Les universitats públiques catalanes reclamen al Govern millores en la política universitària
LʼAssociació Catalana dʼUniversitats Públiques (ACUP) ha presentat aquest matí una declaració, subscrita per tots els rectors i presidents dels consells socials universitaris, en què reclama al Govern de la Generalitat millores en la política universitària. La declaració gira a lʼentorn de cinc eixos: major autonomia, millor finançament públic, reducció dels preus públics de matrícula dels estudis de grau i de màster, compromís amb els acords del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) pel que fa a lʼestructuració dels estudis i, finalment, incorporació de nou personal docent i investigador (PDI) i de personal dʼadministració i serveis (PAS).
LʼAssociació Catalana dʼUniversitats Públiques (ACUP) ha presentat aquest matí una declaració, subscrita per tots els rectors i presidents dels consells socials universitaris, en què reclama al Govern de la Generalitat millores en la política universitària. La declaració gira a lʼentorn de cinc eixos: major autonomia, millor finançament públic, reducció dels preus públics de matrícula dels estudis de grau i de màster, compromís amb els acords del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) pel que fa a lʼestructuració dels estudis i, finalment, incorporació de nou personal docent i investigador (PDI) i de personal dʼadministració i serveis (PAS).
En lʼacte hi han participat Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona i president de lʼACUP; Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresident de lʼACUP; Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya i secretari de lʼACUP; Jordi Alberch, rector en funcions de la Universitat de Barcelona; Armand Sánchez, vicerector de Recerca i Transferència de la Universitat Autònoma de Barcelona, per delegació de la rectora; i Joan Corominas, president en funcions del Consell Social de la UB.
El primer aspecte que recull la declaració és la demanda de més autonomia organitzativa, financera, de gestió de personal i acadèmica, que comporti un retiment de comptes periòdic i profund de les universitats al Govern de la Generalitat de Catalunya i a la societat a través del Parlament.
A continuació, es reclama un model de finançament estable que asseguri la suficiència econòmica de les universitats, i que a mig termini assoleixi el finançament mitjà dels països de lʼOCDE (1,22 % del PIB). Actualment el finançament del sistema públic català se situa en el 0,88 % del PIB. Aquesta millora en el finançament ha dʼanar adreçada a poder complir les quatre funcions bàsiques de les universitats: docència, recerca, transferència de coneixement i compromís social.
També sʼexigeix una reducció dels preus de matrícula que tendeixi a igualar-se a la mitjana de lʼOCDE, que és dʼun 14 % (actualment a Catalunya és dʼun 26 %). I que el cost de matrícula de les dues etapes educatives de la universitat (graus i màsters) sigui el mateix, és a dir, que el cost de la matrícula dels màsters sʼequipari al dels graus. LʼACUP advoca així mateix per un sistema integral de beques i ajuts als estudiants, que asseguri en tot moment la igualtat en lʼaccés i en el progrés acadèmic. Reclama que aquestes mesures es duguin a terme sense perjudicar en cap cas el finançament de les universitats públiques.
En lʼàmbit de lʼestructuració dels estudis, les universitats demanen un compromís ferm amb els acords del CIC, de manera que únicament les titulacions noves de grau (no impartides per cap universitat catalana) es puguin dissenyar amb una estructura de tres anys (180 crèdits). Per a la resta de titulacions de grau impartides per diverses universitats, el sistema universitari de Catalunya ha dʼavançar plegat cap a un procés de convergència europea, i sʼha dʼevitar que una mateixa titulació de grau es pugui assolir indistintament en tres anys (180 crèdits) o en quatre (240 crèdits) en alguna de les universitats del sistema universitari de Catalunya.
El canvi en lʼestructura dels estudis universitaris sʼha de fonamentar en raons acadèmiques que garanteixin lʼadquisició de les competències formatives necessàries que facilitin als graduats una inserció adequada en el món laboral, i també que atenguin la convergència amb lʼespai europeu dʼeducació superior (EEES).
La declaració detalla que la modificació de la durada dʼun grau no pot comportar una disminució de la subvenció pública total; i que la modificació de lʼestructura acadèmica no pot conduir en cap cas a un increment del cost de la matrícula per als estudiants.
Finalment, pel que fa a la incorporació de nou PDI i PAS, la declaració proposa un pla de xoc ambiciós de deu anys entre la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques per poder renovar les plantilles del PDI (relleu generacional) i per donar resposta a les legítimes expectatives dʼestabilització del PDI interí acreditat i a lʼaccés a posicions de major nivell acadèmic. I un pla de xoc de deu anys entre la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques que permeti, com a mínim, un increment del PAS equivalent al que sʼha perdut al llarg dʼaquests darrers anys (com a conseqüència dʼuna taxa reposició del 0 %), que permeti estabilitzar el personal temporal (interí) i que nʼasseguri la carrera professional.