Qualitat al servei de la credibilitat de la ciència
Fiabilitat, traçabilitat i integritat. Aquests són els eixos principals sobre els quals treballa el Servei de Qualitat de la Recerca de la Universitat de Barcelona, un servei pioner en el sistema universitari espanyol que des del 1994 ajuda a millorar la producció científica dels investigadors de la UB. Una tasca dʼassessorament que ha permès implementar sistemes de gestió i de certificació de la qualitat com la ISO 9001, la ISO 17025 o les BPL, que són clau per posicionar en sectors tan exigents com el quimicofarmacèutic els Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB) i altres grups de recerca, com ara el Laboratori de Radiologia Ambiental, el Grup de Virus Entèrics, el Grup de Recerca Metabolisme Lipídic-LPL o la Unitat de Recerca i Desenvolupament del Programa de Teràpia Cel·lular. No obstant això, el servei de qualitat no és només una eina útil per als grups que treballen amb empreses, sinó que també pot tenir un impacte en altres grups interessats a millorar la seva recerca diària.
Fiabilitat, traçabilitat i integritat. Aquests són els eixos principals sobre els quals treballa el Servei de Qualitat de la Recerca de la Universitat de Barcelona, un servei pioner en el sistema universitari espanyol que des del 1994 ajuda a millorar la producció científica dels investigadors de la UB. Una tasca dʼassessorament que ha permès implementar sistemes de gestió i de certificació de la qualitat com la ISO 9001, la ISO 17025 o les BPL, que són clau per posicionar en sectors tan exigents com el quimicofarmacèutic els Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB) i altres grups de recerca, com ara el Laboratori de Radiologia Ambiental, el Grup de Virus Entèrics, el Grup de Recerca Metabolisme Lipídic-LPL o la Unitat de Recerca i Desenvolupament del Programa de Teràpia Cel·lular. No obstant això, el servei de qualitat no és només una eina útil per als grups que treballen amb empreses, sinó que també pot tenir un impacte en altres grups interessats a millorar la seva recerca diària.
Albert Cirera és professor agregat del Departament dʼElectrònica de la Universitat de Barcelona. També és investigador del Grup de Recerca Consolidat Micronanotecnologies i Nanoscòpies per a Dispositius Electrònics i Fotònics (MIND), un grup en ple creixement que en poc temps ha passat de deu a disset persones. Aquesta dinàmica positiva també ha tingut el seu peatge en el funcionament del MIND. «Quan arribes a certa capacitat, perds el control de la globalitat de les mostres, dels experiments, de les persones, de la informació..., de tot allò que no és estrictament ciència, però que és important per poder fer ciència de qualitat», explica.
Aquest creixement va agreujar alguns problemes, especialment quant al flux dʼinformació dins del grup. «Per portar a terme la nostra feina, rebem i generem moltes mostres, productes i prototips. Ens ha passat més dʼuna vegada dʼequivocar-nos de mostra, tenir incertesa sobre algun material... Això és greu perquè crea una desconfiança dins del propi grup i del grup cap enfora», argumenta lʼinvestigador.
Millora sense comprometre la creativitat
En aquesta situació, Cirera va assistir a una xerrada de Carme Navarro, doctora en Biologia per la UB i directora del Servei de Qualitat de la Recerca, i de seguida va veure que necessitaven el seu suport. Durant els darrers tres anys, han treballat junts per solucionar alguns dʼaquests problemes. «Ens van ajudar a verificar diferents estratègies i a donar-los contingut, solvència, continuïtat… Ens van ajudar a implementar certa coherència, però sense haver de rebaixar el nostre esperit, que és molt lliure, ni afectar la nostra creativitat», destaca Albert Cirera.
«El grup de recerca sʼha de preocupar de fer la seva recerca; de com garantir-ne la qualitat, ens en preocupem nosaltres», recalca Carme Navarro, la persona que el 1994 va posar en marxa la Unitat de Garantia de Qualitat, embrió de lʼactual servei, i que actualment dirigeix un equip de cinc tècnics i un becari, tots ells amb formació en ciències experimentals.
Més de trenta auditories anuals i controls de lʼFDA
La gestió de la qualitat dels CCiTUB és la tasca principal dʼaquest equip, especialment des que el 2005, després de quatre anys de feina, els centres aconseguissin la certificació ISO 9001, un requisit imprescindible per tractar amb moltes empreses. «No només es tracta de posar en marxa el sistema de qualitat i aconseguir la certificació: també cal mantenir-lo en el temps», explica Navarro. «Fem unes 32-33 auditories internes a lʼany i també rebem auditories externes dʼempreses que volen treballar amb els CCiTUB. Fins i tot hem passat dues auditories de lʼAdministració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA)», recorda.
Fiabilitat, traçabilitat i integritat
El Servei de Qualitat de la Recerca té com a objectiu principal assegurar la fiabilitat, la traçabilitat i la integritat de la recerca. «És a dir, que si una recerca es fa a Barcelona, els resultats haurien de ser els mateixos en qualsevol altre lloc del món. També cal tenir-ho tot documentat per poder seguir el rastre dels resultats per si detectem alguna anomalia, o per si un nou investigador vol repetir lʼexperiment. És una manera dʼestandarditzar i dʼevitar l'aparició de criteris subjectius que puguin esbiaixar els nostres resultats», detalla Carme Navarro.
El calibratge dels instruments és altra de les mesures importants per garantir la fiabilitat de la recerca. De fet, a les instal·lacions del Servei de Qualitat de la UB tenen patrons de calibratge disponibles per a tots els investigadors. «Hi ha gent que segueix pensant que si un instrument mostra una xifra, aquesta ha de ser correcta i no pensen que aquests instruments sʼhan de calibrar regularment. La tasca dels investigadors es basa en la ciència, no en la fe. Si calibrem lʼinstrument és ciència, si no ho fem és fe», recalca Carme Navarro.
Impacte en lʼavaluació de la recerca
A partir dʼaquestes línies fonamentals, i amb lʼassessorament del Servei de Qualitat, el grup dʼAlbert Cirera ha implementat diferents mesures, com per exemple un sistema de documentació de les mostres amb adhesius molts resistents —«dels que es feien servir antigament en els negatius de fotografia»— que vinculen la mostra amb llibretes de laboratori numerades. A més, tota la informació sobre la mostra, com per exemple el projecte a què pertany i qui nʼés el responsable, es recull en un Excel compartit per tot el laboratori. També sʼhan establert protocols similars en cas dels equipaments, amb indicacions clares sobre els responsables i els procediments. «Tot això et dóna robustesa. És lʼúnica manera que es pugui reproduir un resultat positiu o de poder veure què ha passat si el resultat és negatiu. Fins i tot sʼha donat el cas dʼempreses que tenien dubtes sobre alguna mostra seva i han aprofitat el nostre sistema dʼidentificació per confirmar-ho», explica lʼinvestigador.
Aquesta metodologia ha demostrat la utilitat fins i tot en judicis de propietat intel·lectual. «Un client ens va demanar totes les llibretes amb les dates per portar-les a un judici de patents i demostrar que les dades que sʼhavien obtingut eren anteriors a les de lʼaltra empresa», recorda Carme Navarro.
«En ciència fem hipòtesis, i creus haver-les comprovat fins que ve algú i demostra que estàs equivocat. El que nosaltres volem és que, si ens hem equivocat, no hagi estat per la gestió de les mostres o de la informació: haurà estat perquè les hipòtesis no eren les correctes o perquè els mitjans experimentals no eren els que tocaven, però no perquè lʼequip estigués malament perquè no lʼhavíem calibrat, o perquè ens havíem equivocat de mostra, o perquè el company i jo no hem compartit oportunament la informació», reflexiona Albert. En aquest sentit, lʼinvestigador creu que aquesta metodologia té un impacte en la manera dʼavaluar la recerca científica: «En el futur, algunes de les revistes importants acceptaran de manera prioritària treballs de grups que segueixen aquestes polítiques». De fet, la importància i lʼimpacte dels sistemes de qualitat en la recerca va ser el tema central dʼun article de la revista científica Nature, en què sʼesmentava la tasca del Servei de Qualitat de la Recerca de la UB.
Un codi de bones pràctiques
Algunes dʼaquestes pautes de treball es poden consultar també en el Codi de bones pràctiques en recerca que va desenvolupar un grup dʼexperts de la Universitat de Barcelona coordinat pel Servei de Qualitat de la Recerca lʼany 2009. La idea és posar aquesta metodologia a lʼabast de qualsevol investigador de la UB i impulsar una manera de treballar que té implicacions en la credibilitat de la ciència davant la societat. Especialment, en un moment en què alguns estudis denuncien la falta de reproductibilitat de moltes investigacions. «Estem en un punt dʼinflexió en què no és bo que agafi força en la societat la idea que la recerca que es publica no és reproduïble, i totes aquestes mesures ajuden a crear més confiança en la ciència», conclou Carme Navarro.