Francesc X. Bosch: «Lʼeducació en vacunació és important, i caldria posar-hi més èmfasi»

«El 90 % dels pares demanen vacunar les filles i ben aviat proposarem també la vacunació dels nens.»
«El 90 % dels pares demanen vacunar les filles i ben aviat proposarem també la vacunació dels nens.»
Entrevistes
(14/03/2016)

Francesc Xavier Bosch, investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el passat 11 de febrer, és llicenciat per la UB i doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, i va cursar el màster de Salut Pública i Epidemiologia del Càncer a la Universitat de Califòrnia - Los Angeles (UCLA). Actualment, és responsable del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de lʼInstitut Català dʼOncologia (ICO) i cap del Grup de Recerca dʼInfeccions i Càncer de lʼIDIBELL. El seu camp de recerca són les investigacions epidemiològiques sobre càncers associats amb agents infecciosos. Al llarg de la seva carrera, ha estudiat el càncer de fetge, de coll dʼúter, de pell, de vagina, dʼanus, de penis i de cavitat oral. També ha desenvolupat estudis de recerca sobre dieta i càncer colorectal, i de recerca metodològica en registres del càncer. És un dels introductors de lʼanomenada epidemiologia molecular, basada en lʼaplicació de tecnologia molecular a grans estudis epidemiològics a escala mundial. Bosch ha participat en grups i institucions internacionals com ara lʼAgència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC), lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Internacional contra el Càncer (UICC).

«El 90 % dels pares demanen vacunar les filles i ben aviat proposarem també la vacunació dels nens.»
«El 90 % dels pares demanen vacunar les filles i ben aviat proposarem també la vacunació dels nens.»
Entrevistes
14/03/2016

Francesc Xavier Bosch, investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el passat 11 de febrer, és llicenciat per la UB i doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, i va cursar el màster de Salut Pública i Epidemiologia del Càncer a la Universitat de Califòrnia - Los Angeles (UCLA). Actualment, és responsable del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de lʼInstitut Català dʼOncologia (ICO) i cap del Grup de Recerca dʼInfeccions i Càncer de lʼIDIBELL. El seu camp de recerca són les investigacions epidemiològiques sobre càncers associats amb agents infecciosos. Al llarg de la seva carrera, ha estudiat el càncer de fetge, de coll dʼúter, de pell, de vagina, dʼanus, de penis i de cavitat oral. També ha desenvolupat estudis de recerca sobre dieta i càncer colorectal, i de recerca metodològica en registres del càncer. És un dels introductors de lʼanomenada epidemiologia molecular, basada en lʼaplicació de tecnologia molecular a grans estudis epidemiològics a escala mundial. Bosch ha participat en grups i institucions internacionals com ara lʼAgència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC), lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Internacional contra el Càncer (UICC).

Una de les fites més destacades de la seva trajectòria és haver contribuït a identificar el virus del papil·loma humà (VPH) com lʼagent causal de la majoria dels càncers de coll dʼúter. A més, ha liderat la implantació de tècniques de detecció i cribratge dʼaquest tipus de càncer, així com el desenvolupament dʼuna vacuna preventiva, de la qual se nʼhan distribuït prop de 200 milions de dosis entre els anys 2006 i 2014.

Des del punt de vista docent, el Dr. Bosch ha impulsat la plataforma dʼaprenentatge virtual e-oncologia, dissenyada per proporcionar formació especialitzada en el camp de la salut pública i lʼoncologia, principalment a professionals de països en desenvolupament i amb pocs mitjans. Actualment, la plataforma té prop de 15.000 participants. Una de les seves grans aportacions a la recerca mèdica ha estat la seva participació en la descoberta de la relació entre el virus del papil·loma humà (VPH) i els càncers de coll dʼúter, així com el desenvolupament dʼuna vacuna contra aquest virus.

Quins són els passos següents que farà en aquest camp?

En aquests moments, estem coordinant un consorci internacional per fer arribar les millors opcions preventives a les poblacions de països emergents. Es tracta de veure com es poden combinar els progressos en vacunació i en cribratge per accelerar la reducció del càncer de coll dʼúter i fer sostenibles els programes en economies molt diverses. A escala nacional, estem monitoritzant lʼimpacte de la vacunació en nenes adolescents a Catalunya, refinant els programes de cribratge i preparant la introducció rutinària dels tests contra el VPH dʼacord amb les noves directrius europees i espanyoles. També estem treballant en noves vacunes terapèutiques i en lʼestudi de la carcinogènesi viral en tumors de cap i coll.

Actualment, les vacunes són un tema de debat social. Considera que la vacuna contra el virus del papil·loma és un cas especialment controvertit en aquest context?

