Com van arribar les aranyes migalomorfes fins a les illes Balears?

El professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
El professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Recerca
(09/01/2017)

Les aranyes migalomorfes de trampeta són aranyes robustes i de cos pilós que viuen en tubs protegits per una petita porta camuflada en el terreny, des dʼon sorprenen les seves preses. Aquest grup, amb setze famílies i més de 2.600 espècies —entre les quals sʼinclouen les taràntules—, té un gran interès biogeogràfic: lʼescassa capacitat de dispersió fa que les seves distribucions reflecteixin les vicissituds geològiques i climàtiques que hi ha hagut als llocs on viuen. Un estudi de la Universitat de Barcelona ha demostrat lʼorigen de les nemèsies, un gènere de migalomorfes de distribució mediterrània. Segons el treball, publicat a la revista científica Journal of Biogeography, les nemèsies es van originar a la península Ibèrica i es van establir a les Balears mitjançant els ponts de terra que en successius moments geològics van connectar i desconnectar les illes i el continent.
 

El professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
El professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Recerca
09/01/2017

Les aranyes migalomorfes de trampeta són aranyes robustes i de cos pilós que viuen en tubs protegits per una petita porta camuflada en el terreny, des dʼon sorprenen les seves preses. Aquest grup, amb setze famílies i més de 2.600 espècies —entre les quals sʼinclouen les taràntules—, té un gran interès biogeogràfic: lʼescassa capacitat de dispersió fa que les seves distribucions reflecteixin les vicissituds geològiques i climàtiques que hi ha hagut als llocs on viuen. Un estudi de la Universitat de Barcelona ha demostrat lʼorigen de les nemèsies, un gènere de migalomorfes de distribució mediterrània. Segons el treball, publicat a la revista científica Journal of Biogeography, les nemèsies es van originar a la península Ibèrica i es van establir a les Balears mitjançant els ponts de terra que en successius moments geològics van connectar i desconnectar les illes i el continent.
 

El treball científic, liderat pel professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), també està signat pels investigadors Angeliki Paspati (UB-IRBio) i Arthur E. Decae, de la Universitat de Gant (Bèlgica).

 

Una colonització en dues fases

Fa més dʼonze milions dʼanys, els avantpassats de les actuals nemèsies de les Balears sʼestenien des de la serralada Bètica fins al territori que acabaria disgregant-se per formar les illes actuals. Els investigadors de la UB han fet servir tècniques genètiques de filogènia molecular per establir les relacions evolutives entre les nemèsies de les Illes i les peninsulars, i han comparat els resultats amb els moviments tectònics, ben establerts per la geologia, que van donar forma a lʼorografia mediterrània. «La primera fragmentació es va produir durant la transgressió marina del Tortonià —fa entre 11,6 i 7,2 milions dʼanys—, moment en què es van aïllar els ancestres dʼalgunes de les especies que es distribuïen per la massa contínua que constituïen les Balears amb la Bètica. Fa entre 5,9 i 5,3 milions d'anys, les illes es van connectar de nou amb la Península a causa del que es coneix com a crisi de salinitat del Messinià, és a dir, la dessecació del Mediterrani que va seguir el tancament temporal dels antics corredors que el connectaven amb lʼoceà Atlàntic», explica Miquel Arnedo.

Les glaciacions obren la via a Menorca

Aquesta reconnexió temporal de les Illes va ser la via per la qual un gènere dʼaranyes migalomorfes properes (Iberesia) van arribar fins a Mallorca, i més endavant, a Menorca. «Durant les glaciacions quaternàries, els ancestres dʼIberesia van aprofitar el descens del nivell del mar —que va permetre connectar Mallorca i Menorca— per colonitzar aquesta darrera illa», explica lʼinvestigador.

Segons lʼinvestigador, aquests resultats corroboren la manca de capacitat dispersiva dʼaquest grup dʼaranyes i demostren de nou la rellevància dels moviments tectònics en la configuració de la diversitat actual de la conca mediterrània. Les nemèsies són una mostra dʼaquesta diversitat, ja que se nʼhan descrit diferents espècies en tota la conca mediterrània i en les illes principals dʼaquest mar. «La recerca, amb mètodes similars, continuarà ara amb lʼestudi dels orígens de la fauna de nemèsies de la resta dʼilles de la Mediterrània occidental, Còrsega, Sardenya i Sicília, i també volem aprofundir en els patrons filogeogràfics i dʼestructuració espacial de la diversitat genètica dʼaquests grups a les illes Balears», conclou Miquel A. Arnedo.

 

Referència de lʼarticle:

Mora, E.; Paspati, A.; Decae, A. E., i Arnedo, M. «Rafting spiders or drifting islands? Origins and diversification of the endemic trap-door spiders from the Balearic Islands, Western Mediterranean». Journal of Biogeography, octubre de 2016. DOI: 10.1111/jbi.12885