Notícies

Inici  >  Notícies > Xerrades filosòfiques que ens ajuden a entendre millor el món

Xerrades filosòfiques que ens ajuden a entendre millor el món

El cicle de xerrades té l’objectiu de donar a conèixer diferents pensadors i motivar la reflexió sobre les temàtiques plantejades.

El cicle de xerrades té l’objectiu de donar a conèixer diferents pensadors i motivar la reflexió sobre les temàtiques plantejades.

30/01/2017

Cultura

En els darrers anys, la filosofia, lluny de quedar relegada a un segon pla com a conseqüència de la pèrdua de presència a l’ensenyament secundari, suscita cada vegada més interès entre la ciutadania. L’estudi metòdic i crític de la realitat que atorga el coneixement filosòfic —tradicionalment associat a l’alta cultura i a l’acadèmia— es postula com un aliat perfecte per entendre millor el món. Comprendre més bé la realitat que ens envolta és un desig col·lectiu i ho demostra l’increment de la matrícula a les facultats de Filosofia i la bona acollida de públic que tenen algunes activitats que volen convertir l’activitat filosòfica en un bé comú i compartit. L’èxit rotund d’assistència al festival Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des de fa tres anys, n’és un exemple, igual que ho és el cicle 10 qüestions, 10 filòsofs, organitzat pel Grup de Filosofia Analítica de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

10 qüestions, 10 filòsofs té l’objectiu de donar a conèixer diferents pensadors i motivar la reflexió sobre les temàtiques plantejades. De gener a maig, l’IEC acollirà les deu sessions del cicle, que estan obertes al públic general. En cadascuna es presenta un tema de debat o una qüestió filosòfica d’interès actual i es vincula amb el pensament d’un filòsof, clàssic o contemporani. Josep Macià, professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i coorganitzador del cicle, explica que «les sessions del seminari solen tenir una cinquantena d'assistents. Molts d’ells són professors de filosofia de secundària, però també hi assisteixen estudiants universitaris, incloent-hi els alumnes de la Universitat de l'Experiència i públic general».

La primera sessió va tenir lloc l’11 de gener, a càrrec de Neus Torbisco, professora de Filosofia del Dret de la UPF i, actualment, professora visitant al Graduate Institute de Ginebra. Torbisco va reflexionar al voltant de la prohibició del fulard islàmic, i el debat es va vehicular a través del concepte de liberalisme de John Stuart Mill i la seva reflexió sobre la llibertat civil o social i els límits del poder que la societat pot exercir de manera legítima sobre l’individu.

El dimecres 25 de gener se’n va fer la segona sessió, titulada «Ada Lovelace i la idea de computació». Lovelace, matemàtica i pensadora poc coneguda pel gran públic (i filla de Lord Byron), va tenir un paper fonamental en el desenvolupament conceptual dels ordinadors. En aquest cas, l’activitat va estar conduïda per Manolo Martínez, un dels filòsofs joves formats a Barcelona amb més projecció, que actualment és investigador postdoctoral a la Universitat d’Anvers.

 

Vuit sessions més fins al 31 de maig

Carl Hoeffer, investigador ICREA de la Universitat de Barcelona, parlarà sobre el problema clàssic de la causalitat, i ho farà a partir de les idees revolucionàries d’una filòsofa britànica contemporània, Elizabeth Anscombe (8 de febrer). Per la seva banda, José Díez, professor de Filosofia de la Ciència de la UB, abordarà la qüestió de quan podem considerar que una creença està justificada tot relacionant-ho amb les idees del filòsof austríac Karl Popper, que va defensar que no hi ha teories científiques confirmades, sinó només teories científiques «encara no refutades» (22 de febrer). 

Mireia López, professora de la Universitat de Girona, contrastarà la manera com ens coneixem a nosaltres mateixos i com intentem conèixer els altres, i explicarà com això ha donat lloc a l’anomenat escepticisme sobre les altres ments (8 de març). Karl Marx i el treball cooperatiu seran el tema de debat de la sisena sessió, a càrrec del professor de la UB Iñigo González (5 d’abril). D’altra banda, Sergi Oms, també professor de la Universitat de Barcelona i coorganitzador del cicle, tractarà de la validesa dels arguments contrastant les idees d’Aristòtil i les de la lògica moderna (26 d’abril).

A partir del dualisme de Descartes, Josep Macià tractarà alguns arguments que han portat diferents investigadors avui en dia a creure que la ment no es pot reduir a propietats neurològiques o físiques (3 de maig). José Martínez, professor de la Universitat de Barcelona, es preguntarà sobre l’existència del mal a partir de les idees del filòsof escocès David Hume (17 de maig). En la darrera sessió, la filòsofa Marta Campdelacreu explicarà determinats problemes metafísics relacionats amb el canvi, i mostrarà com aquests problemes es poden lligar amb les idees del filòsof presocràtic Heràclit d’Efes (31 de maig).



 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona