Un estudi revela lʼimpacte de la canya, una planta exòtica invasora de les lleres dels rius, sobre els artròpodes del sòl

La canya (Arundo donax), una gramínia originària del continent asiàtic i alguns països de lʼàrea mediterrània, és una planta invasora capaç de créixer i reproduir-se en una àmplia franja de condicions ambientals, però principalment en zones humides. Aquesta espècie exòtica, que és una de les gramínies més grans del món, sʼutilitza molt als països mediterranis per estabilitzar talussos, fer tancats dʼhorts i com a suport de plantes cultivades. Fora dʼaquests entorns controlats, forma extensos canyars que alteren les característiques de la vegetació nativa i lʼentorn natural.

Artròpodes més petits i escassos en els canyars

Lʼarticle publicat a la revista Biological Invasions és el primer estudi que relaciona la invasió de lʼespècie A. donax amb els canvis en la comunitat dʼartròpodes del sòl i en la seva mida corporal. En lʼestudi, els autors comparen les comunitats dʼartròpodes en tres tipus de vegetació de ribera —incloent-hi zones envaïdes per la canya— a les conques fluvials dels rius Ripoll i Llobregat i al Parc Natural de Collserola, en concret, a la riera de Vallvidrera.

Tal com explica el primer autor, Alberto Maceda Veiga, membre de lʼIRBio i expert de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), «alguns estudis previs sobre lʼA. donax mostraven menys abundància i diversitat dels artròpodes en ecosistemes de ribera als Estats Units, però sense un impacte clar sobre els artròpodes del sòl. També es coneixia, per un estudi de laboratori, que els artròpodes aquàtics alimentats amb A. donax tenen un creixement menor».

El nou estudi mostra que els artròpodes són més petits, més escassos i no tan diversos a les àrees colonitzades per aquesta planta exòtica. «Aquests canvis són originats per múltiples causes —directes i indirectes—, com ara la presència de compostos que fan de la canya un aliment poc nutritiu i de baixa palatabilitat, i també les alteracions de les propietats físiques i químiques del sòl, que afecten negativament tant la fauna com la flora natives», assenyala Maceda Veiga.

El factor de la mida corporal està relacionat amb el paper que té un organisme en la transferència de matèria i energia a lʼecosistema. Tal com explica Maceda, «si fem el símil entre un conill, un cabirol i un llop, tindríem que un conill consumeix menys herba que un cabirol, però que aquest té més carn i, per tant, dóna més energia al llop que un conill. En el manteniment dʼaquestes proporcions rau, en part, lʼequilibri dʼun ecosistema».

Els col·lèmbols, més abundants

Aquesta gramínia exòtica i invasiva creix molt ràpidament en els hàbitats naturals i pertorba profundament la biodiversitat dels ecosistemes fluvials. No obstant això, lʼestudi de la Universitat de Barcelona també detecta que els col·lèmbols —uns artròpodes diminuts propers als insectes— són més abundants en els canyars. «La hipòtesi amb què treballem —continua Maceda— és que la canya produeix una gran quantitat de fullaraca, tiges i altres restes vegetals que sʼacumulen i eviten el creixement dʼaltres tipus de vegetació. Aquestes restes, que es descomponen per lʼacció de fongs i dʼaltres microorganismes, són la principal font dʼaliment dels col·lèmbols».

«Són paradoxes que es produeixen amb les invasions biològiques», apunta Maceda Veiga. «Hi pot haver efectes positius, neutres o negatius, segons la variable que es valori i lʼambient on tingui lloc la invasió», remarca. Fins ara, en el cas de la canya, la majoria dʼindicadors mostren efectes negatius. Per això, es considera que és una de les pitjors cent espècies invasores del món, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). «Ara bé —explica Maceda—, això no treu que no hi pugui haver també alguns efectes positius, per exemple sobre els potencials depredadors de col·lèmbols, o que els impactes no puguin canviar al llarg dels anys».

Control, restauració i educació ambiental per preservar la biodiversitat

Els artròpodes de les riberes fluvials no són els únics organismes afectats per lʼimpacte ecològic dʼaquesta planta. Altres grups faunístics (aus, micromamífers, amfibis i rèptils que sʼalimenten dʼartròpodes) també nʼestan afectats. «Tot dependrà de les possibilitats que tinguin aquests animals per explotar hàbitats no envaïts per la canya. És molt probable que la invasió per la canya també alteri lʼaportació de matèria orgànica als ecosistemes aquàtics, i això causaria uns efectes ara com ara difícils de predir sobre la seva fauna, incloent-hi els peixos».

En el futur, caldrà fer estudis experimentals per esbrinar quins són els mecanismes que desencadenen la invasió de la planta i en determinen lʼimpacte. Una altra línia de recerca no menys important és estudiar les estratègies de control de la invasió i la restauració posterior de la zona envaïda: «Cal pensar que no podrem eradicar la canya completament del nostre territori», subratlla Maceda Veiga. «Ara bé, sí que és possible dur a terme mesures per reduir-ne lʼimpacte sobre lʼecosistema i impulsar campanyes dʼeducació ambiental per evitar futures introduccions», clou.