Ser una nena no ha estat mai fàcil

Des de lʼantiguitat grecoromana, les nenes no eren considerades agents socials: lʼúnic que se nʼesperava era un projecte de vida adequat als rols de gènere que havien de complir en lʼedat adulta. «Lʼobjectiu de la mostra, que posa en relleu les recerques desenvolupades a la Universitat de Barcelona en aquest àmbit, és donar visibilitat a la realitat de les nenes en diferents èpoques històriques i des de molts punts de vista», expliquen les comissàries de lʼexposició, Cristina Yúfera, de Tàcita Muta, i Georgina Rabassó, del Seminari Filosofia i Gènere.

«Per ser nena» sʼestructura a  partir del cicle vital: embaràs, naixement, nenes petites, nenes grans i adolescents, i analitza aspectes com ara lʼeducació, el treball o la sexualitat i la violència en les nenes. Consta de tretze panells que recullen testimonis de totes les èpoques. Alguns dʼells, tot i ser molt antics, ens resulten encara familiars: «Si una dona porta al ventre un mascle, té bon color; si porta una femella, mal color» (Corpus hipocràtic, Aforismes, Grècia, s. V-IV aC); «Criar una filla és com regar el jardí dʼun veí» (proverbi hindú), o «Com que Eva, sense por, decididament i sense vergonya, en prendre el fruit prohibit [...] va procurar per a ella i per a totes les dones dolors i afanys, li va ser imposat com a pena que infantés els seus fills amb dolor. Així també, que quan neixi una nena tota la casa estigui trista i plori [...], de manera que la dona que pareix una filla dobla el dolor i la pena que la que pareix fill mascle» (Lo llibre de les dones, XI, c. 1396).  

«Als segles XIX i XX, les nenes de les classes populars tenien cura de les germanes i els germans petits i de la gent gran, anaven a comprar, cuinaven, rentaven la roba, portaven el menjar als homes de la família, a la fàbrica o al camp, anaven a buscar llenya, herbes remeieres i fruits al bosc», es pot llegir en un dels panells. I tota aquesta feina era tan sols una segona jornada laboral de nenes que, com Caterina Gusí Espuña, duien a terme també una activitat remunerada, des dels set anys. «Malauradament, aquesta situació es repeteix avui en dia, en més o menys mesura, en alguns punts del planeta», afirma Rabassó.

Per això, la mostra també destaca realitats actuals que sovint sʼamaguen o sʼignoren, com ara que les nenes yazidites, moltes dʼelles menors de catorze i quinze anys, són segrestades pels terroristes dʼEstat Islàmic i violades, venudes o regalades a homes molt més grans, o fins i tot torturades; o que una de cada quatre noies adolescents pateix assetjament psicològic del seu xicot (accentuat i nodrit, en molts casos, pel mite de lʼamor romàntic i les xarxes socials).

Els darrers panells mostren exemples de superació, com el cas de la Malala, nascuda el 1997 al Pakistan, que fa anys que lluita incansablement pel dret de les nenes a accedir a lʼeducació, i que, malgrat haver estat víctima dʼun atac que gairebé li va costar la vida, continua reivindicant el dret de les nenes d'anar a lʼescola.

Lʼexposició sʼacompanya, a més, dʼuna selecció de llibres relacionats amb la infància i les nenes al llarg de la història, extret de lʼampli fons en dones i gènere que hi ha al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. Està previst que la mostra sigui itinerant, i que a partir de mitjan novembre es pugui visitar a centres cívics, biblioteques, escoles i museus municipals.

Precedents de lʼexposició

Lʼexposició forma part d'un projecte multidisciplinari sobre les nenes, iniciat el 2014, que reuneix diferents grups dʼestudis i de recerca de la Universitat de Barcelona: Tàcita Muta (Grup dʼEstudis de Dones i Gènere a lʼAntiguitat); Seminari de Filosofia i Gènere; Seminari Interdisciplinari Dones i Societat (SIMS); Grup de Recerca Consolidat d'Història Medieval. Fonts i Estudis; Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les Dones, i Centre Dona i Literatura.

«Des de Tàcita Muta hem treballat sempre per fomentar, dur a terme i difondre el coneixement i la recerca sobre les dones i les relacions de gènere en el món antic, per reflexionar sobre la realitat de la nostra societat a partir de les investigacions fetes sobre les societats antigues», destaca Yúfera. Fruit del treball conjunt, a finals del 2014 es va organitzar el col·loqui internacional «La infància en femení: les nenes. Imatges i figures de la filiació», que va tenir lloc a la Facultat de Geografia i Història amb un èxit dʼassistència i participació rotund.