Nou de cada deu persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament han patit algun tipus de victimització

L’estudi avalua aspectes com ara la prevalença de les experiències de victimització, el lloc on s’han produït o el perfil de l’agressor
L’estudi avalua aspectes com ara la prevalença de les experiències de victimització, el lloc on s’han produït o el perfil de l’agressor
Recerca
(27/10/2016)

Un estudi sobre la victimiologia en les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (DID) conclou que nou de cada deu dels entrevistats han patit algun tipus de victimització en del decurs de la seva vida. La recerca sʼhan dut a terme conjuntament pel Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA); Dincat Plena Inclusió (Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual), i la Fundació Vicki Bernadet. 

L’estudi avalua aspectes com ara la prevalença de les experiències de victimització, el lloc on s’han produït o el perfil de l’agressor
L’estudi avalua aspectes com ara la prevalença de les experiències de victimització, el lloc on s’han produït o el perfil de l’agressor
Recerca
27/10/2016

Un estudi sobre la victimiologia en les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (DID) conclou que nou de cada deu dels entrevistats han patit algun tipus de victimització en del decurs de la seva vida. La recerca sʼhan dut a terme conjuntament pel Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA); Dincat Plena Inclusió (Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual), i la Fundació Vicki Bernadet. 

Els objectius de la investigació -realitzada amb una mostra de 260 adults amb DID, dʼentre 20 i 71 anys- eren diversos: conèixer la prevalença dʼexperiències de victimització en aquestes persones, identificar els casos de polivictimització, i analitzar les característiques sociodemogràfiques i victimiològiques de les polivíctimes amb la finalitat de vetllar per la defensa dels drets dʼaquest col·lectiu i millorar la seva qualitat de vida.

Lʼestudi avalua aspectes com ara la prevalença de les experiències de victimització, el lloc on sʼhan produït o el perfil de lʼagressor, i sʼhan obtingut dades de cinc tipus diferents de victimització: delictes comuns i violència entre iguals, victimització per cuidadors, victimització sexual, exposició a la violència i victimització electrònica.

Conclusions de la recerca

Tal i com mostren les dades de prevalença de la victimització, lʼestudi conclou que les persones amb DID són un col·lectiu de risc i que, en el decurs de la seva vida, viuen una mitjana de fins a sis situacions de victimització diferents.

En relació amb el lloc on han succeït els episodis de victimització destaquen tres grans espais: al carrer -sobretot en lʼedat adulta-, i a casa o lʼescola durant la infància. La recerca subratlla que sovint no es detecten o protegeixen les situacions de victimització que es duen a terme durant la infància i que, a més, a diferència dʼaltres col·lectius de risc, en les persones amb DID la victimització continua al llarg de tot el cicle vital i no es limita al període de la infància.
Dels cinc tipus diferents de victimització definides, la que té major incidència -nou de cada deu persones amb DID la pateixen- és la que es comet entre iguals o delictes comuns, ja sigui victimització psicològica (64%), robatoris (48%), agressió física (40%).

La victimització per part dels cuidadors o familiars té una incidència menor, però significativa: sis de cada deu persones amb DID asseguren haver viscut situacions de violència física i/o de violència psicològica.

També sis de cada deu homes i dones amb DID afirma haver estat exposat a situacions violentes a la llar o a la comunitat, un 25% en lʼàmbit familiar (violència entre paer o les seves parelles), i un 55% en lʼàmbit d ela comunitat.

Les xifres de victimització són similars per a ambdós sexes, excepte les dades de victimització sexual i lʼelectrònica, que afecten sobretot les dones. Cinc de cada deu dones i dos de cada deu homes han patit algun tipus de victimització sexual: tocaments (29% dones, 12% homes), relacions sexuals no desitjades amb penetració (24,5% dones 7% homes). I en el cas de la victimització electrònica, de cada deu persones entrevistades, dos han patit assetjament o “online grooming” (assetjament sexual).
Les principals figures a qui aquest col·lectiu explica i verbalitza totes aquestes victimitzacions es troben en lʼàmbit socioeducatiu.
 
Metodologia emprada

Lʼestudi sʼha realitzat des de la perspectiva de la teoria del desenvolupament dʼun expert de reconegut prestigi en aquest àmbit: Finkelhor. Sʼha utilitzat el qüestionari de victimització dʼaquest autor, que el GReVIA ha aplicat prèviament amb joves de diferents col·lectius i, en aquest cas, sʼha creat una versió adaptada a la població de persones amb DID que inclou 28 situacions específiques de victimització..

Proposta de treball

Ja ha començat la fase qualitativa de la recerca sobre la victimització que afronten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.
Lʼobjectiu dʼaquesta fase és poder comprendre millor les dades quantitatives obtingudes, a partir de les experiències de les mateixes persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Sʼhan creat grups de treball amb persones que hi estan implicades, directa o indirectament: representants de les administracions implicades, professionals del sector de la discapacitat intel·lectual, persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i les seves famílies.

Durant aquest mes dʼoctubre, el grup sʼestà centrant en treballar les situacions de victimització en els centres escolars i al novembre es focalitzarà en la victimització sexual. Al desembre es farà una valoració i sʼescollirà quines seran les temàtiques que sʼabordaran lʼany que ve (2017) i, a la vegada, es farà pública la proposta dʼaccions de millora per reduir i prevenir aquestes xifres de prevalença.