Descobertes unes riques comunitats de coralls al canyó submarí de Palamós

Els coralls d'aigua freda potencien la biodiversitat marina donada la seva associació amb el cicle vital de molts organismes marins.
Els coralls d'aigua freda potencien la biodiversitat marina donada la seva associació amb el cicle vital de molts organismes marins.
Recerca
(08/08/2016)

Un equip científic ha descobert al canyó de la Fonera, conegut també com el canyó de Palamós, unes riques comunitats de coralls profunds, un ecosistema marí molt vulnerable a lʼactivitat humana. La troballa es descriu en un article publicat a la revista PLOS ONE signat pels investigadors Galderic Lastras, Miquel Canals i Anna Sánchez Vidal, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines (Facultat de Geologia de la UB), juntament amb Enric Ballesteros (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC) i Josep-Maria Gili (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC).

Els coralls d'aigua freda potencien la biodiversitat marina donada la seva associació amb el cicle vital de molts organismes marins.
Els coralls d'aigua freda potencien la biodiversitat marina donada la seva associació amb el cicle vital de molts organismes marins.
Recerca
08/08/2016

Un equip científic ha descobert al canyó de la Fonera, conegut també com el canyó de Palamós, unes riques comunitats de coralls profunds, un ecosistema marí molt vulnerable a lʼactivitat humana. La troballa es descriu en un article publicat a la revista PLOS ONE signat pels investigadors Galderic Lastras, Miquel Canals i Anna Sánchez Vidal, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines (Facultat de Geologia de la UB), juntament amb Enric Ballesteros (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC) i Josep-Maria Gili (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC).

 

Els coralls dʼaigua freda, coneguts des de fa segles pels pescadors noruecs, han estat observats en diferents latituds arreu del món, i són considerats com els «cosins» dʼaigua freda dels esculls de corall de les regions tropicals. Aquest tipus de coralls formen colònies molt fràgils i ramificades, que potencien la biodiversitat marina donada la seva associació amb el cicle vital de molts organismes marins.

 

Colònies profundes de coralls dʼaigua freda a la Mediterrània

 

A la península Ibèrica, les primeres comunitats de coralls dʼaigua freda es van descobrir el 2010 al canyó dʼAvilés, al mar Cantàbric. A la Mediterrània occidental, equips de la Universitat de Barcelona i el CSIC nʼhavien descobert colònies vives al canyó del cap de Creus, una troballa científica que representa un dels exemples més ben documentats dʼaquest tipus dʼecosistema profund a tot el Mediterrani.

 

Es calcula que les noves comunitats descobertes per lʼequip investigador al canyó de la Fonera —entre 130 i 370 metres de profunditat— ocupen potencialment una extensió dʼuns 400.000 metres quadrats. Les gravacions de vídeo que testimonien la descoberta es van obtenir mitjançant un vehicle submarí per control remot (ROV) no tripulat. En aquest particular hàbitat submarí, les espècies més abundants són els coralls Madrepora oculata (corall blanc) i Dendrophyllia cornigera (corall groc). «Aquests nous hàbitats estenen la província de coralls dʼaigua freda a la Mediterrània nord-occidental més al sud del que fins ara es coneixia: anteriorment, se nʼhavien observat al canyó del cap de Creus i en altres canyons del golf del Lleó», explica el professor Galderic Lastras, primer autor de lʼarticle i membre del GRC de Geociències Marines.

 

Protegir un hàbitat amenaçat per lʼactivitat humana

 

El canyó de la Fonera, aigües enfora de la costa catalana, presenta un relleu molt abrupte, amb profunditats molt grans gairebé a tocar de la línia de la costa. El vessant nord del canyó, on es practica habitualment la pesca dʼarrossegament, presenta un relleu suavitzat en comparació amb el vessant sud, molt més abrupte. Tal com assenyala el catedràtic Miquel Canals, cap del GRC de Geociències Marines de la UB, «la pesca dʼarrossegament modifica el relleu submarí a gran escala, de manera que el paisatge passa dʼun relleu en barrancs a un altre en forma de terrasses o bancals que segueixen les corbes de nivell o isòbates».

 

És a les parts més arrecerades del vessant nord on sʼhan trobat aquestes comunitats de coralls dʼaigua freda, que mostren símptomes clars de lʼimpacte de lʼactivitat humana. «Les colònies de coralls de dimensions més grans es troben en àrees inaccessibles per a la pesca dʼarrossegament, com ara parets pràcticament verticals i indrets molt abruptes, on també sʼobserva Corallium rubrum (corall vermell). Sovint, però, les colònies de coralls són trencades, trinxades, amb arts de pesca i plàstics enganxats, o parcialment tapades per sediment, en especial les més properes als caladors on es practica habitualment la pesca dʼarrossegament», alerta Galderic Lastras.

 

«En aquest sentit —continua—, tot i que als caladors de ròssec, on el fons és dominantment fangós, no hi ha aquest tipus de comunitats, la remobilització del sediment per les arts de pesca pot afectar aquests hàbitats tan vulnerables, que al capdavall, són el viver de les espècies dʼinterès comercial».

 

 

Imatges: GRC Geociències Marines UB