Xerrades filosòfiques que ens ajuden a entendre millor el món
En els darrers anys, la filosofia, lluny de quedar relegada a un segon pla com a conseqüència de la pèrdua de presència a lʼensenyament secundari, suscita cada vegada més interès entre la ciutadania. Lʼestudi metòdic i crític de la realitat que atorga el coneixement filosòfic —tradicionalment associat a lʼalta cultura i a lʼacadèmia— es postula com un aliat perfecte per entendre millor el món. Comprendre més bé la realitat que ens envolta és un desig col·lectiu i ho demostra lʼincrement de la matrícula a les facultats de Filosofia i la bona acollida de públic que tenen algunes activitats que volen convertir lʼactivitat filosòfica en un bé comú i compartit. Lʼèxit rotund dʼassistència al festival Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des de fa tres anys, nʼés un exemple, igual que ho és el cicle 10 qüestions, 10 filòsofs, organitzat pel Grup de Filosofia Analítica de la Societat Catalana de Filosofia, filial de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC).
En els darrers anys, la filosofia, lluny de quedar relegada a un segon pla com a conseqüència de la pèrdua de presència a lʼensenyament secundari, suscita cada vegada més interès entre la ciutadania. Lʼestudi metòdic i crític de la realitat que atorga el coneixement filosòfic —tradicionalment associat a lʼalta cultura i a lʼacadèmia— es postula com un aliat perfecte per entendre millor el món. Comprendre més bé la realitat que ens envolta és un desig col·lectiu i ho demostra lʼincrement de la matrícula a les facultats de Filosofia i la bona acollida de públic que tenen algunes activitats que volen convertir lʼactivitat filosòfica en un bé comú i compartit. Lʼèxit rotund dʼassistència al festival Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des de fa tres anys, nʼés un exemple, igual que ho és el cicle 10 qüestions, 10 filòsofs, organitzat pel Grup de Filosofia Analítica de la Societat Catalana de Filosofia, filial de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC).
10 qüestions, 10 filòsofs té lʼobjectiu de donar a conèixer diferents pensadors i motivar la reflexió sobre les temàtiques plantejades. De gener a maig, lʼIEC acollirà les deu sessions del cicle, que estan obertes al públic general. En cadascuna es presenta un tema de debat o una qüestió filosòfica dʼinterès actual i es vincula amb el pensament dʼun filòsof, clàssic o contemporani. Josep Macià, professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i coorganitzador del cicle, explica que «les sessions del seminari solen tenir una cinquantena d'assistents. Molts dʼells són professors de filosofia de secundària, però també hi assisteixen estudiants universitaris, incloent-hi els alumnes de la Universitat de l'Experiència i públic general».
La primera sessió va tenir lloc lʼ11 de gener, a càrrec de Neus Torbisco, professora de Filosofia del Dret de la UPF i, actualment, professora visitant al Graduate Institute de Ginebra. Torbisco va reflexionar al voltant de la prohibició del fulard islàmic, i el debat es va vehicular a través del concepte de liberalisme de John Stuart Mill i la seva reflexió sobre la llibertat civil o social i els límits del poder que la societat pot exercir de manera legítima sobre lʼindividu.
El dimecres 25 de gener seʼn va fer la segona sessió, titulada «Ada Lovelace i la idea de computació». Lovelace, matemàtica i pensadora poc coneguda pel gran públic (i filla de Lord Byron), va tenir un paper fonamental en el desenvolupament conceptual dels ordinadors. En aquest cas, lʼactivitat va estar conduïda per Manolo Martínez, un dels filòsofs joves formats a Barcelona amb més projecció, que actualment és investigador postdoctoral a la Universitat dʼAnvers.
Vuit sessions més fins al 31 de maig
Carl Hoeffer, investigador ICREA de la Universitat de Barcelona, parlarà sobre el problema clàssic de la causalitat, i ho farà a partir de les idees revolucionàries dʼuna filòsofa britànica contemporània, Elizabeth Anscombe (8 de febrer). Per la seva banda, José Díez, professor de Filosofia de la Ciència de la UB, abordarà la qüestió de quan podem considerar que una creença està justificada tot relacionant-ho amb les idees del filòsof austríac Karl Popper, que va defensar que no hi ha teories científiques confirmades, sinó només teories científiques «encara no refutades» (22 de febrer).
Mireia López, professora de la Universitat de Girona, contrastarà la manera com ens coneixem a nosaltres mateixos i com intentem conèixer els altres, i explicarà com això ha donat lloc a lʼanomenat escepticisme sobre les altres ments (8 de març). Karl Marx i el treball cooperatiu seran el tema de debat de la sisena sessió, a càrrec del professor de la UB Iñigo González (5 dʼabril). Dʼaltra banda, Sergi Oms, també professor de la Universitat de Barcelona i coorganitzador del cicle, tractarà de la validesa dels arguments contrastant les idees dʼAristòtil i les de la lògica moderna (26 dʼabril).
A partir del dualisme de Descartes, Josep Macià tractarà alguns arguments que han portat diferents investigadors avui en dia a creure que la ment no es pot reduir a propietats neurològiques o físiques (3 de maig). José Martínez, professor de la Universitat de Barcelona, es preguntarà sobre lʼexistència del mal a partir de les idees del filòsof escocès David Hume (17 de maig). En la darrera sessió, la filòsofa Marta Campdelacreu explicarà determinats problemes metafísics relacionats amb el canvi, i mostrarà com aquests problemes es poden lligar amb les idees del filòsof presocràtic Heràclit dʼEfes (31 de maig).