com la flora natives», assenyala Maceda Veiga.

 

El factor de la mida corporal està relacionat amb el paper que té un organisme en la transferència de matèria i energia a l’ecosistema. Tal com explica Maceda, «si fem el símil entre un conill, un cabirol i un llop, tindríem que un conill consumeix menys herba que un cabirol, però que aquest té més carn i, per tant, dóna més energia al llop que un conill. En el manteniment d’aquestes proporcions rau, en part, l’equilibri d’un ecosistema».

 

Els col·lèmbols, més abundants

 

Aquesta gramínia exòtica i invasiva creix molt ràpidament en els hàbitats naturals i pertorba profundament la biodiversitat dels ecosistemes fluvials. No obstant això, l’estudi de la Universitat de Barcelona també detecta que els col·lèmbols —uns artròpodes diminuts propers als insectes— són més abundants en els canyars. «La hipòtesi amb què treballem —continua Maceda— és que la canya produeix una gran quantitat de fullaraca, tiges i altres restes vegetals que s’acumulen i eviten el creixement d’altres tipus de vegetació. Aquestes restes, que es descomponen per l’acció de fongs i d’altres microorganismes, són la principal font d’aliment dels col·lèmbols».

 

«Són paradoxes que es produeixen amb les invasions biològiques», apunta Maceda Veiga. «Hi pot haver efectes positius, neutres o negatius, segons la variable que es valori i l’ambient on tingui lloc la invasió», remarca. Fins ara, en el cas de la canya, la majoria d’indicadors mostren efectes negatius. Per això, es considera que és una de les pitjors cent espècies invasores del món, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). «Ara bé —explica Maceda—, això no treu que no hi pugui haver també alguns efectes positius, per exemple sobre els potencials depredadors de col·lèmbols, o que els impactes no puguin canviar al llarg dels anys».

 

Control, restauració i educació ambiental per preservar la biodiversitat

 

Els artròpodes de les riberes fluvials no són els únics organismes afectats per l’impacte ecològic d’aquesta planta. Altres grups faunístics (aus, micromamífers, amfibis i rèptils que s’alimenten d’artròpodes) també n’estan afectats. «Tot dependrà de les possibilitats que tinguin aquests animals per explotar hàbitats no envaïts per la canya. És molt probable que la invasió per la canya també alteri l’aportació de matèria orgànica als ecosistemes aquàtics, i això causaria uns efectes ara com ara difícils de predir sobre la seva fauna, incloent-hi els peixos».

 

En el futur, caldrà fer estudis experimentals per esbrinar quins són els mecanismes que desencadenen la invasió de la planta i en determinen l’impacte. Una altra línia de recerca no menys important és estudiar les estratègies de control de la invasió i la restauració posterior de la zona envaïda: «Cal pensar que no podrem eradicar la canya completament del nostre territori», subratlla Maceda Veiga. «Ara bé, sí que és possible dur a terme mesures per reduir-ne l’impacte sobre l’ecosistema i impulsar campanyes d’educació ambiental per evitar futures introduccions», clou.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona