Objectiu: millorar la conservació de les poblacions de voltors arreu del món
Identificar les amenaces principals que afecten els voltors europeus per prioritzar les mesures de conservació més indicades i revertir la tendència negativa de les poblacions arreu del món era lʼeix de referència de les Jornades Internacionals per a la Conservació dels Voltors dʼEuropa, Àsia Central i Orient Mitjà que van tenir lloc a lʼoctubre al Parc Nacional de Monfragüe, a Extremadura. En la trobada, que va aplegar més de setanta participants de vint-i-cinc països i de més de cinquanta organitzacions diferents, hi van participar membres de lʼEquip de Biologia de la Conservació, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Identificar les amenaces principals que afecten els voltors europeus per prioritzar les mesures de conservació més indicades i revertir la tendència negativa de les poblacions arreu del món era lʼeix de referència de les Jornades Internacionals per a la Conservació dels Voltors dʼEuropa, Àsia Central i Orient Mitjà que van tenir lloc a lʼoctubre al Parc Nacional de Monfragüe, a Extremadura. En la trobada, que va aplegar més de setanta participants de vint-i-cinc països i de més de cinquanta organitzacions diferents, hi van participar membres de lʼEquip de Biologia de la Conservació, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Organitzada per la Fundació per a la Conservació dels Voltors (VCF), la jornada va permetre iniciar la preparació del Pla d'acció multiespècies per a la conservació dels voltors dʼÀfrica i Euràsia (Vulture MsAP), dʼacord amb la resolució de la Convenció sobre la Conservació de les Espècies Migratòries (CMS). Aquest pla, que es preveu que sʼaprovi lʼagost del 2017 amb les aportacions dʼexperts dʼEuropa, Àfrica i Àsia, serà lʼeina fonamental perquè tots els països signataris de la convenció apliquin mesures per conservar els voltors a escala mundial.
Unes poblacions de rapinyaires amenaçades per lʼús de verins i tòxics
El trencalòs (Gypaetus barbatus), lʼaufrany (Neophron percnopterus), el voltor negre (Aegypius monachus) i el voltor comú (Gyps fulvus) són les quatre espècies de voltors europeus que van centrar els continguts del fòrum científic. Aquestes espècies, amb un estat de conservació preocupant arreu del món, comparteixen, a més, una greu amenaça en comú: lʼús de verins per part de lʼhome. Aquestes substàncies, que són il·legals en la majoria de països, són emprades per eliminar-los directament, o bé actuen indirectament quan es fan servir per disminuir poblacions de depredadors i altres animals silvestres.
La pèrdua de l'hàbitat natural, la disminució de la disponibilitat d'aliment, la persecució directa, la interacció amb els humans, les col·lisions amb infraestructures com els parcs eòlics o les línies elèctriques, i l'electrocució són altres factors considerats de risc pels experts que estudien la conservació de les poblacions de voltors. Més recentment, una nova amenaça ha provocat una alarma preocupant: lʼús veterinari del diclofenac, un antiinflamatori extremadament tòxic que ha causat la mort de més del 80 % dels voltors a lʼÀsia i comença a causar estralls a lʼÀfrica. Durant les jornades, es va manifestar una gran preocupació quan es va conèixer lʼaprovació per distribuir aquest antiinflamatori a Espanya, el país del món amb més voltors (prop de 30.000 exemplars).
Lʼaufrany, una espècie amb èxit a Catalunya
En aquest fòrum, es va poder conèixer la situació de les diferents espècies en cadascun dels països assistents, i es van posar en comú les mesures de conservació que sʼapliquen actualment a les àrees de distribució dels voltors. Cal destacar les recerques que van presentar els experts de lʼEquip de Biologia de la Conservació Joan Real i Antonio Hernández Matías, i la doctoranda Helena Tauler, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i lʼIRBio, que indiquen lʼaugment excepcional de la població dʼaufrany a Catalunya durant els últims trenta anys.
LʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB fa recerques amb lʼobjectiu de conèixer els factors ambientals i antròpics que determinen el creixement de la població catalana dʼaufrany, una línia de treball que permetrà aportar criteris i protocols de conservació per frenar la regressió de la resta de poblacions que es troben en declivi i intentar recuperar-les.
Lʼaufrany, una espècie considerada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), està en regressió a bona part de la seva àrea de distribució mundial. La població de lʼEstat espanyol, que és una de les més importants del món (1.500 parelles), ha disminuït prop dʼun 25 % els darrers anys, mentre que a Itàlia, Grècia i Bulgària té caràcter relicte i es troba molt amenaçada. Per aquest motiu, potenciar la continuïtat de les recerques sobre aquesta espècie a Catalunya és un factor clau per al seu futur.
Fotografia: Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio)