La prohibició del rebuig de la pesca pot disparar la mortalitat de les aus marines amenaçades al Mediterrani
La captura accidental dʼaus marines per embarcacions palangreres es pot disparar, almenys a curt termini, amb la prohibició imposada per la Unió Europea de llençar el rebuig de la pesca al mar, segons alerta un article publicat a la revista Scientific Reports que signa un equip dirigit pel professor Jacob González Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
La captura accidental dʼaus marines per embarcacions palangreres es pot disparar, almenys a curt termini, amb la prohibició imposada per la Unió Europea de llençar el rebuig de la pesca al mar, segons alerta un article publicat a la revista Scientific Reports que signa un equip dirigit pel professor Jacob González Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
En el treball, que analitza la interacció entre les poblacions de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) i la flota palangrera a Catalunya i les Balears, també hi han participat els experts Andrea Soriano Redondo, Verónica Cortés, José Manuel Reyes González i Santi Guallar, tots ells de la Universitat de Barcelona i de lʼIRBio, juntament amb Juan Bécares, Beneharo Rodríguez i Pep Arcos, de lʼentitat SEO/BirdLife.
Més de 5.000 aus moren cada any a causa de la flota palangrera mediterrània
El palangre és un art de pesca que consisteix en un llarg fil —dʼon pengen milers dʼhams— que es llança al mar des del vaixell. Cada any, aquest tipus de pesca causa la mort accidental dʼun mínim de 5.000 aus a la Mediterrània, segons dades de lʼOrganització de les Nacions Unides per a lʼAlimentació i lʼAgricultura (FAO). A tot el món, els incidents amb els vaixells palangrers són la causa de mort dʼentre 160.000 i 300.000 aus marines, i representen una de les amenaces principals per a moltes espècies dʼaquest grup.
El final del rebuig de la pesca..., i també de les aus marines?
Abans de tornar a port, els pescadors llancen al mar les captures de peixos sense valor comercial (o les que no arriben a la mida mínima legal). Moltes espècies dʼaus marines solen seguir la ruta dels pesquers per alimentar-se dʼaquest rebuig retornat al mar. La futura normativa europea preveu obligar els vaixells pesquers a portar a port totes les captures de la jornada, tant si tenen valor comercial al mercat com si no, i acabar així de manera imminent amb aquest rebuig.
Lʼestudi publicat a Scientific Reports combina diferents fonts dʼinformació per entendre la interacció entre aus marines, barques dʼarrossegament (que proporcionen a les aus un aliment fàcil en forma de rebuig) i palangrers (que causen la mort accidental de les mateixes aus). Per això, sʼhan emprat dades sobre el seguiment amb aparells GPS de les baldrigues cendroses mentre sʼalimenten, el posicionament dels vaixells, les observacions a bord dels palangrers i els avisos voluntaris dels pescadors quan capturen aus accidentalment.
«El nostre estudi demostra que, en absència de vaixells dʼarrossegament —els que produeixen més rebuig—, les aus marines opten per alimentar-se dels esquers dels vaixells de palangre, de manera que augmenta el risc que es quedin enganxades als hams i morin ofegades. Quan sʼapliqui la nova normativa europea, dʼobligat compliment, els pescadors no podran llançar el rebuig de la pesca al mar, i per tant, la mortalitat dʼaus en els palangrers es dispararà», alerta González-Solís. Per això, els autors de la recerca consideren que abans de desplegar aquesta normativa és absolutament imprescindible i urgent aplicar mesures correctores adequades a la flota de palangre, que impedeixin que les aus sʼenganxin en els hams i morin.
Lʼeliminació del rebuig és una de les puntes de llança de la nova política pesquera comunitària (PPC), aprovada el 2013. Amb aquesta mesura es pretén reduir la pressió sobre els recursos pesquers i els ecosistemes, però per aconseguir aquest objectiu cal reduir lʼesforç pesquer i ser més selectius pel que fa a les arts de pesca. «Si la reducció de rebuig es limita a desembarcar les captures que abans es tornaven al mar, i crear nous mercats per a aquests productes, no haurem assolit lʼobjectiu», afirma Pep Arcos, responsable del programa marí de SEO/BirdLife.
Dʼaltra banda, la PPC preveu mesures per abordar el problema de les captures accidentals, a partir de millorar els protocols de recollida de dades de pesca —per exemple, per identificar quan i on es produeixen captures accidentals, entre molts altres factors que sʼhan de controlar— i dʼaplicar mesures de mitigació quan sigui necessari. «Lʼestudi que acabem de publicar posa sobre la taula un factor més per tenir en compte a lʼhora dʼaplicar aquestes mesures, de manera urgent», continua Pep Arcos. «Per aconseguir resultats satisfactoris, és essencial tenir la cooperació dels pescadors, per a qui les captures dʼaus també representen un problema en forma de molèsties i pèrdua de material».
Protegir unes aus en perill dʼextinció a les illes Balears
Les Balears són una de les àrees de cria més importants per a les baldrigues, i especialment, per a la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), una espècie que actualment encapçala la llista de les aus més amenaçades dʼEuropa. Les baldrigues es desplacen centenars de quilòmetres amb molta facilitat, i les que crien a les Balears visiten amb freqüència la costa catalana i valenciana per alimentar-se. Per això, corren el risc dʼenganxar-se i morir en qualsevol palangrer que estigui pescant pel litoral de la costa catalana, valenciana o balear.
Tal com recorda González-Solís, «un estudi demogràfic recent associava la baixa supervivència de les baldrigues balears a lʼimpacte de les captures accidentals en arts de pesca, com passa amb els palangres». Per tant, «si no hi posem una solució urgent, aquesta espècie que es reprodueix exclusivament a les Balears desapareixerà en poques dècades».
Per un palangre sostenible a la Mediterrània
Les captures accidentals dʼaus marines sʼhan eliminat pràcticament en altres regions del planeta; per exemple, a lʼàrea marina sota la influència del Tractat Antàrtic a lʼoceà Austral, gràcies a lʼaplicació de mesures de correcció en els vaixells palangrers. Amb el suport de la Fundació Biodiversitat i de les confraries de pescadors, i la col·laboració de SEO/BirdLife i BirdLife International, lʼequip dʼexperts de la Universitat de Barcelona desplega des de fa anys una sèrie de línies de recerca per entendre el problema de les captures accidentals dʼaus marines a la Mediterrània i aportar-hi solucions. Amb aquest objectiu estan estudiant lʼeficàcia de diferents mesures de mitigació adaptades a la flota de palangre demersal que opera a les costes de la Mediterrània.
En concret, Jacob González-Solís i Verónica Cortés (UB-IRBio) són autors del Manual de buenas prácticas en la pesca de palangre de fondo (2015), un document que compila les millors estratègies per evitar les captures accidentals dʼaus marines pels vaixells palangrers a la Mediterrània, com la calada nocturna o lʼús de línies espantaocells. El setembre passat, aquest mateix equip va organitzar, per primera vegada a Europa, la sisena edició de la Conferència Internacional dʼAlbatros i Petrells, en què es va discutir extensament sobre la problemàtica de les captures accidentals dʼaus marines a tot el món, i en particular de les baldrigues a la Mediterrània.