Les cartes de lʼescultor Enric Casanovas amb escriptors i artistes insignes
El dissabte 4, a les 11.30 h, a la Biblioteca Fages de Climent (plaça del Sol, 11, Figueres), la historiadora de lʼart Mariona Seguranyes presentarà el llibre Les cartes de l'escultor Enric Casanovas, que ha estat editat per Teresa Camps i Susanna Portell. Aquest llibre treu a la llum per primera vegada lʼintercanvi epistolar que lʼartista va mantenir amb pintors, escultors, poetes, intel·lectuals i amics al llarg de gairebé cinquanta anys. Figures com Pablo Picasso, Manolo Hugué, Joan Salvat-Papasseit i Apel·les Fenosa desfilen per les pàgines dʼun treball fascinant que, a més de dibuixar un entramat valuosíssim de relacions artístiques, revela el rerefons creatiu i humà dʼuna època fonamental en la història del país.
El dissabte 4, a les 11.30 h, a la Biblioteca Fages de Climent (plaça del Sol, 11, Figueres), la historiadora de lʼart Mariona Seguranyes presentarà el llibre Les cartes de l'escultor Enric Casanovas, que ha estat editat per Teresa Camps i Susanna Portell. Aquest llibre treu a la llum per primera vegada lʼintercanvi epistolar que lʼartista va mantenir amb pintors, escultors, poetes, intel·lectuals i amics al llarg de gairebé cinquanta anys. Figures com Pablo Picasso, Manolo Hugué, Joan Salvat-Papasseit i Apel·les Fenosa desfilen per les pàgines dʼun treball fascinant que, a més de dibuixar un entramat valuosíssim de relacions artístiques, revela el rerefons creatiu i humà dʼuna època fonamental en la història del país.
El llibre aplega lʼabundant correspondència dʼun dels principals escultors catalans contemporanis, Enric Casanovas. A través dʼuna col·lecció de cartes i postals dʼamics, familiars, artistes, poetes, periodistes, crítics i historiadors de lʼart, el lector coneix episodis de la vida dʼalguns dels principals protagonistes de la història cultural del nostre país: les descobertes personals, com ara la de Ceret per Manolo Hugué o la de Gósol per Pablo Picasso; les passejades per les ciutats prototípicament noucentistes en què Casanovas va rebre encàrrecs públics (Girona, Sitges i Figueres); lʼimpuls de projectes engrescadors, posem per cas la creació del Museu de Tossa de Mar, que va quedar estroncada per lʼesclat de la Guerra Civil, o el dramàtic exili a França, relatat per les veus de Pablo Picasso, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès, Carles Riba i Ferran Soldevila. A tall de colofó de les més de tres-centes cartes, inèdites fins ara, el volum inclou unes notes de viatges i un assaig de memòria escrits pel mateix Casanovas.
Lʼepistolari aplega, en concret, 325 documents, que arrenquen el 1902 i arriben fins a la mort de lʼescultor, el 1948. A més de la correspondència amb Pablo Picasso, Manolo Hugué, George Deniker, Ramon Pichot, Frank Burty Haviland, Josep M. Junoy, Miquel Utrillo, Joaquim Sunyer, Joan Salvat-Papasseit, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès i Ferran Soldevila, el llibre reprodueix tres cartes pòstumes adreçades a Leonor Guerri, vídua de Casanovas —dʼÀngel Ferrant, Agustí Esclasans i Antoni Vila Arrufat—, que configuren un retrat excepcional de lʼartista. Atesa la gran diversitat de personatges que hi apareixen, les editores han escrit uns capítols en què, a més dʼexplicar la relació de lʼescultor amb el destinatari o receptor de la carta, aporten informació que ajuda el lector a entendre millor el context de la seva relació. Per a lʼedició del llibre, Teresa Camps i Susanna Portell han tingut la col·laboració desinteressada del fill de lʼescultor, Marçal Casanovas, reconegut polític i activista cultural.
Les editores de Les cartes de lʼescultor Enric Casanovas presenten el conjunt epistolar ordenat cronològicament. Per bé que moltes cartes es concentren en un període de temps ben definit (quan Enric Casanovas era a París), també sʼhi tracten projectes públics dʼenvergadura que es van concebre quan lʼescultor va haver retornat a Catalunya. Un tercer bloc el conformen les cartes escrites durant lʼexili a França.
Enric Casanovas (1882-1948) va ser un dels màxims representants del noucentisme. Després dʼestudiar a la Llotja de Barcelona, va ampliar la seva formació al taller de lʼescultor Josep Llimona durant dos anys. El 1898 va participar per primera vegada en una mostra a lʼExposició Nacional de Belles Arts de Saragossa. Entre el 1904 i el 1913 va alternar les estades a París i Barcelona i va fer amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes. De retorn a Barcelona, va muntar un taller pel qual van passar alguns deixebles cèlebres, com Joan Rebull, Apel·les Fenosa, Josep Granyer o Josep Viladomat. Va ser membre de lʼassociació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president. Tot i que la seva obra sʼinscriu en el mediterranisme, presenta trets renovadors i molt personals. Va participar en nombroses exposicions, el 1929 va obtenir una medalla dʼor a lʼExposició Internacional de Barcelona, i el 1932 va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Lʼany 1939 es va exiliar a França i el 1943 va tornar a Barcelona, on va morir a 66 anys.
La col·lecció Memoria Artium ofereix llibres basats en investigacions originals, amb caràcter monogràfic, fets per professionals rigorosos, sense renunciar, però, a lʼamenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de lʼart del nostre país. Hi participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Nacional dʼArt de Catalunya i, des dʼaquest número, el Museu del Disseny de Barcelona. Entre els títols de la col·lecció destaquen: Pintura catalana del barroc. Lʼauge col·leccionista i el periple social del pintor al segle XVII, de Santi Torras Tilló (Premi Enric Prat de la Riba de lʼInstitut dʼEstudis Catalans 2013); Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, de Vicenç Furió (Premi de lʼAssociació Catalana de Crítics dʼArt al millor llibre publicat el 2012); Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme, de Núria F. Rius; Georges Bataille y la parte del arte. De ʻDocumentsʼ a ʻAcéphaleʼ, de Marisa García Vergara; Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, lʼestudi i la salvaguarda de lʼart a la Catalunya del segle XX, i Mercat de lʼart, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX, tots dos de Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech (ed.).
Teresa Camps i Miró (Barcelona, 1944) és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona i doctora en Història de lʼArt per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1970 imparteix matèries dʼart contemporani al Departament dʼArt de la UAB. Especialista en Joaquim Mir i Enric Casanovas, nʼha comissariat exposicions i nʼha publicat catàlegs. Actualment és directora artística dels espais expositius de la UAB.
Susanna Portell i Soldevila (Barcelona, 1965) és llicenciada en Història de lʼArt per la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca que ha dut a terme sobre Enric Casanovas i el seu paper en lʼart català ha quedat reflectida en exposicions i catàlegs com ara Berlín, Londres, París, Tossa... la tranquil·litat perduda (2007), Enric Casanovas, escultor i amic (2009), Miquel Utrillo i les arts (2009), Atles paisatgístic de les terres de Girona (2010) i en els Quaderns de la Fundació Rafael Benet.