Noves evidències de lʼentrada dʼhomínids a Europa des de lʼÀfrica pel sud de la península Ibèrica fa prop de 900.000 anys
Investigadors de la Universitat de Barcelona han trobat evidències de la possible entrada dʼhomínids a Europa pel sud de la península Ibèrica fa entre 900.000 i 850.000 anys. Lʼestudi sʼha publicat a la revista científica Journal of Human Evolution i es basa en la nova datació de restes fòssils dʼhumà i de primat africà trobades a Cueva Victoria (Cartagena, Múrcia). Aquestes troballes, juntament amb restes de tecnologia lítica de la mateixa època trobades en un altre jaciment proper, i la coincidència temporal amb una baixada del nivell del mar, fan pensar als investigadors en lʼarribada dʼhumans des de lʼÀfrica travessant lʼestret de Gibraltar. El treball internacional està dirigit per Lluís Gibert, investigador i professor agregat del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, i també hi han participat Carles Ferràndez, professor titular del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, i María Lería, becaria del Departament de Dibuix de la Universitat de Barcelona.
Investigadors de la Universitat de Barcelona han trobat evidències de la possible entrada dʼhomínids a Europa pel sud de la península Ibèrica fa entre 900.000 i 850.000 anys. Lʼestudi sʼha publicat a la revista científica Journal of Human Evolution i es basa en la nova datació de restes fòssils dʼhumà i de primat africà trobades a Cueva Victoria (Cartagena, Múrcia). Aquestes troballes, juntament amb restes de tecnologia lítica de la mateixa època trobades en un altre jaciment proper, i la coincidència temporal amb una baixada del nivell del mar, fan pensar als investigadors en lʼarribada dʼhumans des de lʼÀfrica travessant lʼestret de Gibraltar. El treball internacional està dirigit per Lluís Gibert, investigador i professor agregat del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, i també hi han participat Carles Ferràndez, professor titular del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, i María Lería, becaria del Departament de Dibuix de la Universitat de Barcelona.
Segons explica Gibert, «fins ara, la teoria dominant establia que la dispersió humana des de lʼÀfrica cap a Europa sʼhavia produït fent la volta al Mediterrani pel nord i arribant a la Península a través dels Pirineus; però el nostre treball, i altres estudis anteriors, suggereixen lʼentrada dʼhomínids des del sud en diferents ocasions».
Única resta de Theropithecus trobada a Europa
La hipòtesi dels investigadors es fonamenta, en primer lloc, en la datació dels fòssils dʼhomínids descoberts a Cueva Victoria, una caverna del Pleistocè inferior amb tres quilòmetres de galeries situada al sud-est de la península Ibèrica, a 13 quilòmetres de Cartagena. Es tracta dʼun cau de hienes on sʼhan trobat prop de noranta espècies de vertebrats, incloent-hi una falange humana i restes de Theropithecus (Theropithecus oswaldi), un primat africà similar a un papió. «Aquestes són les úniques restes de Theropithecus trobades a Europa, i la seva presencia al nord dʼÀfrica durant el Pleistocè, així com la seva absència en altres jaciments europeus, seria un primer indici de la dispersió dʼhomínids a través de lʼEstret», explica Carles Ferràndez, que és editor, juntament amb Lluís Gibert, dʼuna monografia sobre Cueva Victoria.
Amb diferents tècniques de datació, el nou treball mostra que tant la falange com les restes del primat tindrien al voltant de 900.000 anys, la mateixa edat que una destral de mà trobada al jaciment de Cueva Negra del Estrecho del Río Quípar, a només 50 quilòmetres de Cueva Victoria. «Són les primeres restes trobades a Europa de tecnologia acheuliana, un tipus de cultura lítica que apareix a lʼÀfrica fa 1,6 milions dʼanys i que, fins a la datació de Cueva Negra del Estrecho del Río Quípar, es pensava que no havia arribat al nostre continent fins fa 600.000 anys», concreta Lluís Gibert, un dels autors de la datació de la destral de mà acheuliana, que es va publicar lʼany 2009 a la revista científica Nature.
Menys quilòmetres dʼEstret
El període temporal en què van viure aquests homínids sembla coincidir amb registres dʼuna caiguda important del nivell del mar —de -100 metres— que podria haver facilitat travessar lʼEstret. «Durant el darrer milió dʼanys dʼhistòria geològica, el nivell del mar arriba a caure més de cent metres durant períodes glacials. La primera baixada dʼaquesta magnitud es produeix fa 900.000 anys, i redueix la distància entre Àfrica i Europa. Segons reconstruccions paleogeogràfiques, en aquell moment lʼEstret devia estar format per cinc quilòmetres dʼaigua, unes illes i dos quilòmetres més dʼaigua, molt diferent dels 14 quilòmetres dʼaigua de lʼactualitat», explica Carles Ferràndez.
Segons els investigadors, aquesta entrada dʼhomínids tindria un precedent encara més antic. «Estudis anteriors a partir de diferents troballes dʼhomínids, indústria lítica i fauna africana al jaciments dʼOrce (conca de Baza, Granada) ja havien suggerit una dispersió pel sud-est de la península Ibèrica fa prop dʼ1,3 milions d'anys, independentment que altres humans intentessin fer la volta al Mediterrani», explica Lluís Gibert. Els darrers treballs indiquen que la primera sortida dʼhomínids de lʼÀfrica hauria tingut lloc a través de lʼOrient Mitjà i cap amunt, a través dʼÀsia Menor, fins al sud del Caucas meridional fa 1,8 milions dʼanys. Però «actualment no existeix cap evidència sòlida entre el Caucas i el sud de la península Ibérica que indiqui una entrada a Europa anterior a 1,3 milions dʼanys, seguint aquesta ruta i superant totes les barreres geogràfiques i climàtiques que hi havia», afirmen els investigadors.
Diferents mètodes de datació
La datació dels fòssils dʼhomínids de Cueva Victoria es va fer amb diferents metodologies. En primer lloc, es va analitzar el paleomagnetisme de lʼàrea on es van trobar les restes. Es tracta dʼun mètode de datació relatiu basat en lʼestudi de la inversió dels pols magnètics del planeta a causa de la dinàmica interna de la Terra. Aquests canvis no tenen una periodicitat concreta, però queden enregistrats en els minerals. El paleomagnetisme va permetre concretar el marc temporal, que després es va confirmar fent servir la tècnica dʼurani-tori, que permet refinar la datació a partir de mesurar la descomposició de lʼurani en els materials amb calcita, com els que es troben a la cova.
Per últim, un estudi sobre els fòssils de rosegadors trobats als sediments de la cova, realitzat per un dels investigadors signants de lʼarticle, Robert A. Martin, de la Universitat Estatal Murray, va confirmar que serien més moderns que els trobats al jaciment dʼOrce, de manera que també encaixaria en el marc temporal indicat per les tècniques de datació geològiques.
Referència de lʼarticle:
Gibert, L.; Scott, G.; Scholz, D.; Budsky, A.; Ferràndez, C.; Ribot, F.; Martin, R. A., i Lería, M. «Chronology for the Cueva Victoria fossil site (SE Spain): Evidence for early Pleistocene afro-iberian dispersals». Journal of Human Evolution, 2016. Doi: doi:10.1016/j.jhevol.2015.08.002