Notícies

Inici  >  Notícies > La Universitat de Barcelona, segona de l’Estat en presència en la premsa...

La Universitat de Barcelona, segona de l’Estat en presència en la premsa impresa

Un estudi de la Universitat de la Rioja situa la Universitat de Barcelona en segon lloc pel que fa a la presència en els mitjans de comunicació impresos. Foto: Claudio Álvarez

Un estudi de la Universitat de la Rioja situa la Universitat de Barcelona en segon lloc pel que fa a la presència en els mitjans de comunicació impresos. Foto: Claudio Álvarez

06/06/2016

Institucional

Un estudi de la Universitat de la Rioja, publicat a la Revista Española de Documentación Científica, situa la Universitat de Barcelona en segon lloc pel que fa a la presència en els mitjans de comunicació impresos, molt a prop de la capdavantera, la Universitat Complutense de Madrid. L’estudi, que té per objectiu trobar les semblances entre universitats segons la seva presència en mitjans de premsa escrita d’abast local, regional i estatal, ha analitzat les notícies publicades per mitjans impresos durant els mesos de setembre i octubre del 2014, una mostra de més de 27.000 notícies recuperades a través de MyNews Online.

Segons aquest rànquing, la Universitat de Barcelona se situa en segon lloc de la classificació per nombre d’impactes, un total de 1.204. Destaca especialment pel bon posicionament en premsa que abasta tot el territori estatal (448 impactes). En primera posició se situa la Universitat Complutense de Madrid, amb 1.399 impactes, 493 dels quals són d’àmbit estatal. Una de les raons que argumenta l’estudi en interpretar aquests resultats és que les universitats amb seu a Madrid i Barcelona, i especialment els seus gabinets de comunicació, tenen més accés als grans mitjans impresos estatals.

Però dels resultats de l’estudi també se n’extreuen altres conclusions: per exemple, que les universitats històriques, com ara les d’Oviedo, Sevilla, València, Valladolid o la mateixa Universitat de Barcelona, es posicionen millor en la classificació, més encara si tenen una alta producció científica; o bé que factors com ara la joventut o el fet de ser privades resten, sobretot pel que fa a obtenir impactes d’abast estatal (tret que tinguin un alt índex de productivitat en la recerca i la transferència, com és el cas de la Universitat de Navarra).

L’estudi també assenyala que un molt elevat impacte a escala local juga a favor de les universitats i les situa en posicions avantatjades. És el cas, per exemple, de les universitats d’Oviedo, Granada, Almeria, Múrcia, Màlaga, Jaén o Cadis.

 

Més informació:

Repiso, R.; Merino Arribas, A.; Chaparro Domínguez, M. A. «Agrupación de las universidades españolas en la prensa impresa nacional». Revista Española de Documentación Científica, 39 (2), abril de 2016. Doi: http://dx.doi.org/10.3989/redc.2016.2.1292

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona