Trinidad Donoso, delegada del rector per a la Igualtat de Gènere: «Una societat que converteix la diferència sexual en desigualtat social és una societat malaltissa»

Què és la Unitat dʼIgualtat i quina és la seva tasca?

La Unitat dʼIgualtat de la Universitat de Barcelona es va crear el febrer del 2008 i la seva finalitat principal és dirigir, supervisar i avaluar totes les polítiques dʼigualtat de gènere que es desenvolupen a la Universitat.

El cas de la Universitat de Barcelona és, a més, únic. Cada facultat té la seva pròpia comissió dʼigualtat (formada per PDI, PAS i estudiants), i la presidència de cadascuna dʼaquestes comissions conformen la Comissió dʼIgualtat UB. Es tracta de lʼúnica universitat que té aquesta estructura. Això té avantatges i inconvenients. Lʼavantatge és que així pots arribar a totes les facultats, en el sentit que, a cada centre, tens una comissió que vigila com sʼhi despleguen les polítiques dʼigualtat i coordina les accions que es duen a terme en un tema com aquest, que encara està molt endarrerit. Com a inconvenient, és que sʼha de vetllar molt perquè hi hagi una comunicació continuada entre les comissions i la Unitat dʼIgualtat, que és la responsable dʼelaborar i desenvolupar les polítiques dʼigualtat. Ara, per mi, les comissions són valuosíssimes, i durant aquest temps han estat el meu grup de suport.

Hi ha qui podria pensar que a la universitat, on prima el coneixement, el tema de la desigualtat de gènere està superat...

Això és una creença, un mite que està molt arrelat i que sʼha de desbancar perquè la universitat és un reflex del que passa a la societat. La universitat la formem persones, i cadascuna de nosaltres portem a sobre la motxilla de la nostra educació, del nostre àmbit social, de la nostra família, de la nostra formació... Aquesta motxilla ve carregada amb creences, rols i estereotips presents en la societat. És a dir, no entrem o no treballem a la universitat i en deixem fora tot el nostre pensament, el nostre imaginari... No. El transportem fins aquí.

Quins casos arriben a la Unitat i de quina manera sʼhi actua?

Tenim una mitjana de deu casos a lʼany i la majoria ens arriben de lʼalumnat. Es tracta de queixes de discriminació per raó de sexe o de gènere: anuncis publicitaris que es pengen als centres, o bé comentaris sexistes en espais de la Universitat. De vegades, també ens hem trobat amb publicacions o pintades fetes per alumnat que contenen discursos o missatges discriminatoris. En aquestes situacions, des de la Unitat estudiem, primer, què podem fer. Normalment, parlem amb les persones implicades i amb això acostuma a haver-nʼhi prou. Dʼaltra banda, també hem tingut casos dʼassetjament entre alumnes que han tingut una relació afectiva, però són pocs.

Tenint en compte lʼelevat nombre de membres que formem la comunitat UB (més de 61.000 persones el curs 2015-2016), deu casos a lʼany pot semblar una xifra reduïda...

Pot ser que nʼhi hagi més, però és complicat detectar-ho perquè la discriminació i les violències de gènere estan naturalitzades en la nostra cultura. A més, la comunitat universitària tampoc coneix majoritàriament els recursos que tenim des de la Universitat per fer-hi front. Per exemple, no es té prou coneixença del protocol i la possibilitat de tramitar una queixa i, per tant, no nʼarriben tantes com casos hi pugui haver.

Què es pot fer des de la Universitat per canviar aquesta situació?

La universitat té tres missions: docència, recerca i transferència de coneixement, i les polítiques dʼigualtat han dʼentrar en tots aquests àmbits. No hi pot haver qualitat dins dʼuna institució dʼensenyament superior si no es considera que les polítiques dʼigualtat són un eix central del govern de la universitat.

En aquest context, des de la Unitat dʼIgualtat hem de treballar per aplicar unes polítiques que siguin reactives i proactives. Polítiques reactives és actuar quan es donen casos de discriminació o dʼassetjament per raó de sexe, de gènere o dʼorientació sexual. Per polítiques proactives em refereixo a treballar per crear un ambient propici en què no es donin aquestes situacions, i modificar els elements estructurals que no permeten que el saber i lʼexperiència de les dones estigui present en el món universitari. Com sʼha de fer? Transversalitzant la perspectiva de gènere a la docència i la recerca. És a dir, ensenyant lʼalumnat a tenir una mirada crítica envers les discriminacions. Això ja és una manera dʼactuar proactivament.

Si només apliquem polítiques reactives, ens estem equivocant. Per això és clau la col·laboració del professorat, de lʼalumnat i també del PAS.

Quina és la realitat que es viu a la Universitat de Barcelona en relació amb la igualtat de gènere?

Acabem de fer a totes les facultats la xerrada «El camí de la Universitat cap a la igualtat», adreçada a tots els membres de la comunitat universitària. Allà hem explicat dʼon vénen les discriminacions, com des que naixem es va configurant, dʼalguna manera, una diferència entre dones i homes que és desigualtat.

