Rumb a lʼAntàrtida per estudiar lʼimpacte del canvi climàtic sobre els invertebrats dels fons marins
Els ecosistemes polars de lʼAntàrtida, que representen una de les grans fronteres encara per explorar al planeta, tornen a ser un any més lʼescenari de la nova campanya de recerca de lʼequip que coordina la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Els ecosistemes polars de lʼAntàrtida, que representen una de les grans fronteres encara per explorar al planeta, tornen a ser un any més lʼescenari de la nova campanya de recerca de lʼequip que coordina la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Del 15 de gener al 20 de març de 2017, amb la bonança de lʼestiu austral, els experts estudiaran les comunitats dʼinvertebrats que formen part del bentos marí en el marc del projecte Distantcom, que analitza lʼecologia química, la filogènia, la taxonomia, la filogeografia i lʼecologia tròfica dʼaquests organismes al continent antàrtic. En lʼequip científic, que enguany viurà la novena campanya en latituds antàrtiques, hi col·laboren experts de les facultats de Biologia i de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la Universitat de Barcelona, i de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).
De la recerca sobre el bentos marí als futurs medicaments
Des de la base antàrtica Gabriel de Castella, instal·lada a lʼilla Decepció, a lʼarxipèlag de les Shetland del Sud, lʼequip investigador ampliarà les línies de recerca iniciades en campanyes anteriors per obrir noves perspectives científiques sobre els ecosistemes bentònics —força desconeguts encara— de les regions antàrtiques.
Entre altres resultats, el projecte Distantcom, que és la continuació dels projectes Ecoquim i Actiquim, liderats per la professora Conxita Àvila (UB-IRBio), ha impulsat la descoberta de noves espècies en els hàbitats extrems de lʼAntàrtida (per exemple, el nudibranqui Doto carinova, el nemertí Antarctonemertes riesgoae, el cuc menjaossos Osedax decepcionensis, lʼanèl·lid Parougia diapason, etc.). En el marc de la campanya antàrtica, també sʼampliaran els treballs sobre ecologia química del bentos marí, que avaluen el paper dels productes naturals dʼorigen marí en els ecosistemes marins de lʼAntàrtida i el seu potencial farmacològic per tractar malalties. Entre aquests productes, lʼequip investigador ha descrit noves molècules, com ara aplicianines, iludalanes o meridianines.
Estudiant lʼimpacte del canvi climàtic a lʼAntàrtida
Alguns ecosistemes marins són especialment vulnerables a lʼacidificació de lʼoceà, causada per un excés dʼemissions de CO2 a lʼatmosfera, que és absorbit per les aigües marines i provoca canvis en la química de lʼaigua. Els briozous antàrtics, uns organismes calcificadors que viuen en colònies i formen esquelets mineralitzats, són especialment vulnerables als efectes de lʼacidificació oceànica relacionada amb el canvi global.
Durant la campanya austral, els experts de la Universitat de Barcelona també ampliaran les investigacions per estudiar lʼimpacte del canvi climàtic en lʼecologia del bentos i per comprendre els efectes globals de lʼacidificació en els oceans més extrems del planeta.