El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona aprova la memòria de creació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials
El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona, reunit avui en sessió ordinària, ha aprovat per 26 vots a favor, 5 en contra i 9 abstencions, la memòria de creació de la nova Facultat de Ciències Humanes i Socials, que serà fruit de la integració dels centres de Filologia, Filosofia, Geografia i Història, Biblioteconomia i Documentació i la Unitat de Formació i Recerca Escola de Treball Social. Amb aquesta aprovació es completa la reforma dʼestructures acadèmiques aprovada pel Consell de Govern del 20 dʼabril de 2015. Aquesta memòria incorpora un règim transitori per promoure la participació, el consens i la publicitat entre els diferents col·lectius i estructures que en formaran part, de manera que en el termini màxim de sis mesos sʼelabori la memòria definitiva de la nova estructura.
Amb el nou centre es vol millorar la projecció social dʼaquests àmbits científics i acadèmics, cabdals per a la Universitat de Barcelona, potenciar-hi la innovació docent, millorar-ne els resultats de recerca i transferència i reforçar el lideratge de les ciències humanes i socials dins de la Universitat i en els rànquings internacionals. El nou centre es posiciona com la facultat amb més alumnes, professorat i volum de recerca en lʼàmbit humanístic i social a Catalunya i com una de les més rellevants de tot el món.
Concretament, la Facultat de Ciències Humanes i Socials, que també tindrà una relació estreta i determinant amb el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials —situat al districte del 22@ (edificis Can Jaumandreu i Can Ricart) de Barcelona—, tindrà 802 membres de personal docent i investigador, 8.413 estudiants de grau i 999 de màsters universitaris, a més de 982 investigadors en formació. En total, sʼhi oferiran vint titulacions de grau, vint-i-nou de màster universitari i nou de doctorat. El nou centre incorpora lʼInstitut de Recerca de lʼAigua, l'Institut de Recerca en Cultures Medievals, l'Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) i el Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI). La Facultat estarà formada pels deu departaments que actualment estan adscrits als centres: Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual; Estudis Anglesos i de Llengües i Literatures Modernes; Filologia Catalana i Lingüística General; Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació; Filologia Grega, Filologia Llatina, Filologia Romànica i Filologia Semítica; Filosofia; Geografia; Antropologia Social; Història i Arqueologia, i Història de lʼArt.
El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona, reunit avui en sessió ordinària, ha aprovat per 26 vots a favor, 5 en contra i 9 abstencions, la memòria de creació de la nova Facultat de Ciències Humanes i Socials, que serà fruit de la integració dels centres de Filologia, Filosofia, Geografia i Història, Biblioteconomia i Documentació i la Unitat de Formació i Recerca Escola de Treball Social. Amb aquesta aprovació es completa la reforma dʼestructures acadèmiques aprovada pel Consell de Govern del 20 dʼabril de 2015. Aquesta memòria incorpora un règim transitori per promoure la participació, el consens i la publicitat entre els diferents col·lectius i estructures que en formaran part, de manera que en el termini màxim de sis mesos sʼelabori la memòria definitiva de la nova estructura.
Amb el nou centre es vol millorar la projecció social dʼaquests àmbits científics i acadèmics, cabdals per a la Universitat de Barcelona, potenciar-hi la innovació docent, millorar-ne els resultats de recerca i transferència i reforçar el lideratge de les ciències humanes i socials dins de la Universitat i en els rànquings internacionals. El nou centre es posiciona com la facultat amb més alumnes, professorat i volum de recerca en lʼàmbit humanístic i social a Catalunya i com una de les més rellevants de tot el món.
Concretament, la Facultat de Ciències Humanes i Socials, que també tindrà una relació estreta i determinant amb el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials —situat al districte del 22@ (edificis Can Jaumandreu i Can Ricart) de Barcelona—, tindrà 802 membres de personal docent i investigador, 8.413 estudiants de grau i 999 de màsters universitaris, a més de 982 investigadors en formació. En total, sʼhi oferiran vint titulacions de grau, vint-i-nou de màster universitari i nou de doctorat. El nou centre incorpora lʼInstitut de Recerca de lʼAigua, l'Institut de Recerca en Cultures Medievals, l'Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) i el Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI). La Facultat estarà formada pels deu departaments que actualment estan adscrits als centres: Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual; Estudis Anglesos i de Llengües i Literatures Modernes; Filologia Catalana i Lingüística General; Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació; Filologia Grega, Filologia Llatina, Filologia Romànica i Filologia Semítica; Filosofia; Geografia; Antropologia Social; Història i Arqueologia, i Història de lʼArt.
Impactes
Entre els impactes positius que es preveuen, la nova Facultat configura unes estructures acadèmiques i de recerca amb més recursos i una oferta acadèmica més atractiva, dinàmica, innovadora i transversal. El nou centre permetrà més sinergies en recerca, més competitivitat internacional i fomentarà la creació dʼequips interdisciplinaris de recerca i lʼobtenció de més recursos.
