Notícies

Inici  >  Notícies > Com van arribar les aranyes migalomorfes fins a les illes Balears?

Com van arribar les aranyes migalomorfes fins a les illes Balears?

El professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

El professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

Les aranyes migalomorfes de trampeta són aranyes robustes i de cos pilós.

Les aranyes migalomorfes de trampeta són aranyes robustes i de cos pilós.

09/01/2017

Recerca

Les aranyes migalomorfes de trampeta són aranyes robustes i de cos pilós que viuen en tubs protegits per una petita porta camuflada en el terreny, des d’on sorprenen les seves preses. Aquest grup, amb setze famílies i més de 2.600 espècies —entre les quals s’inclouen les taràntules—, té un gran interès biogeogràfic: l’escassa capacitat de dispersió fa que les seves distribucions reflecteixin les vicissituds geològiques i climàtiques que hi ha hagut als llocs on viuen. Un estudi de la Universitat de Barcelona ha demostrat l’origen de les nemèsies, un gènere de migalomorfes de distribució mediterrània. Segons el treball, publicat a la revista científica Journal of Biogeography, les nemèsies es van originar a la península Ibèrica i es van establir a les Balears mitjançant els ponts de terra que en successius moments geològics van connectar i desconnectar les illes i el continent.
 

El treball científic, liderat pel professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), també està signat pels investigadors Angeliki Paspati (UB-IRBio) i Arthur E. Decae, de la Universitat de Gant (Bèlgica).

 

Una colonització en dues fases

Fa més d’onze milions d’anys, els avantpassats de les actuals nemèsies de les Balears s’estenien des de la serralada Bètica fins al territori que acabaria disgregant-se per formar les illes actuals. Els investigadors de la UB han fet servir tècniques genètiques de filogènia molecular per establir les relacions evolutives entre les nemèsies de les Illes i les peninsulars, i han comparat els resultats amb els moviments tectònics, ben establerts per la geologia, que van donar forma a l’orografia mediterrània. «La primera fragmentació es va produir durant la transgressió marina del Tortonià —fa entre 11,6 i 7,2 milions d’anys—, moment en què es van aïllar els ancestres d’algunes de les especies que es distribuïen per la massa contínua que constituïen les Balears amb la Bètica. Fa entre 5,9 i 5,3 milions d'anys, les illes es van connectar de nou amb la Península a causa del que es coneix com a crisi de salinitat del Messinià, és a dir, la dessecació del Mediterrani que va seguir el tancament temporal dels antics corredors que el connectaven amb l’oceà Atlàntic», explica Miquel Arnedo.

Les glaciacions obren la via a Menorca

Aquesta reconnexió temporal de les Illes va ser la via per la qual un gènere d’aranyes migalomorfes properes (Iberesia) van arribar fins a Mallorca, i més endavant, a Menorca. «Durant les glaciacions quaternàries, els ancestres d’Iberesia van aprofitar el descens del nivell del mar —que va permetre connectar Mallorca i Menorca— per colonitzar aquesta darrera illa», explica l’investigador.

Segons l’investigador, aquests resultats corroboren la manca de capacitat dispersiva d’aquest grup d’aranyes i demostren de nou la rellevància dels moviments tectònics en la configuració de la diversitat actual de la conca mediterrània. Les nemèsies són una mostra d’aquesta diversitat, ja que se n’han descrit diferents espècies en tota la conca mediterrània i en les illes principals d’aquest mar. «La recerca, amb mètodes similars, continuarà ara amb l’estudi dels orígens de la fauna de nemèsies de la resta d’illes de la Mediterrània occidental, Còrsega, Sardenya i Sicília, i també volem aprofundir en els patrons filogeogràfics i d’estructuració espacial de la diversitat genètica d’aquests grups a les illes Balears», conclou Miquel A. Arnedo.

 

Referència de l’article:

Mora, E.; Paspati, A.; Decae, A. E., i Arnedo, M. «Rafting spiders or drifting islands? Origins and diversification of the endemic trap-door spiders from the Balearic Islands, Western Mediterranean». Journal of Biogeography, octubre de 2016. DOI: 10.1111/jbi.12885
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona