El DIPLOCAT i lʼEUROM inauguren la programació 1936-1939. Memòria de la Guerra Civil

La jornada ha donat el tret de sortida a una sèrie d’actes organitzats aquest any amb motiu del 80è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil.
La jornada ha donat el tret de sortida a una sèrie d’actes organitzats aquest any amb motiu del 80è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil.
Institucional
(18/07/2016)

Amb motiu del 80è aniversari de lʼinici de la Guerra Civil espanyola, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i  lʼObservatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM) han organitzat un col·loqui per posar en relleu algunes de les qüestions clau dʼun conflicte que va suposar un punt dʼinflexió en lʼEuropa del segle XX. Aquesta és la primera activitat del programa dʼactuacions que es desplegaran al voltant del 80è aniversari de lʼesclat del conflicte i que tenen el suport del Departament dʼAfers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. El col·loqui, que ha tingut lloc avui dilluns, 18 de juliol, a lʼaula capella de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, ha destacat els temes de la resistència antifeixista, les milícies de dones en defensa de la República i el paper de les Brigades Internacionals en el conflicte espanyol. El debat s'ha complementat amb un curtmetratge dʼanimació sobre el fracàs de lʼalçament militar a Barcelona i a Catalunya.

La jornada ha donat el tret de sortida a una sèrie d’actes organitzats aquest any amb motiu del 80è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil.
La jornada ha donat el tret de sortida a una sèrie d’actes organitzats aquest any amb motiu del 80è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil.
Institucional
18/07/2016

Amb motiu del 80è aniversari de lʼinici de la Guerra Civil espanyola, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i  lʼObservatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM) han organitzat un col·loqui per posar en relleu algunes de les qüestions clau dʼun conflicte que va suposar un punt dʼinflexió en lʼEuropa del segle XX. Aquesta és la primera activitat del programa dʼactuacions que es desplegaran al voltant del 80è aniversari de lʼesclat del conflicte i que tenen el suport del Departament dʼAfers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. El col·loqui, que ha tingut lloc avui dilluns, 18 de juliol, a lʼaula capella de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, ha destacat els temes de la resistència antifeixista, les milícies de dones en defensa de la República i el paper de les Brigades Internacionals en el conflicte espanyol. El debat s'ha complementat amb un curtmetratge dʼanimació sobre el fracàs de lʼalçament militar a Barcelona i a Catalunya.

La sessió de benvinguda ha estat a càrrec de Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, acompanyat dʼAlbert Royo, secretari general del DIPLOCAT, i del conseller dʼAfers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. El conseller ha donat pas a la conferència inaugural de Georges Mink, professor del Col·legi dʼEuropa a Natolin i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica de França (CNRS).

Després de la presentació de Mink, una taula rodona dʼexperts ha abordat la Guerra Civil espanyola des de diferents perspectives. José Luis Martín, catedràtic dʼHistòria Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha parlat de la resistència antifeixista a Barcelona i Catalunya; Mary Nash, catedràtica dʼHistòria Contemporània de la Universitat de Barcelona, ha explicat el rol de les dones milicianes en la defensa de la República, i Robert S. Coale, professor dʼEstudis Hispànics a la Universitat de Rouen (Normandia) i representant de lʼAbraham Lincoln Brigades Archive a Europa, ha analitzat el paper de les Brigades Internacionals en el conflicte dʼEspanya. Ha clos lʼacte Jordi Guixé, director de lʼEUROM.

La victòria contra el feixisme

El 19 de juliol de 1936, davant el sollevament militar en contra del govern legítim de la República, les forces dʼordre de Catalunya i militants antifeixistes van reaccionar per esclafar el cop a la ciutat de Barcelona. La coordinació entre la Generalitat de Catalunya i els sindicats de treballadors els dies previs, així com la lleialtat a la República per part de la Guàrdia dʼAssalt i de bona part de la Guàrdia Civil, van ser elements clau per frustrar el cop dʼestat. El fracàs de lʼalçament militar a Barcelona es va generalitzar a Catalunya, i es va produir amb un espai de temps tan breu que podríem afirmar que la capital catalana va ser la primera a vèncer el feixisme a Europa, tenint en compte que la Guerra dʼEspanya va ser lʼavantsala de la Segona Guerra Mundial.

 

Victory over Fascism: Barcelona 1936. from EUROM on Vimeo.