Connexió per videoconferència amb la base antàrtica Gabriel de Castella

Del 15 de gener al 20 de març de 2017, els experts estudiaran les comunitats d’invertebrats que formen part del bentos marí.
Del 15 de gener al 20 de març de 2017, els experts estudiaran les comunitats d’invertebrats que formen part del bentos marí.
Recerca
(30/01/2017)

Explorar la riquesa de les comunitats dʼinvertebrats que formen part del bentos marí en els ecosistemes polars de lʼAntàrtida és lʼobjectiu de la nova campanya de recerca de lʼequip que coordina la professora Conxita Àvila, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). Aquest equip científic, desplaçat a la base antàrtica Gabriel de Castella, a lʼilla Decepció (península Antàrtica), connectarà en directe per videoconferència amb lʼAula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona el proper dimecres, 1 de febrer, a les 13 hores.

Del 15 de gener al 20 de març de 2017, els experts estudiaran les comunitats d’invertebrats que formen part del bentos marí.
Del 15 de gener al 20 de març de 2017, els experts estudiaran les comunitats d’invertebrats que formen part del bentos marí.
Recerca
30/01/2017

Explorar la riquesa de les comunitats dʼinvertebrats que formen part del bentos marí en els ecosistemes polars de lʼAntàrtida és lʼobjectiu de la nova campanya de recerca de lʼequip que coordina la professora Conxita Àvila, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). Aquest equip científic, desplaçat a la base antàrtica Gabriel de Castella, a lʼilla Decepció (península Antàrtica), connectarà en directe per videoconferència amb lʼAula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona el proper dimecres, 1 de febrer, a les 13 hores.

 

Durant la videoconferència, lʼequip de la UB i lʼIRBio explicarà els detalls de la nova campanya antàrtica desplegada en el marc del projecte Distantcom, que analitza lʼecologia química, la filogènia, la taxonomia, la filogeografia i lʼecologia tròfica dels organismes bentònics al continent antàrtic. El projecte també inclou identificar les molècules que intervenen en les relacions entre aquests organismes per avaluar-ne el possible ús farmacològic.

La videoconferència,oberta al públic, també es podrà seguir en directe mitjançant el portal UBtv. Durant la connexió, està previst que hi participin el comandant en cap de la base antàrtica Gabriel de Castella, Daniel Vélez, i la professora Conxita Àvila i els seus col·laboradors: Carlos Angulo, Blanca Figuerola, Elisenda Ballesté, Joana Vicente, Rafa Martín i Joan Giménez. Des de la Facultat de Biologia, la taula estarà formada per Gustavo Llorente, degà de la Facultat; la vicedegana de lʼÀrea Acadèmica - Postgraus i Màsters, Montse Busquets; la vicedegana de Mobilitat Internacional i Ocupabilitat, Maria Teresa Sauras, i la secretària acadèmica i responsable de lʼÀrea de Doctorat, Marta López, entre altres participants.


Estudiant el bentos marí en els ecosistemes més extrems del planeta

Els ecosistemes polars de lʼAntàrtida representen una de les grans fronteres encara per explorar al planeta. Des de la base antàrtica Gabriel de Castella, instal·lada a lʼilla Decepció, a lʼarxipèlag de les Shetland del Sud, lʼequip investigador abordarà els nous reptes que planteja el projecte Distantcom, que és la continuació dels projectes Ecoquim i Actiquim, liderats per la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.


La nova campanya austral, iniciada el 15 de gener, sʼallargarà fins al 20 de març. Entre els seus objectius, també hi ha estudiar lʼimpacte del canvi climàtic en lʼecologia del bentos per comprendre els efectes globals de lʼacidificació en els ecosistemes més meridionals del planeta. En lʼequip científic, que enguany viurà la novena campanya en latituds antàrtiques, hi col·laboren experts de les facultats de Biologia i de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la Universitat de Barcelona, i de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).

El projecte Distantcom ha impulsat la descoberta de noves espècies en els hàbitats extrems de lʼAntàrtida (per exemple, el nudibranqui Doto carinova, el nemertí Antarctonemertes riesgoae, el cuc menjaossos Osedax deceptionensis, lʼanèl·lid Parougia diapason, etc.). En lʼàmbit dʼestudi de lʼecologia química del bentos marí, lʼequip de la UB i lʼIRBio ha descrit noves molècules de potencial interès en biomedicina.