Eugene Garfield: «Sovint em deprimeix veure autors que menystenen la bibliografia més antiga»

El 14 de juny passat Eugene Garfield va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona a instàncies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
El 14 de juny passat Eugene Garfield va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona a instàncies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Entrevistes
(07/09/2016)

Milions de científics i investigadors de tot el món fan servir els productes desenvolupats per Eugene Garfield (Nova York, EUA, 16 de setembre de 1925). Pioner a establir la citació com un element fonamental per avaluar la qualitat dʼuna publicació científica, Garfield també ha transformat la cerca dʼinformació científica i els estudis dʼhistòria de la ciència en productes, com ara el Web of Science, una base de dades bibliogràfica en què es recullen totes les contribucions publicades a les principals revistes de ciència i tecnologia indexades, o el Journal Citation Reports. El 14 de juny passat va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona a instàncies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, i tot i que no va poder assistir a lʼacte per problemes de salut, Garfield va enregistrar el seu discurs en un vídeo i també va contestar les nostres preguntes per al web de la Universitat de Barcelona.

El 14 de juny passat Eugene Garfield va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona a instàncies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
El 14 de juny passat Eugene Garfield va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona a instàncies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Entrevistes
07/09/2016

Milions de científics i investigadors de tot el món fan servir els productes desenvolupats per Eugene Garfield (Nova York, EUA, 16 de setembre de 1925). Pioner a establir la citació com un element fonamental per avaluar la qualitat dʼuna publicació científica, Garfield també ha transformat la cerca dʼinformació científica i els estudis dʼhistòria de la ciència en productes, com ara el Web of Science, una base de dades bibliogràfica en què es recullen totes les contribucions publicades a les principals revistes de ciència i tecnologia indexades, o el Journal Citation Reports. El 14 de juny passat va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona a instàncies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, i tot i que no va poder assistir a lʼacte per problemes de salut, Garfield va enregistrar el seu discurs en un vídeo i també va contestar les nostres preguntes per al web de la Universitat de Barcelona.

Vostè es descriu com un professional de la informació i la documentació. Com veu el futur dʼaquesta especialitat?

Com que vaig començar la recerca en lʼàmbit de la informació científica a principis dels anys cinquanta, el que abans es coneixia com a documentació ha acabat anomenant-se ciència i tecnologia de la informació. Crec que necessitarem especialistes amb formació en tècniques de la informació, ja que els científics en pràctiques tenen massa informació i necessiten ajuda per incorporar el que es publica a les seves bases de dades.

La seva carrera lʼha forjat en el sector privat. Quina relació ha tingut amb el món acadèmic?

Encara que vaig engegar una empresa dʼinformació com a negoci privat, sempre he mantingut contactes amb el món acadèmic. Inicialment, em vaig centrar en les ciències naturals i físiques, però després vaig impulsar lʼInstitut per a la Informació Científica (ISI), per treballar en el camp de les ciències socials, primer, i després en els de les arts i les humanitats.

Quins dels seus productes o projectes en lʼàrea de gestió de la informació i la documentació científica creu que han tingut més impacte?

El primer projecte que va tenir un fort impacte en la comunitat científica va ser Current Contents, un servei bibliogràfic setmanal del qual partiria la base de dades del Web of Science: la versió escrita de Current Contents es va convertir en Science Citation Index —més tard, Web of Science— i en diferents serveis informatius electrònics, incloent-hi el Journal Citation Reports.

El Web of Science és potser la meva creació més coneguda, mentre que els factors dʼimpacte publicats al Journal Citation Reports estan generalment acceptats com a significatius en lʼavaluació de revistes.

Hi ha alguna idea o producte que no hagi pogut tirar endavant per problemes tecnològics o de pressupost?

Fa un parell de dècades, vam treure lʼISI Atlas of Science, una guia de recerca que combinava lʼanàlisi de citació per ordinador amb la interpretació dels científics. Però ho vam haver dʼabandonar quan es va vendre ISI.

Quina importància té la citació per a un investigador?

Des que es va iniciar el projecte Science Citation Index (SCI), el 1963, la citació es té molt en compte. Sovint em deprimeix veure que hi ha autors que menystenen la bibliografia dʼabans. Investigadors que treballen en els àmbits de lʼadministració, la informàtica, lʼeconomia, etc. i demostren una ignorància completa del treball que sʼhavia fet en ciència de la informació. El seu egocentrisme és increïble. Però puc dir que no crec que tots aquests problemes sʼhagin estudiat sistemàticament. Als químics, per exemple, seʼls ensenya a fer cerca bibliogràfica, i qualsevol persona que conegui els requeriments per obtenir patents hauria de pensar també en la bibliografia. Hi ha moltes afirmacions sobre el que fan o no fan els autors, però pocs estudis que ho corroborin.

Què en pensa de lʼevolució del Science Citation Index?

Segons destacats bibliotecaris i docents, el projecte Science Citation Index / Web of Science té un gran valor a lʼhora de resoldre problemes, oferir de manera ràpida els últims articles sobre una àmplia varietat de temes i identificar els treballs més rellevants gràcies a la capacitat de seleccionar-los segons les vegades que han estat citats. La indexació i lʼanàlisi de citacions és molt important per relacionar estudis de recerca diversos i presentar noves aproximacions per recuperar informació per a la recerca científica.

Quan es parla de lʼevolució de la base de dades de Web of Science, ens referim no només a tots els temes i els anys que cobreix, sinó també a la capacitat de veure gràficament la relació entre articles dʼun mateix tema. Lʼevolució també fa referència als diversos mètodes dʼaplicar les dades de Web of Science per identificar àrees noves i emergents.

En el seu treball del 1964 Towards the world brain (Cap al cervell mundial) va descriure un fenomen semblant al que ara és Internet. Encara veu aquest «cervell mundial» com un pas cap a la llibertat?

Tal com hem pogut veure, Internet pot ser bo o dolent: depèn de com el facis servir. No crec que ningú vulgui tornar al passat, quan no es podia buscar bibliografia sense fer un esforç heroic.