El fet de disposar de més recursos també donarà com a resultat un servei dʼatenció a lʼalumnat més bo, una millor organització, una oferta docent més efectiva i una oferta de beques i ajuts més bona i més àmplia, cosa que repercutirà positivament en els estudiants.
Una facultat, diferents campus
Territorialment, la nova Facultat està dividida en diferents campus: els campus centrals (Edifici Històric i edifici de Montalegre, al Raval), on hi ha les facultats de Filologia, de Filosofia i de Geografia i Història; el campus de Sants, on ara es troba la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, i el campus de Mundet, on està ubicada temporalment la Unitat de Formació i Recerca Escola de Treball Social fins que sigui traslladada.
Reforma administrativa
En lʼàmbit de la reforma administrativa també s'han aprovat els plans dʼordenació de l'Àrea de Ciències i Enginyeries, de lʼàmbit auxiliar de serveis i logística i del personal laboral de suport de departaments i centres.
Reducció del dèficit acumulat
D'altra banda, el Consell de Govern ha donat avui el vistiplau, amb 4 abstencions, als comptes anuals i a la liquidació pressupostària de lʼexercici 2015. La Universitat de Barcelona va tancar el 2015 amb una reducció del dèficit acumulat de més de tres milions dʼeuros, de manera que la xifra total a dia dʼavui se situa en 53 milions dʼeuros. Des del 2008, any en què es registra el valor màxim del dèficit acumulat (més de 82 milions dʼeuros), fins avui, la xifra sʼha reduït en gairebé 30 milions dʼeuros.
Pel que fa al pressupost de lʼany 2015, la Universitat de Barcelona ha tancat lʼexercici en positiu, similar al 2014. Des de lʼany 2009, acumula una tendència de tancaments de pressupostos en equilibri, i de mitjana positiva.
Per la seva banda, el vicerector de Grup UB, TIC i Serveis Comuns, Josep Antoni Plana, ha presentat un informe sobre la situació econòmica del Grup UB. Les fundacions de la Universitat de Barcelona presenten una millora general respecte a lʼany 2014. Plana ha informat els membres del Consell de Govern del canvi dʼimatge corporativa de les entitats del Grup UB.
Bons resultats de la Universitat de Barcelona en la preinscripció universitària
El vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat, Gaspar Rosselló, ha analitzat els resultats de la preinscripció universitària que la Secretaria dʼUniversitats i Recerca va presentar ahir. Rosselló ha subratllat que les tres titulacions universitàries més demanades a Catalunya en primera opció per al curs 2016-2017 s'imparteixen a la Universitat de Barcelona: Medicina (campus Clínic), Psicologia i Administració i Direcció dʼEmpreses, i que, un cop més, la Universitat de Barcelona ha tornat a ser la universitat catalana més sol·licitada en primera opció per al curs 2016-2017, amb 14.729 sol·licituds en primera preferència. També és la universitat amb més estudiants assignats en total: 12.168, sobre una oferta de 10.794 places de nou accés.
El vicerector ha apuntat que la Universitat de Barcelona ha registrat una variació percentual dʼun 6,25 % dels assignats en primera opció, una xifra superior a la de qualsevol altra universitat, superant el 30 % de les assignacions en primera opció de tot el sistema universitari català.
Quant als graus que més han augmentat en nombre dʼestudiants preinscrits, Rosselló ha destacat Filosofia, que ha rebut 170 sol·licituds enfront de les 137 de lʼany passat; Filologia Clàssica, amb 44 (ha doblat el nombre de sol·licituds respecte a lʼany anterior); Lingüística; Història; Història de lʼArt, i Enginyeria Biomèdica.
85 noves places de professorat
En lʼàmbit de professorat, el Consell de Govern també ha aprovat avui la distribució per al concurs de 85 places permanents de PDI laboral (83 de categoria de professorat agregat i dos de catedràtic contractat de torn lliure).
El vicerector de Professorat, Ricardo Piqueras, ha informat de lʼacord de convocatòria de places per a la transformació de professorat associat. En una primera fase dʼaquest programa, fins a vint-i-cinc professors associats de la Universitat de Barcelona milloraran les seves condicions econòmiques. En una segona fase de manera anual, i sempre que reuneixin els requisits demanats, fins a cinc docents accediran a la carrera acadèmica i optaran a places de professorat agregat interí.
Per últim, lʼInstitut de Recerca en Educació (IRE) i lʼInstitut de Recerca en Economia (Barcelona Economic Analysis Team, BEAT) han estat aprovats avui com a nous instituts propis de recerca de la Universitat de Barcelona. LʼIRE té com a missió donar resposta als desafiaments educatius actuals, com ara millorar lʼaccés i la qualitat de lʼeducació, disminuir lʼabandonament prematur o fomentar lʼaprenentatge i la formació al llarg de la vida. El BEAT, per la seva banda, té com a objectiu abordar diferents línies de recerca, com ara el comportament, jocs i mercats, la macroeconomia o el benestar i el medi ambient.