Les vacunes són i han estat històricament una de les millors descobertes mèdiques i sanitàries. La vacuna contra el VPH ha tingut unes connotacions particulars perquè és la primera vacuna per protegir dʼuna infecció de transmissió sexual que sʼadquireix molt sovint després dʼiniciar les relacions sexuals. Per això, les recomanacions inicials han concentrat esforços a vacunar nenes de dotze anys. Parlar de sexualitat quan les nenes són tan joves desperta emocions molt profundes i genera opinions de tipus ètic o fins i tot religiós que poden fer dubtar els pares sobre la conveniència de vacunar tan aviat. Tot i respectar aquestes posicions, lʼevidència científica és molt sòlida, i totes les recomanacions actuals coincideixen a admetre que la vacuna contra el VPH és un benefici públic que cal mantenir i estendre a tota la població mundial. Malgrat aquestes opinions esporàdiques, quan els programes estan ben documentats i encoratjats per la sanitat pública i les escoles, el 90 % dels pares demanen vacunar les filles. Ben aviat proposarem també la vacunació dels nens perquè la transmissió és entre sexes i els nens també tenen càncers associats als mateixos virus.

En el seu discurs durant la cerimònia de lʼhonoris causa va destacar la invisibilitat de la medicina preventiva, precisament pels casos que evita. Som prou conscients del que representa la prevenció en la nostra salut?

Crec que sí que en som conscients però la informació perd actualitat per al gran públic precisament perquè la malaltia contra la qual vacunem ha desaparegut dels radars. Si sorgeix el tema en una conversa o en una conferència, la gent sʼadona que fa dècades que no ha vist un cas de pòlio o que el xarampió ha deixat de ser una rutina. Pràcticament ningú dels presents en la conversa ha vist un cas de verola en tota la seva vida professional. Quan apareix un cas de diftèria a Catalunya —després de trenta-dos anys de no haver-ne vist cap—, la gent gran recorda la mortalitat infantil associada a la diftèria fa seixanta o setanta anys. En aquests moments, la gent es fa conscient que si deixem de vacunar, encara que sigui parcialment, inevitablement els virus acabaran trobant les persones mal vacunades i causaran la malaltia.

Lʼeducació en vacunació és important i caldria posar-hi més èmfasi. Per exemple, ara tenim vacunes noves per a les pneumònies i els herpes zòster, que són importants per a la gent gran, però la població no és gaire conscient que el calendari vacunal dura tota la vida i no només durant la infància o quan es viatja a països amb patologies infeccioses que aquí no són comunes, com ara la vacunació contra la febre groga, que és un requisit per entrar en països on encara és una malaltia endèmica.

En el seu parlament, també va recordar casos emblemàtics de la prevenció oncològica, com la relació entre tabac i càncer de pulmó, o entre el bacteri Helicobacter pilory i el càncer gàstric. Des del seu punt de vista, quin és el gran repte de lʼoncologia preventiva actualment?

Aquests exemples són paradigmàtics de canvis espectaculars en la prevenció del càncer. Però també ens han ensenyat que una vegada el treball científic és concloent i sʼarriba a una recomanació sanitària taxativa (no fumar, vacunar els fills, fer servir el cinturó de seguretat...), lʼaplicació generalitzada sovint triga cinquanta anys o més a fer-se efectiva, i sovint amb un fort desequilibri social. Lʼentesa entre la ciència i la societat és quasi tan complicada com ho és resoldre el problema científic en primera instància. Pensi que més de seixanta anys després de conèixer que el tabac és causa de càncer i altres patologies cardiovasculars (50.000 morts atribuïbles cada any des dels anys quaranta a Espanya), encara tenim una proporció important de població que fuma, una indústria que produeix i comercialitza i unes autoritats que recapten impostos i que, tot i tenir una legislació bastant avançada, de tant en tant sʼho han de repensar. La recerca en prevenció del càncer continua en temes molt importants com lʼalimentació, les exposicions a substàncies químiques, la pol·lució ambiental i les infeccions oncogèniques, però hauríem de créixer en la comunicació i en la participació social de la recerca en prevenció.

Vostè va estudiar la carrera a la Universitat de Barcelona. Com valora la seva formació en aquesta Universitat i què ha suposat el reconeixement de doctor honoris causa?

Jo vaig conèixer una universitat molt dura. El millor record que en tinc eren els continguts i la pràctica de la medicina, que en si mateix era estimulant. El més interessant eren els companys i els metges de lʼhospital, que ensenyaven amb el que teníem. Vam haver de dedicar molt esforç a les lluites sindicals en els anys preciosos en què cal iniciar els estudiants en la ciència i la recerca. Les relacions internacionals eren escasses i lʼaccés a la bibliografia científica i mèdica era molt limitat. Lʼautarquia nacional imposava també una autarquia intel·lectual i professional. Vaig descobrir la salut pública i les ciències relacionades quan vaig sortir del país i em vaig familiaritzar a treballar i viure en anglès. Una de les primeres activitats secundàries a què em vaig dedicar després dʼacabar la carrera va ser organitzar una borsa de treball al Col·legi de Metges per facilitar la sortida a lʼestranger dels companys que acabaven. Viatjar a altres universitats era molt important i encara avui marca la diferència entre professionals.

Lʼhonoris causa és una nova oportunitat de reprendre la col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Els reptes ara són la modernització de la comunicació i dels models pedagògics en lʼera de la tecnologia. Des de fa uns anys, des de lʼInstitut Català dʼOncologia estem introduint una plataforma de formació en oncologia i en prevenció del càncer basada en la formació a distància. El crèdit associat a lʼhonoris causa pot ajudar a impulsar lʼextensió de la tecnologia a la formació mèdica. Cada reconeixement és, de fet, una nova oportunitat.