Estudiant la diversitat genètica de crancs marins en les barreres oceanogràfiques de lʼAtlàntic i la Mediterrània
La diversitat genètica del cranc Liocarcinus depurator —conegut com a falsa nècora o cranc de sopa— varia al llarg dels anys i en resposta a lʼentrada de les aigües atlàntiques al Mediterrani. Aquesta és la conclusió principal dʼun treball publicat a la revista Scientific Reports dirigit per la professora Marta Pascual, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. També signen lʼarticle els experts Aymée Robainas Barcia, Francesc Mestres i Tània Roda (UB i IRBio), Ferran Palero i Enrique Macpherson (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC), Pere Abelló (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC) i Víctor Hugo García-Merchán (Universitat de Quindio, Colòmbia).
La diversitat genètica del cranc Liocarcinus depurator —conegut com a falsa nècora o cranc de sopa— varia al llarg dels anys i en resposta a lʼentrada de les aigües atlàntiques al Mediterrani. Aquesta és la conclusió principal dʼun treball publicat a la revista Scientific Reports dirigit per la professora Marta Pascual, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. També signen lʼarticle els experts Aymée Robainas Barcia, Francesc Mestres i Tània Roda (UB i IRBio), Ferran Palero i Enrique Macpherson (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC), Pere Abelló (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC) i Víctor Hugo García-Merchán (Universitat de Quindio, Colòmbia).
Aquest crustaci decàpode i dʼhàbits nocturns està distribuït per les costes de lʼAtlàntic oriental, des de Mauritània i les illes Canàries fins a Noruega, així com per tota la Mediterrània. Amb una gran capacitat de colonització, té com a hàbitat natural els fons fangosos de la plataforma continental. Com que es reprodueix sobretot durant lʼhivern, és molt sensible als efectes de lʼescalfament global al planeta.
Conèixer lʼevolució genètica en lʼespai i el temps
Els experts han analitzat la diversitat genètica temporal i espacial en aquesta espècie marina al llarg de les tres principals discontinuïtats oceanogràfiques de lʼAtlàntic i la Mediterrània: lʼestret de Gibraltar, el front Almeria-Orà i el canal dʼEivissa, unes autèntiques barreres marines que poden afectar el flux gènic de lʼespècie entre diferents localitats. Per estudiar aquesta variació, sʼha analitzat un fragment del gen mitocondrial citocrom oxidasa I (COI) en 366 exemplars de cinc àrees situades a les dues bandes de cada discontinuïtat (Cadis, Màlaga, Alacant, València i Delta de lʼEbre) i durant diferents franges temporals.
Lʼestudi posa de manifest la importància dʼelaborar sèries temporals per entendre millor lʼestructura i lʼevolució genètica de les espècies. Tal com explica la professora Marta Pascual, «és difícil determinar la importància relativa dels processos històrics i actuals sobre la distribució espacial de la diversitat genètica perquè el temps i lʼespai poden no ser independents. Per això, cal dur a terme mostrejos a les mateixes àrees durant diversos períodes de temps per determinar si la variació genètica observada és deguda a una causa històrica o a processos més actuals».
Segons els resultats, a més de les fluctuacions genètiques de caràcter interanual observades en els exemplars de les diferents àrees, els experts també van detectar un gradient significatiu de polimorfismes mitocondrials al llarg de la costa.
«El nou treball científic —apunta Marta Pascual— constata que tant els processos històrics com els més contemporanis afecten lʼestructura genètica de Liocarcinus depurator, fet que podria explicar certes discrepàncies en resultats dʼestudis previs en altres espècies on el factor temporal no sʼha considerat. La persistència dʼun patró dʼaïllament per distància a lʼàrea de transició de lʼAtlàntic i la Mediterrània, juntament amb les fluctuacions locals, suggereix un complex equilibri entre dispersió i selecció natural».
Fotografies: Pere Abelló (ICM-CSIC)