Descobreixen la maquinària que usen les neurones per formar i mantenir les extensions nervioses

Imatge de microscòpia d’una neurona de ratolí en cultiu amb la xarxa de microtúbuls en verd i vermell, segons modificacions químiques. Foto: Carlos Sánchez Huertas, IRB Barcelona
Imatge de microscòpia d’una neurona de ratolí en cultiu amb la xarxa de microtúbuls en verd i vermell, segons modificacions químiques. Foto: Carlos Sánchez Huertas, IRB Barcelona
Recerca
(22/07/2016)

Un equip científic ha descrit un nou mecanisme molecular que és determinant en la formació i el manteniment dels axons neuronals. La troballa es recull en un article científic publicat a la revista Nature Communications en el qual ha participat Eduardo Soriano, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia i cap del Grup de Recerca de Neurobiologia del Desenvolupament i la Regeneració Neuronal de la Universitat de Barcelona.

Imatge de microscòpia d’una neurona de ratolí en cultiu amb la xarxa de microtúbuls en verd i vermell, segons modificacions químiques. Foto: Carlos Sánchez Huertas, IRB Barcelona
Imatge de microscòpia d’una neurona de ratolí en cultiu amb la xarxa de microtúbuls en verd i vermell, segons modificacions químiques. Foto: Carlos Sánchez Huertas, IRB Barcelona
Recerca
22/07/2016

Un equip científic ha descrit un nou mecanisme molecular que és determinant en la formació i el manteniment dels axons neuronals. La troballa es recull en un article científic publicat a la revista Nature Communications en el qual ha participat Eduardo Soriano, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia i cap del Grup de Recerca de Neurobiologia del Desenvolupament i la Regeneració Neuronal de la Universitat de Barcelona.

 

Les neurones envien constantment substàncies i senyals al llarg de la seva extensió, que en el cas dels éssers humans pot arribar al metre de longitud. Els axons neuronals —unes prolongacions de les neurones — contenen una densa xarxa de microtúbuls, que són uns fins filaments que empenyen el creixement axonal i que, al seu torn, serveixen de vies de transport.

 

Lʼequip investigador, liderat per lʼexpert Jens Lüders, de lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha centrat el nou treball en lʼestudi de les neurones de lʼhipocamp en ratolins. «Les neurones són cèl·lules que depenen especialment dels microtúbuls, tant per al transport intern de components com per a la comunicació entre elles, però curiosament no enteníem com els formen i els organitzen», descriu Lüders.

 

Segons els autors, les neurones diferenciades —que han perdut la capacitat de dividir-se— reutilitzen un complex molecular fins ara descrit exclusivament en divisió cel·lular amb la finalitat de generar nous microtúbuls dins dels axons. El nou treball és de potencial interès per millorar la comprensió de malalties neurodegeneratives en les quals la xarxa de microtúbuls està malmesa com ara lʼAlzheimer.

 

 

Més informació en aquest enllaç