Experts de la Universitat de Barcelona alerten del greu impacte ecològic dels abocaments dʼorigen industrial al riu Ripoll

El nou treball, que alerta sobre el greu impacte ecològic dels efluents dʼorigen industrial en aquest punt del curs fluvial, està dedicat a la memòria de lʼecòloga Maria Rieradevall, professora de la UB i membre del grup FEM, traspassada lʼoctubre del 2015.

Una alta factura mediambiental arreu del món

En països dʼarreu del món, lʼactivitat del sector tèxtil sovint sʼassocia a un elevat cost ambiental pels abocaments dʼaigües residuals sense tractar als rius i altres reservoris hídrics. En aquests efluents, abunden els productes contaminants —són especialment tòxics els derivats dels tints de roba— que perjudiquen la salut humana i els ecosistemes aquàtics. Reduir lʼemissió dʼagents contaminants i depurar els efluents industrials són directrius que caldria acomplir per preservar el medi ambient en les zones industrials més afectades per aquests processos de fabricació.

Tal com explica Alberto Maceda, membre de lʼIRBio i expert de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), «les aigües residuals dʼindústries tèxtils i dʼaltres empreses generen molts compostos de difícil degradació biològica». Així doncs, si les depuradores no en fan un tractament específic, els abocaments industrials arriben als rius i poden afectar tota la xarxa tròfica. «Aquesta problemàtica —continua Maceda— és particularment alarmant en el cas dels països en vies de desenvolupament on es fabrica la roba de marques mundialment reconegudes».

 Ni un peix en el tram més contaminat

El Ripoll, que pertany a la conca del Besòs, és un riu mediterrani de cabal variable que travessa els municipis de Castellar del Vallès, Sabadell i Barberà del Vallès. A prop de Castellar del Vallès, en el tram posterior a lʼefluent originat per lʼactivitat industrial tèxtil, la qualitat química i biològica de lʼaigua empitjora, segons tots els indicadors analitzats per lʼequip científic dʼacord amb la normativa vigent de la Directiva marc de lʼaigua (DMA), que és lʼinstrument dʼaplicació obligada en lʼàmbit de la gestió de lʼaigua per a tots als estats membres de la Unió Europea.

«Un primer efecte dels contaminants químics als rius —apunta Maceda— és la desestructuració de les xarxes tròfiques per la desaparició de les espècies sensibles. En els trams més contaminats, no es detecta cap espècie de peix. Un segon problema, no menys important, és lʼacumulació dels contaminants en les espècies més tolerants, que els transfereixen als seus depredadors. A lʼhivern i a lʼestiu, quan el cabal del riu és menor, els efectes dels contaminants sobre els organismes són encara més perjudicials».

Quan no sʼacompleix la normativa europea de lʼaigua

En paraules del catedràtic Narcís Prat, director del FEM, lʼestat ecològic del riu Ripoll depèn del tram: «A la capçalera, és moderat o dolent, ja que es pot considerar que el riu neix a la depuradora de Sant Llorenç Savall, que és insuficient per tractar les aigües residuals de la població. Alguns afluents, com la riera de Castelló i la de la Vall dʼHorta, presenten un bon estat ecològic, tot i que aquesta última pateix extraccions excessives dʼaigua».

«El riu es recupera en arribar a Les Arenes —detalla Narcís Prat—, però la situació canvia de seguida, ja que al tram de Feliu del Racó ens trobem lʼactivitat industrial que genera els canvis analitzats en lʼarticle de la revista Ecotoxicology and Environmental Safety. A partir dʼaquest punt, lʼestat ecològic del riu no passa mai de lʼestat moderat i incompleix les directrius de la DMA, i les depuradores de Castellar del Vallés i de Sabadell no són capaces de revertir-ne lʼestat ecològic, que és moderat quan el riu baixa amb un cabal una mica elevat, i empitjora quan el règim hídric disminueix.

Salvar un riu afectat pels abocaments industrials

La inversió econòmica en depuradores i els programes de restauració impulsats per alguns ajuntaments han millorat lʼestat ecològic del riu Ripoll, que es manté estable en els darrers anys. No obstant això, amb els efectes del canvi global, es preveu que els cabals dels rius a Catalunya puguin patir un descens important els propers anys, un procés que afectaria la seva capacitat dʼautodepuració natural i, al capdavall, la qualitat ecològica.

Per Alberto Maceda, «el riu Ripoll era com una claveguera a cel obert, però el seu estat ecològic va millorar notablement després de la inversió en tractament dʼaigües residuals». No obstant això, «encara hi ha punts negres al riu —per exemple, el tram estudiat en aquest article— que actuen de barreres químiques per a organismes de gran mobilitat com ara els peixos».

«Existeix la tecnologia per depurar de manera adient efluents industrials», continua Maceda. «Ara bé, una altra cosa són els costos econòmics. Cal trobar un equilibri entre la inversió en depuració i la capacitat dʼautodepuració del riu receptor, i en aquest escenari, el cabal del riu és un dels factors clau. Menys cabal implicarà més inversió».

El catedràtic Narcís Prat assenyala que «lʼactivitat de la indústria tèxtil capta la majoria dʼaigua del sistema i el riu no té un cabal ambiental, i aquesta és la causa principal de la degradació mediambiental del riu». Si no es fa cap actuació en aquest tram del riu Ripoll, la situació futura serà similar a lʼactual o encara pitjor, segons lʼexpert.

«Per millorar-ne lʼestat ecològic —que en tot cas ha guanyat qualitat mediambiental els darrers anys—, caldria no només perfeccionar el procés de depuració de lʼabocament industrial, sinó també aplicar un pla dʼestalvi dʼaigua tant domèstica com industrial a tota la zona, i elaborar un bon pla de recollida i ús dʼaigües pluvials, en especial a lʼàrea de les urbanitzacions», clou Narcís Prat.