Un projecte europeu de recerca analitza el discurs de lʼodi a les xarxes socials

Els grups que pateixen missatges agressius a través de les xarxes socials han arribat a considerar normal aquest tipus de desqualificacions.
Els grups que pateixen missatges agressius a través de les xarxes socials han arribat a considerar normal aquest tipus de desqualificacions.
Recerca
(22/08/2016)

Els grups que pateixen missatges agressius —per exemple, de tipus racista o homòfob— a través de les xarxes socials han arribat a considerar normal aquest tipus de desqualificacions. Això passa especialment en el cas dels joves musulmans, que consideren els missatges islamòfobs com una part més de la seva vida. Aquesta és una de les conclusions del projecte europeu Preventing, redressing, inhibiting hate speech in new media (PRISM), en el qual ha participat la Universitat de Barcelona juntament amb deu entitats europees més de lʼàmbit social i de la recerca dʼItàlia, França, Espanya, Romania i el Regne Unit. Lʼobjectiu ha estat analitzar el discurs de lʼodi a Internet i apuntar estratègies per sensibilitzar sobre aquest tema.

Els grups que pateixen missatges agressius a través de les xarxes socials han arribat a considerar normal aquest tipus de desqualificacions.
Els grups que pateixen missatges agressius a través de les xarxes socials han arribat a considerar normal aquest tipus de desqualificacions.
Recerca
22/08/2016

Els grups que pateixen missatges agressius —per exemple, de tipus racista o homòfob— a través de les xarxes socials han arribat a considerar normal aquest tipus de desqualificacions. Això passa especialment en el cas dels joves musulmans, que consideren els missatges islamòfobs com una part més de la seva vida. Aquesta és una de les conclusions del projecte europeu Preventing, redressing, inhibiting hate speech in new media (PRISM), en el qual ha participat la Universitat de Barcelona juntament amb deu entitats europees més de lʼàmbit social i de la recerca dʼItàlia, França, Espanya, Romania i el Regne Unit. Lʼobjectiu ha estat analitzar el discurs de lʼodi a Internet i apuntar estratègies per sensibilitzar sobre aquest tema.

En el marc de PRISM sʼhan fet entrevistes en profunditat a 150 usuaris joves de les xarxes socials i professionals dʼàmbits com la justícia, les forces de seguretat o lʼeducació. També sʼha analitzat lʼús que fan de les xarxes socials grups xenòfobs i dʼextrema dreta dels cinc països europeus que abasta el projecte.

Entre les conclusions, destaca que la passivitat és la resposta més comuna entre els col·lectius que pateixen aquest discurs de lʼodi a Internet. Sovint, perquè es té una actitud permissiva respecte als discursos a Internet; a vegades, per la por a les reaccions si es respon als insults. A més, aquesta actitud es veu reforçada per la passivitat dels gestors de les xarxes socials a lʼhora de respondre a les queixes. En aquest sentit, durant el projecte es va fer lʼexperiment de denunciar als responsables de Facebook un centenar de comentaris que contenien incitacions inequívoques a lʼodi i la violència. Només es van suprimir nou dels comentaris, mentre que els altres es va considerar que complien els requeriments per continuar a la xarxa social. Tampoc es presenten denúncies a la policia, a les instàncies judicials o a organitzacions antiracistes. Ni tan sols es replica els missatges insultants dins les mateixes xarxes socials, perquè es considera que les discussions a la xarxa són massa «inflamables».

Altres conclusions de lʼestudi són que la legislació contra el discurs de lʼodi no està prou estandarditzada i que manca una formació específica per a les persones que han dʼactuar contra aquest tipus de missatges des de les administracions. Precisament, PRISM va incloure tallers amb professors i educadors socials, així com amb policies i juristes.

Dins el projecte PRISM sʼha elaborat un informe final per a les institucions europees i sʼhan editat falques de publicitat per a televisió i ràdio contra el discurs de lʼodi. Dʼaltra banda, el web del projecte, concebut en forma de blog i complementat per una pàgina de Facebook (PRISM Project) i un compte de Twitter (@prism_eu), vol ser un punt de referència fiable sobre el discurs de lʼodi.

 

 

A més de la Universitat de Barcelona, on coordina el projecte Olga Jubany, professora dʼAntropologia Social i directora de la Unitat de Recerca Social Europea (European Social Research Unit - ESRU), també hi participen les entitats següents: Associació Recreativa i Cultural Italiana (ARCI), SOS Racisme Guipúscoa, Lliga de lʼEnsenyament (França), Race on the Agenda (ROTA, Regne Unit), Oficina Nacional contra la Discriminació Racial (UNAR, Itàlia), Consell Nacional de Recerca (CNR, Itàlia), Cittalia, Carta di Roma, Fundació per al Desenvolupament de les Persones (Romania) i Institut Interregional de Recerca de les Nacions Unides sobre la Delinqüència i la Justícia (UNICRI).

La Unitat de Recerca Social Europea ja ha començat a treballar en un altre projecte europeu, anomenat Divercity, que es proposa analitzar lʼhomofòbia i la transfòbia en ciutats europees mitjanes. En relació amb Catalunya, sʼestudiaran els casos concrets de Sabadell i Girona. La Unitat de Recerca Social Europea es dedica a desenvolupar projectes de recerca en les àrees d'exclusió i control social, així com en la identitat i diversitat a nivell comparatiu europeu. La ESRU forma part del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona.