La Universitat de Barcelona investeix doctors honoris causa el documentalista científic Eugene Garfield i lʼhispanista Paul Preston

Eugene Garfield, una vida dedicada a millorar lʼaccés a la informació científica

A Eugene Garfield (Nova York, EUA, 16 de setembre de 1925), figura clau en lʼanàlisi de la informació i la documentació científiques, seʼl reconeix internacionalment per haver estat pioner a considerar la citació com un element fonamental per avaluar la qualitat dʼuna publicació científica. Graduat en Química per la Universitat de Colúmbia (1949), lʼinterès de Garfield per la creació dʼeines que facilitessin la recuperació dʼinformació científica sʼinicia amb la seva participació en el Projecte Welch, que tenia per objectiu automatitzar les tasques dʼindexació i de recuperació de la bibliografia mèdica sense la intervenció dʼindexadors humans. Durant la seva participació en aquest projecte, Garfield va desenvolupar dues idees fonamentals per millorar lʼaccés a la informació científica: els índexs de sumaris, que permetien als investigadors mantenir-se al dia en els seus àmbits de coneixement, i els índexs de citacions, entesos com una manera dʼorganitzar i avaluar la bibliografia científica.

A més dʼaquesta visió innovadora en la creació dʼeines per gestionar informació, lʼesperit emprenedor de Garfield lʼha portat a comercialitzar guies bibliogràfiques sobre diferents disciplines científiques, els encara existents current contents. Paral·lelament, i animat per Joshua Lederberg, premi Nobel de Medicina el 1958, va treballar en la creació dʼun índex de citacions en el camp de la genètica, una iniciativa que va cristal·litzar el 1963 amb la publicació del Science Citation Index, el primer índex de citacions en aquest camp, que recollia 613 revistes i 1,4 milions de citacions. Aquesta eina inclou informació sobre el nombre de vegades que sʼha citat un article i en quines publicacions sʼha fet, de manera que permet als usuaris mesurar lʼimpacte de cada article i localitzar recerques relacionades, seguint el rastre de les citacions.

Posteriorment, apareixerien el Social Science Citation Index i lʼArts & Humanities Citation Index, tots ells comercialitzats per lʼInstitut dʼInformació Científica (ISI), una altra iniciativa comercial de Garfield adquirida per Thomson Reuters lʼany 1992. Garfield també va establir el factor dʼimpacte de publicacions (journal impact factor), un indicador bibliomètric que determina amb quina freqüència són citats els articles publicats en una revista. Aquest indicador va donar lloc a un rànquing de revistes publicat sota el títol de Journal Citacion Report.

Els treballs de Garfield també han facilitat lʼanàlisi de les relacions entre autors, idees i textos en els camps de la història i la sociologia de la ciència. Dʼaquí ha sorgit la cienciometria com a disciplina científica. Aquestes aportacions a la gestió de la ciència i la tecnologia han estat clau per entendre lʼavaluació de la recerca i lʼactual presa de decisions en política científica.

Més recentment, les idees de Garfield també han trobat aplicació en altres camps de la recuperació de la informació, i algoritmes com el PageRank de Google utilitzen el model teòric dels índexs de citacions per analitzar els enllaços web entre pàgines i ordenar-les per rellevància.

Garfield ha estat reconegut amb nombrosos premis i distincions, per exemple, els atorgats per la Societat Americana de Ciències de la Informació, la Societat Americana de Química o la Societat per a la Comunicació Tècnica. Així mateix, és doctor honoris causa per la Universitat de Roma Tor Vergata i per la Universitat Carolina de Praga.

Paul Preston i lʼesperit crític

Paul Preston (Liverpool, Regne Unit, 1946) va estudiar a lʼOriel College (Oxford) i a la Universitat de Reading. Va ser professor dʼHistòria Moderna al Queen Mary College (1975-1991) i, des del 1991, és catedràtic dʼHistòria Internacional a lʼEscola dʼEconomia de Londres (LSE), on dirigeix el Centre Cañada Blanch dʼEstudis de lʼEspanya Contemporània. A més de la seva tasca investigadora, Preston és reconegut pel seu esperit crític i per la defensa de les llibertats.

És autor de nombroses publicacions, entre les quals destaquen Franco. «Caudillo de España», Lʼholocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després, o La Guerra Civil española: reacción, revolución y venganza. Preston sempre sʼha interessat pels protagonistes de la història, tal com es reflecteix en els llibres Juan Carlos. El rey de un pueblo, o El zorro rojo: la vida de Santiago Carrillo. També sʼha apropat als personatges de manera col·lectiva com en les biografies que apareixen en els llibres Las tres Españas del 36, Palomas de guerra o Idealistes sota les bales. Igualment, cal esmentar els seus treballs The coming of the Spanish Civil War: reform, reaction and revolution in the Second Republic, 1931-36; Spain, the EEC and NATO; The triumph of democracy in Spain; The politics of revenge. Fascism and the military in twentieth-century Spain, i Comrades! Portraits of the Spanish Civil War.

És membre de la Reial Societat dʼHistòria (RHS) des del 1982. Lʼany 1986, Joan Carles I li va concedir la comenda de lʼOrde del Mèrit Civil pels seus serveis a Espanya; és membre de lʼAcadèmia Britànica des del 1994, i de lʼInstitut dʼEstudis Internacionals de Califòrnia des del 1996. També és membre de lʼAcadèmia Europea de Yuste des del 2006. Lʼany 2000, va ser nomenat comanador de lʼOrde de lʼImperi Britànic, i el 2007, cavaller de la Gran Creu de lʼOrde dʼIsabel la Catòlica.

Preston té també forts lligams amb Catalunya. És membre de lʼInstitut dʼEstudis Catalans des de lʼany 2008; lʼany 2005, la Generalitat li va atorgar el Premi Internacional Ramon Llull per les seves contribucions historiogràfiques sobre el nostre passat. Així mateix, el 2006, va ser distingit amb el Premi Ramon Trias Fargas pel llibre Idealistes sota les bales, i lʼany 2011, va guanyar el Premi dʼHistòria Santiago Sobrequés per Lʼholocaust espanyol. Lʼany 2012 li van atorgar el Premi Pompeu Fabra en la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana. El 2015 va ser nomenat doctor honoris causa, primer per la Universitat Rovira i Virgili i, posteriorment, per la Universitat de València.

Preston ha tingut nombrosos contactes amb professors de les universitats espanyoles i catalanes, i concretament de la Universitat de Barcelona. Així, ha mantingut vincles amb professors de la Universitat de Barcelona com Gabriel Cardona, Mary Nash, Pelai Pagès, Susanna Tavera, Andreu Mayayo i Antoni Segura. De fet, el Centre dʼEstudis Històrics Internacionals de la UB, amb la col·laboració del Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI), ha gestionat el trasllat de lʼimportant fons documental de Preston al monestir de Poblet, on ha quedat dipositat.