Un estudi participatiu sobre comportament humà distingeix quatre tipus bàsics de personalitat

En concret, el treball sʼemmarca en la teoria de jocs, una branca matemàtica, amb aplicacions en sociologia o economia, que examina el comportament de les persones quan han de prendre decisions davant dʼun dilema, amb diferents conseqüències en funció del que decideixi també lʼaltra part implicada. «A aquestes persones seʼls va demanar jugar per parelles, que canviaven a cada ronda, però a més cada vegada el joc era diferent, és a dir, en uns casos podia ser millor cooperar amb lʼaltre, o fer el contrari que lʼaltre, o trair. Dʼaquesta manera, tenim dades del que fan en situacions socials molt diferents», explica un dels autors de lʼestudi, Anxo Sánchez, catedràtic del Grup Interdisciplinari de Sistemes Complexos (GISC) del Departament de Matemàtiques de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M).

«Els resultats obtinguts van en contra de certes teories com la que apunta que els humans actuen de manera purament racional i, per tant, sʼhan de tenir en compte a lʼhora de redissenyar polítiques econòmiques, socials i de cooperació». Així ho indica Yamir Moreno, coordinador del Grup de Xarxes i Sistemes Complexos de lʼInstitut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos de la Universitat de Saragossa i president de la Societat de Sistemes Complexos, per a qui «aquest tipus dʼestudis són importants perquè milloren les teories existents sobre comportament humà, ja que les doten dʼuna base experimental».

Experiment de participació ciutadana

Lʼestudi està basat en un experiment organitzat per lʼAjuntament de Barcelona i lʼOficina de Ciència Ciutadana de Barcelona en el marc del festival DAU Barcelona. «Un dels valors principals dʼaquest estudi és que lʼexperiment sʼha desenvolupat de manera participativa amb la ciutadania en el marc dʼuna activitat pública de la ciutat», apunta Josep Perelló, líder del Grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona i també coordinador de lʼOficina de Ciència Ciutadana de Barcelona. En aquest sentit, «els resultats sʼhan compartit amb els participants; així, els subjectes de lʼestudi es converteixen en participants actius de la recerca», conclou lʼinvestigador.

Després de dur a terme aquest tipus dʼexperiment social, els investigadors van desenvolupar un algorisme informàtic que tractava de classificar les persones en funció del seu comportament. Lʼordinador va agrupar el 90 % de les persones en quatre grups, classificats com a: envejosos, que constitueixen el grup majoritari, un 30 % del total, i que són aquells als quals no els importa el guany obtingut, sempre que sigui superior al dels altres; els optimistes (20 %), que decideixen pensant que lʼaltre escollirà el millor per a tots dos; els pessimistes (20 %), que trien lʼopció menys dolenta perquè creuen que lʼaltre el fastiguejarà, i els confiats (20 %), que cooperen sempre, són col·laboradors i els és igual guanyar que perdre.

Hi ha un cinquè grup «indefinit» (10 %) que lʼalgorisme no va poder classificar dʼacord amb un comportament clar, fet que permet inferir que comporta un ampli ventall de subgrups integrats per persones que no responen, de manera determinant, a cap dʼaquests patrons, sostenen els investigadors.

Anxo Sánchez ho explica amb un dilema concret: dues persones poden caçar cérvols juntes, però si estan soles només poden caçar conills. Lʼenvejós triaria caçar conills, perquè com a mínim estarà igual que lʼaltre o millor; lʼoptimista escolliria caçar cérvols perquè és el millor per a tots dos; el pessimista, conills, perquè així sʼassegura que té alguna cosa, i el confiat coopera i caçaria cérvols sense pensar-sʼho dues vegades.

«El realment curiós és que la classificació la va fer un algorisme dʼordinador que podria haver obtingut un ampli nombre de grups, però ha establert una classificació òptima en quatre tipus de comportament», explica Yamir Bru. «Aquest tipus dʼalgorismes de classificació sʼha utilitzat anteriorment amb èxit en altres camps com la biologia. No obstant això, la seva aplicació a lʼestudi del comportament humà és força nova, atès que treballs previs prefixen els comportaments esperats abans de realitzar lʼexperiment, en lloc de deixar que un sistema extern digui a posteriori de manera automàtica quins són els grups més lògics», comenta Jordi Duch, investigador del Departament dʼEnginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i un altre dels autors de lʼestudi. Aquest és un fet rellevant perquè no és una imposició dels investigadors: «La finalitat dʼemprar les matemàtiques era precisament garantir la imparcialitat», afegeix Anxo Sánchez.

En aquesta mateixa línia, la recerca mira de determinar què mou lʼinterès col·lectiu o individual en els processos de negociació, i és útil per gestionar negocis o organitzacions, o per reformular polítiques públiques. A més, també obre la porta a millorar les màquines, a fer robots més humanitzats. «Anteriorment, els experiments es feien amb desenes de persones. Ara, amb aquest sistema, es pot augmentar considerablement el volum de participants en lʼestudi i fer proves amb població heterogènia; i també ens permet registrar moltes més dades específiques sobre com actuen durant lʼexperiment. Aquest fet ens ha obert la porta a poder plantejar proves molt més complexes que les que sʼhavien fet fins ara en aquest camp», afirma Jordi Duch.

En aquest enllaç podeu veure imatges de lʼexperiment durant el festival DAU Barcelona 2014

Referència de l'article:
J. Poncela Casasnovas, M. Gutiérrez Roig, C. Gracia Lázaro, J. Vicens, J. Gómez Gardeñes, J. Perelló, Y. Moreno, J. Duch i A. Sánchez. «Humans display a reduced set of consistent behavioral phenotypes in dyadic games». Science Advances, agost de 2016. DOI: 10.1126/sciadv.1600451