Doncs bé, aquesta diferència que hi ha en tota la societat entre homes i dones entra també a la universitat i la travessa. Mʼexplico. En aquests moments, a la Universitat de Barcelona hi ha més dones estudiant que homes (el curs 2015-2016, el 61,6 % dels estudiants de grau i cicle eren dones). Però a partir de cert moment, quan llegeixen la tesi doctoral, hi ha una baixada considerable de dones. Per què? Pensa que possiblement aquest moment coincideix amb el de formar una parella, de tenir fills... Hi ha diversos factors que ho expliquen. Fa deu anys que sʼanalitza aquesta situació i, en aquest temps, no ha canviat res. I això és a tot Europa. Hauríem de fer alguna cosa, no? Nosaltres hem dʼactuar proactivament per veure com podem treballar tots aquests aspectes.

En aquest temps, quins projectes sʼhan dut a terme des de la Unitat dʼIgualtat?

Nʼhi ha hagut diversos. Hem fet lʼavaluació del II Pla dʼigualtat dʼoportunitats entre dones i homes de la Universitat de Barcelona per poder tirar endavant i començar a elaborar el tercer pla. Dʼaltra banda, hem organitzat un curs sobre com i per què sʼha de fer recerca amb perspectiva de gènere (el vam fer a través de lʼICE i va ser un èxit: el primer dia es van exhaurir les places, i ja nʼestem preparant la segona edició). També tenim en marxa el premi al millor treball de final de grau amb perspectiva de gènere, en col·laboració amb lʼInstitut Català de les Dones. Pel que fa a la comunicació, hem obert comptes de Twitter i Facebook, i hem creat el Butlletí UB+ per fer difusió de tot el que es fa en temes de gènere a la Universitat i també a fora, a Europa. I després, com a iniciatives de més pes, sʼha dut a terme el projecte «La UB contra la violència masclista: Uneix-tʼhi de deBò!», que va tenir un gran ressò entre la comunitat universitària, i hem signat un conveni amb lʼassociació Conexus per fer un programa dʼatenció específicament a lʼalumnat que pateixi violència de gènere.

Amb aquest conveni, la Universitat de Barcelona sʼha convertit en la primera universitat catalana que implementa el Programa per a les universitats contra la violència masclista, un ambiciós projecte de prevenció, detecció i atenció de relacions abusives i violències masclistes en lʼentorn universitari, desenvolupat per Conexus. Què és exactament i a qui sʼadreça?

Conexus és una entitat que fa molts anys que treballa el tema de la violència de gènere i en són especialistes. Treballen amb dones i homes, amb uns serveis molt ben organitzats. Ens van oferir aquest projecte, que té el suport de lʼInstitut Català de les Dones i lʼObra Social la Caixa, i que es caracteritza perquè va dirigit a alumnes dones que pateixen violència o nʼhan patit i necessiten un reforç psicològic per sortir-seʼn (perquè les seqüeles de la violència són doloroses), i a homes que creuen tenir actituds masclistes i volen superar-les. Parlem de situacions afectives, o bé que estan en marxa o que ja estan tancades. Aquest tipus de violència en les relacions afectives, en el 93 % dels casos la pateixen les dones.

Aquest servei ens permet posar a lʼabast del nostre alumnat un espai dʼatenció psicològica, que fins ara no els hi podíem oferir. També ens permet donar resposta a casos en què lʼagressor és personal extern a la Universitat. La violència en les relacions afectives deixa la dona trencada en tots els sentits: amb una autoestima baixíssima, sexualment malament... I Conexus els hi dóna aquest assessorament, suport i seguiment, totalment confidencial i privat.

Teniu algun altre projecte en marxa per als propers mesos?

Entre els projectes més immediats, hi ha el Protocol de canvi de nom dʼús comú de persones transsexuals i transgèneres. També comencem a preparar ara la segona edició del projecte «La UB contra la violència masclista», que enguany estarà enfocada a «Com construir relacions socioafectives sanes: cuidaʼt, cuida». I, ja de cara al setembre, organitzarem una jornada interna per elaborar el reglament de la Unitat i de totes les comissions. Això servirà també per enfortir les comissions dins de cada facultat i crear una xarxa més estreta entre els centres. Es tracta dʼun projecte més intern, que no tindrà tant dʼimpacte, però que pot donar moltíssim per aplicar les polítiques dʼigualtat a la Universitat de Barcelona.

Jo sempre dic: una societat que converteix la diferència sexual en desigualtat social no és una societat que estigui bé. Té alguna cosa malaltissa. Si no hi apliquem mesures correctores, a lʼalumnat que surt de la universitat li donem dos certificats. Un és el certificat de graduat en aquell àmbit de coneixement, però li donem també un altre dʼinvisible: el de reproductor/a de rols i estereotips de gènere. Perquè si no hem fet res, continuaran perpetuant el que han viscut, el que hi ha a la societat. El que està clar és que la igualtat per si sola i naturalment no sʼaconseguirà. Queden moltes coses per fer. Jo crec que, en això, la universitat té una responsabilitat molt gran.