Premis del Consell Social de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera a la recerca i la transferència de coneixement

Moment de l'acte de lliurament dels premis.
Moment de l'acte de lliurament dels premis.
Recerca
(24/11/2016)

Aquest vespre sʼhan lliurat a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric els Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG). En el decurs de lʼacte, presidit pel rector en funcions de la Universitat de Barcelona, Jordi Alberch, ha impartit una conferència el catedràtic de la UB Josep M. Gatell, cap de lʼequip de recerca de Malalties Infeccioses i Sida de lʼHospital Clínic de Barcelona. També hi han intervingut el president en funcions del Consell Social de la UB, Joan Corominas, i el director general de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), Jordi Naval.

Moment de l'acte de lliurament dels premis.
Moment de l'acte de lliurament dels premis.
Recerca
24/11/2016

Aquest vespre sʼhan lliurat a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric els Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG). En el decurs de lʼacte, presidit pel rector en funcions de la Universitat de Barcelona, Jordi Alberch, ha impartit una conferència el catedràtic de la UB Josep M. Gatell, cap de lʼequip de recerca de Malalties Infeccioses i Sida de lʼHospital Clínic de Barcelona. També hi han intervingut el president en funcions del Consell Social de la UB, Joan Corominas, i el director general de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), Jordi Naval.

Lʼestudi «Malthus living in a slum: urban concentration, infrastructures and economic growth», de David Castells Quintana, ha obtingut el Premi José Manuel Blecua al millor article publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials derivat dʼuna tesi doctoral. La recerca mostra que, per tal que els processos de concentració urbana comportin un creixement en la productivitat, cal que les infraestructures bàsiques cobreixin com a mínim el 80 % de la població urbana. És a dir, una insuficiència greu en serveis bàsics, com passa per exemple a lʼÀfrica subsahariana, és contraproduent no només per a la qualitat de vida de les persones sinó també des del punt de vista econòmic. Lʼarticle premiat, publicat a la revista de referència Journal of Urban Economics, utilitza dades del Banc Mundial, les Nacions Unides o dʼaltres de recopilades pel mateix investigador. En el cas particular de lʼÀfrica subsahariana també empra informació, per exemple, de la NASA, sobre precipitacions anuals o lluminositat nocturna.


També sʼha concedit un accèssit del Premi José Manuel Blecua a una recerca sobre una teràpia innovadora per tractar la depressió que consisteix a treballar els anomenats conflictes interns dels pacients: dilemes entre dues parts dʼun mateix (com ara «prefereixo ser bo a ser feliç»). Aquests conflictes, també anomenats implicative dilemmas (ID), sovint romanen ocults per la mateixa persona que els pateix i que normalment no nʼés conscient. La recerca lʼha dut a terme lʼinvestigador Adrián Montesano i conclou que, efectivament, les persones que aconsegueixen resoldre millor aquests ID, i reconstruir així el discurs que tenen sobre ells mateixos, són també les que presenten una millora més important dels símptomes de la depressió. Montesano emfasitza que la seva recerca és de tipus aplicat i que la teràpia a través dʼID és combinable amb altres intervencions i té cabuda en els diferents tractaments psicològics i farmacològics.


El Premi Ramon Margalef del Consell Social al millor article publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les ciències experimentals i de la salut ha estat per a Benjamí Oller Salvia pel disseny dʼuna molècula —concretament un pèptid elaborat a partir del verí dʼabella—, que pot esdevenir una aportació important per incrementar lʼeficàcia dels fàrmacs que tracten malalties del sistema nerviós central. El pas de substàncies de la sang al cervell està controlat de manera estricta per una barrera de cèl·lules que té la missió dʼevitar el pas dʼagents externs i infeccions. Aquesta funció protectora, però, és alhora un escull infranquejable per a la gran majoria de fàrmacs destinats a tractar malalties del sistema nerviós central, des de càncers fins a diverses malalties minoritàries. Hi ha tota una línia dʼinvestigació de lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) dedicada als pèptids llançadora per travessar aquesta barrera, en la qual sʼemmarca la tesi doctoral del Dr. Oller Salvia.


El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement sʼha destinat a lʼexposició «Modernisme. Art, tallers, indústries», comissariada per la catedràtica dʼHistòria de lʼArt Mireia Freixa i que es va poder veure a la sala dʼexposicions de la Pedrera. Durant els sis mesos en què va estar oberta al públic, va tenir més de 93.500 visitants i va ser una plataforma excepcional per donar a conèixer aquest patrimoni a la ciutadania. La mostra, que recollia el treball de tota una sèrie de recerques i de tesis doctorals, presentava una visió del modernisme centrada en les arts industrials que posava en relleu el treball dels nombrosos tallers dʼartesans i manufactures locals.


També ha obtingut el Premi Antoni Caparrós un projecte del Grup de Recerca de Biologia de Sistemes Integrativa, Metabolòmica i Càncer, liderat per la catedràtica Marta Cascante, per contribuir a desenvolupar un nou additiu per al sector de la salut i lʼalimentació a partir dels residus vegetals que es generen en lʼextracció de lʼoli. Concretament, els investigadors van caracteritzar les propietats de lʼàcid maslínic (present a la pell de lʼoliva) com a inhibidor del desenvolupament de la poliposi intestinal, una malaltia que origina tumors benignes que amb el temps poden provocar càncer. La recerca, transferida a lʼempresa Biomaslínic, té aplicacions en lʼàmbit de la nutrició i la salut, però també inclou lʼobjectiu de revaloritzar residus agroforestals, cosa que fa que lʼimpacte econòmic del projecte sigui molt elevat.


La guanyadora del Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora ha estat Minoryx Therapeutics, una firma especialitzada en el descobriment i desenvolupament de nous fàrmacs per tractar malalties rares que afecten de manera especialment severa infants i adolescents. Minoryx Therapeutics va ser creada lʼany 2011, amb lʼajuda i assessorament de la Fundació Bosch i Gimpera, per Marc Martinell, Xavier Barril i Joan Aymamí. Lʼany 2015, aquesta spin-off de la Universitat de Barcelona va tancar una ronda de finançament de 19,4 milions dʼeuros, la major ronda aconseguida per una biotec a Catalunya fins llavors, liderada per Ysios Capital i amb la participació de Caixa Capital Risc, Health Equity i inversors internacionals com Roche Venture Fund, Kurma Partners i Chiesi Ventures.