La Universitat de Barcelona, segona de lʼEstat en presència en la premsa impresa
Un estudi de la Universitat de la Rioja, publicat a la Revista Española de Documentación Científica, situa la Universitat de Barcelona en segon lloc pel que fa a la presència en els mitjans de comunicació impresos, molt a prop de la capdavantera, la Universitat Complutense de Madrid. Lʼestudi, que té per objectiu trobar les semblances entre universitats segons la seva presència en mitjans de premsa escrita dʼabast local, regional i estatal, ha analitzat les notícies publicades per mitjans impresos durant els mesos de setembre i octubre del 2014, una mostra de més de 27.000 notícies recuperades a través de MyNews Online.
Un estudi de la Universitat de la Rioja, publicat a la Revista Española de Documentación Científica, situa la Universitat de Barcelona en segon lloc pel que fa a la presència en els mitjans de comunicació impresos, molt a prop de la capdavantera, la Universitat Complutense de Madrid. Lʼestudi, que té per objectiu trobar les semblances entre universitats segons la seva presència en mitjans de premsa escrita dʼabast local, regional i estatal, ha analitzat les notícies publicades per mitjans impresos durant els mesos de setembre i octubre del 2014, una mostra de més de 27.000 notícies recuperades a través de MyNews Online.
Segons aquest rànquing, la Universitat de Barcelona se situa en segon lloc de la classificació per nombre dʼimpactes, un total de 1.204. Destaca especialment pel bon posicionament en premsa que abasta tot el territori estatal (448 impactes). En primera posició se situa la Universitat Complutense de Madrid, amb 1.399 impactes, 493 dels quals són dʼàmbit estatal. Una de les raons que argumenta lʼestudi en interpretar aquests resultats és que les universitats amb seu a Madrid i Barcelona, i especialment els seus gabinets de comunicació, tenen més accés als grans mitjans impresos estatals.
Però dels resultats de lʼestudi també se nʼextreuen altres conclusions: per exemple, que les universitats històriques, com ara les dʼOviedo, Sevilla, València, Valladolid o la mateixa Universitat de Barcelona, es posicionen millor en la classificació, més encara si tenen una alta producció científica; o bé que factors com ara la joventut o el fet de ser privades resten, sobretot pel que fa a obtenir impactes dʼabast estatal (tret que tinguin un alt índex de productivitat en la recerca i la transferència, com és el cas de la Universitat de Navarra).
Lʼestudi també assenyala que un molt elevat impacte a escala local juga a favor de les universitats i les situa en posicions avantatjades. És el cas, per exemple, de les universitats dʼOviedo, Granada, Almeria, Múrcia, Màlaga, Jaén o Cadis.
Més informació:
Repiso, R.; Merino Arribas, A.; Chaparro Domínguez, M. A. «Agrupación de las universidades españolas en la prensa impresa nacional». Revista Española de Documentación Científica, 39 (2), abril de 2016. Doi: http://dx.doi.org/10.3989/redc.2016.2.1292